Sobre la Quimiofòbia

Com a química, m’he d’enfrontar diàriament a multitud de notícies i reportatges que parlen de les virtuts dels productes “naturals” i la horrible toxicitat dels productes “químics”.

Us explicaré un secret: TOT, absolutament TOT en aquesta vida, són productes químics. Nosaltres mateixos no som més que un conjunt enorme de productes químics reaccionant sense parar. No és maravellós? A mi m’ho sembla!

Llavors a què és deguda aquesta quimiofòbia?

Doncs a una moda cada cop més extesa que parla dels beneficis d’una vida sense productes creats en un laboratori, com si tornéssim a l’edat de pedra i ens moríssim als 20 anys d’un refredat comú.

Segons aquesta moda, sembla ser que les empreses químiques i els laboratoris farmacèutics són dimonis amb la única finalitat de matar als seus potencials clients.

La ciència ens fa qui som

La natura mateixa està farcida de productes tòxics i cancerígens. Sense l’avanç de la medicina i la química qui sap on seríem ara. És possible que ens haguèssim extingit en pro d’un organisme patògen i ara el món estaria dominat per virus i bacteris gegants malvats (Senyor Spielberg, no dubti en contactar-me si li agrada la idea).

No oblidem que la natura és un camp de batalla on tots els organismes vius lluiten per la seva subsistència, cadascun amb els seus pròpis mecanismes. El nostre mecanisme de subsistència és l’elevada capacitat cerebral, que ens fa capaços de crear armes per lluitar contra els altres organismes que intenten acabar amb nosaltres o nous aliments per satisfer les nostres necessitats nutricionals diàries. Hem d’ignorar aquesta capacitat evolutiva?

Anuncis

4 thoughts on “Sobre la Quimiofòbia

    1. I tant Gerard! El càncer existeix desde sempre, amb el coneixement cada cop més gran de la malaltia i l’avanç de les tècniques de detecció precoç, cada cop es detecten més casos i a més, també es curen!

      M'agrada

    2. Abans la gent també tenia càncer, però molts morien als 30 anys, de grip o diftèria, molt abans de que el càncer es desenvolupés i donés els primers símptomes.
      A més, suposo que si algú arribava als 50 anys i moria de càncer es considerava que havia estat una “mort natural”, o de vell. Ja havia viscut prou i no calia buscar una explicació a allò.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s