Negar la SIDA

El tema d’avui m’indigna molt. Molt. Us parlaré de les sectes (perquè sí, són sectes) que es dediquen a negar l’existència de la SIDA.

Per una banda, per la meva formació. Després del grau en biotecnologia, ara estic fent un màster en recerca sobre la SIDA. Comprendreu que em cabregi profundament quan algú es dedica a escampar merda i mentides sobre aquest tema.

I per l’altra banda, perquè que avui us parli d’això es deu al fet que l’Ajuntament de Barcelona permeti fer una fira on porten gent a “desmantellar el muntatge de la SIDA”. I ja per acabar, perquè m’he hagut d’empassar un vídeo de quasi dues hores on només s’hi diuen mentides i tonteries.

Aquí Catalunya tenim, concretament, els de Plural-21 que es dediquen a explicar que la SIDA no existeix. Concretament, ho fan amb el senyor (per dir-ne d’alguna manera) Lluís Botinas. Senyor que, per cert, és llicenciat en economia. No us linkaré el seu web perquè passo de regalar-los audiència i visites, però allà hi ha un vídeo amb la xerrada estàndard que fa aquest home per “desmuntar la SIDA”.

Aquest “senyor” comença la seva xerrada explicant que el Dr. Gallo va descriure el virus que causava la SIDA. Bé, ja només això és fals. Concretament, l’anunci es va fer de manera independent pels doctors Gallo (USA) i Montagnier (França). Aquí enmig hi va haver polèmica i, finalment, es va demostrar que Gallo s’havia apropiat de la descoberta del Dr. Montagnier, conflicte que es va resoldre repartint al 50% la patent pel test diagnòstic entre l’Institut Pasteur de París i pel CDC dels USA i el Nobel pel dr. Montagnier, el descobridor real del virus.

Així, si la SIDA és un invent “made in USA”, com diu aquest senyor, què hi pinta aquí mig el dr. Montagnier i França?

Segueix parlant i explica que definim la SIDA com a epidèmia crònica. Bé, de fet és una pandèmia. I NO és crònica, l’hem fet crònica amb els medicaments. Per què no parlem d’epidèmies cròniques? Perquè, fins ara, no hem cronificat mai una malaltia vírica. Però podríem parlar perfectament de pandèmies cròniques de càncer si no el podem curar mai. En fi, retòrica absurda per no venir a dir res. I de fet, si no tractem la SIDA no és crònica, ja que en uns anys ens haurà matat.

1742-4690-3-67-1-l
Font: Weiss Retrovirology 2006 3:67 doi:10.1186/1742-4690-3-67

Parla també dels HTLV. Els HTLV són un tipus de virus de la mateixa família que el VIH. I això és tot el que comparteixen, perquè dins la família dels retrovirus existeixen diferents gèneres, dels quals el VIH pertany als Lentivirus i els HTLV als Deltaretrovirus. L’agrupació sota la família retrovirus només ens indica que són virus RNA que s’han de retrotranscriure a DNA. Perquè ens entenguem, és com comparar Ghandi i Hitler perquè els dos havien de follar per tenir descendència. Bé, aquest home diu que no és lògic que HTLV i VIH siguin semblants perquè els HTLV causen leucèmies i el VIH la depleció o supressió del sistema immunitari. Com ja he dit, només és una classificació, punt.

Evidentment parla també de patents. Segons ell, la legislació americana permet patentar organismes vius des del moment que es descobreix el VIH. Bé, no, no ho permet. De fet es podria discutir si el VIH és un organisme viu, però vaja. El que sí permet és patentar el procés per aïllar gens, protocols, etc. i l’aplicació d’aquests fragments gènics i/o biològics com a tests diagnòstics (a propòsit, amb el recent brot d’ebòla es va dir que USA tenia la patent del virus i tampoc és cert).

Quan parlem de SIDA la distribuïm en uns estadiatges en funció de la gravetat de la malaltia, definida per les malalties oportunistes que apareixen, la càrrega viral del pacient i el nombre de cèl·lules CD4 que queden, que són les cèl·lules diana del virus i formen part del sistema immunitari. Bé, segons el “senyor” que dóna la xerrada la definició de SIDA depèn de cada país i el moment d’accés al tractament depèn de l’estadiatge de SIDA del pacient. En això té raó, però, segons ell, només USA utilitza el nombre de CD4 com a definitori de SIDA. Llàstima que a Europa també els fem servir… i que avui en dia, en països desenvolupats, es tracti des del moment del diagnòstic positiu, per tant, parlar de repartició de tractament en funció d’unes variables determinades no té cap sentit.

Titlla de “ciència-ficció” el fet que els tests diagnòstics tinguin una eficiència de diagnosi del 99.9%. Segons ell i un càlcul matemàtic que no explica, converteix el 0.1% d’ineficiència dels tests diagnòstics en una possibilitat del 50% de falsos positius. Cal reconèixer que tenen una certa tendència a donar falsos positius, especialment en col·lectius concrets com poden ser embarassades. I és per això que s’obliga a fer una doble confirmació amb un test diferent al primer utilitzat. Amb els tests podem detectar proteïnes virals (test p24), anticossos contra el VIH (Western-Blot, ELISA) i el nombre de còpies de RNA viral del pacient. I sí, funcionen. I funcionen bé.

Parla també de la toxicitat dels antiretrovirals (ARV). De fet, estableix una relació estranya amb els antibiòtics i diu que els ARV ataquen els mitocondris tal com fan els antibiòtics amb els bacteris perquè els mitocondris són bacteris (sic). Ni els mitocondris són, a dia d’avui, bacteris ni els ARV actuals són especialment tòxics pels mitocondris. Sí que, com tot fàrmac, tenen una toxicitat associada que és més important amb el pas del temps, però que cada cop és menor amb els nous fàrmacs que van apareixent al mercat.

A partir d’aquí, tot el que queda del vídeo és conspiranoia pura, barrejant militars, el CDC (Center for Disease Control) i la “màfia farmacèutica”. No entraré a comentar aquestes tonteries.

Mireu, la SIDA és una malaltia real, que mata 1.5M de persones l’any i de la qual estan infectades unes 36M de persones al món, segons dades de la OMS. I a dia d’avui si mata tant és perquè hi ha països que no tenen el privilegi de tenir accés als fàrmacs que tenim aquí. Per tota aquella gent que ha mort i que segueix morint per una malaltia que podríem tractar de forma segura amb els mitjans actuals, el mínim que podem fer és denunciar l’existència de gent que diu el que he explicat aquí. I perdoneu la llargada, però m’indigna que es doni veu i credibilitat a gent així, quan res del que expliquen passa els criteris científics menys estrictes. Estem parlant d’una malaltia greu, incurable i que s’emporta massa gent per davant com per tractar-la amb la frivolitat que fa aquest home. I és molt greu que entitats públiques permetin a gent així tenir un lloc per parlar en públic. I més quan aquestes entitats després dedicaran diners públics a fer campanyes de prevenció, que d’altra banda són molt necessàries…

No es pot banalitzar així una malaltia ni la feina de tots els investigadors que es deixen hores i hores de la seva vida per poder curar-la i poder, finalment, negar que existeixi. Perquè algun dia podrem. Però, malauradament, aquest dia no és avui. I negar que existeixi la SIDA avui és una fal·làcia, un engany i una vergonya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s