Molts malvats no són científics, molts científics no són malvats

Dins de les ciències hi ha molt intrussisme. I no es tracta dels científics sense formació acadèmica, que hi són. Es tracta dels que fan veure que són científics o que fan servir el mètode científic per a justificar creences acientífiques, o directament fraus.

Bàsicament es tracta de gent que agafa la superfície d’un tema científic i amb ell embolcalla la porqueria que vol vendre a uns pobres il·lusos que s’ho empassen com si fos una veritat perquè és “científica”. Però quan rasques, el mètode científic no apareix enlloc. I és realment un problema de la societat, que ha allunyat (o en termes relatius, ens hem allunyat) la ciència, potser perquè l’abast del coneixement obtingut és tan gran i la transmissió a la societat és tan petita, que la ciència es veu com una cosa aliena, quan la tenim al nostre voltant en tot moment i a tothora. Aquest allunyament té causes diverses i algun dia algú hi hauria de fer alguna cosa al respecte.

Si es fes un rànquing de les ciències o disciplines científiques que s’aprofiten per a embolicar als ingenus o als que cerquen explicacions acientífiques perquè les científiques són massa complexes per a ser enteses amb els coneixements habituals, a mi em surten així.

  1. Matemàtiques que ho justifiquen TOT. Aquesta és la favorita de la majoria, perquè segurament és la més allunyada del dia a dia de les persones, i no ens enganyem, de les més mal tractades (i maltractades) a les escoles de tots els nivells i fins a la finalització dels estudis, no importa el nivell. Hi ha llicenciats que no tenen punyetera idea de matemàtiques i les han de fer servir al seu lloc de treball. Ho trampegen amb Excels i parrafades enormes a memòries i documents, però els seus salts lògics i incoherències mostren la realitat. El dia a dia al món necessita sumar, restar, multiplicar i dividir. I poca cosa més. Disciplines com l’estadística, el càlcul i l’algebra, poden ser llunyanes com una estrella de neutrons de casa nostra. Només en percebem els resultats del procés matemàtic, i assumim que per ser matemàtiques és veritat. Sol passar amb gent que treballa amb diners. Dubto que Rato pugui superar tres preguntes fetes per un contable de banca sense tenir un aneurisma. O Ajram. O Bernardos. Per citar alguns membres de l’star-system mediàtic. Recentment l’estadística ha servit per a fer coses com promocionar partits polítics a base de donar-los bona resposta a les enquestes. Un cop analitzades les dades, molts cops s’han vist “trampes” realitzades per a proporcionar un relat concret a la població, que només veu un color més gran que els altres a la infografia, i se n’alegra si el color és seu.
  2. “Coses” quàntiques. La física quàntica, per la seva complexitat conceptual i la dificultat de fer-se imatges mentals sobre el seu funcionament, és el blanc principal de xarlatans i embaucadors amb porqueries espirituals i de curacions miraculoses. A veure, per tal de deixar les coses a lloc. La física Newtoniana és l’efecte macroscòpic de la combinació dels milers de milions de successos quàntics a nivell atòmic que passen a cada segon. I no hi ha més miracles ni res més. La física quàntica és un model matemàtic, no una realitat. Explica la realitat, però no ho és. És el millor model que tenim ara mateix per a explicar els fenòmens naturals a nivell microscòpic. Qui sap si en uns anys, tindrem un nou model. O no. Una experiència personal. Una empresa on vaig treballar. Titulats superiors tots. Enginyers la majoria. Quan porto allà em diuen si he vist el documental “El Secreto”. No. “Com pot ser si ets físic!!”. Em passen el link. Arribo a casa. Obro el video. Als 10 minuts li dic a la meva dona que he de canviar de feina que estan tots grillats si es creuen una sola paraula d’aquella merda. Memòria de l’aigua. MEMÒRIA DE L’AIGUA!! A quí se li havia acudit aquell munt de mentides!! M’hauria d’haver preocupat abans. Les xerrades sobre l’actitud positiva no eren una excentricitat. I això és la punteta. Si han pogut amb gent “llegida”, què no poden fer amb la resta. Hi ha reflexologia podal quàntica, Reiki quàntic, efectes quàntics desconeguts pels científics del CERN mentre un pastor a la muntanya troba un secret quàntic en unes pedres d’energia… L’autèntic miracle quàntic en el que ningú cau, són els principis per a crear els semiconductors. I això sí que és ciència.
  3. Darwinisme i evolució. Aquesta és l’equivalent biològic a la quàntica. No importa haver llegit Darwin, Dawkins o un article del Scientífic American. Aquí, amb una columna de l’Hola i dos planes del Muy Interesante, tothom pot assimilar evolució o selecció natural a qualsevol procés que no ho és, per vestir-lo de ciència i que no resulti tan fastigós. El meu favorit és el darwinisme social. Si no estàs adaptat, et mores. Si ets pobre, t’has d’extingir. Així molts falsos liberals dormen tranquils després de clavar-li una daga a l’esquena de la igualtat d’oportunitats. La selecció natural és un procés de milers de generacions, i una novetat per a alguns, els elements de la mateixa espècie no acaben expresasment entre ells per deixar els més forts. Si de cas ho fan agents externs. Allò que fan els depredadors de menjar-se al que està malalt, no és selecció natural, és que el pobre aquell dia no pot córrer com els seus companys. Igual que amb el darwinisme, hi ha tot un seguit de temes que són víctimes de gent que no vol fer avançar a la humanitat, sinó engreixar els seus comptes bancaris. Parlem de genètica i transgènics? Els empelts són transgènics. Només per a començar. Les nectarines són transgènics. Totes les espècies domesticades són alteracions genètiques causades per l’home. Ara, com no es fan a un laboratori, doncs no són dolentes. Deu ser que les bates blanques afegeixen una dòsis de maldat a la genètica que desconeixiem.
  4. “Coses” naturals. Ara li toca rebre a la química. Aclariment. TOT és natural. TOT prové de la natura. Si el que volen dir és que no està fet a un laboratori modern, sinó que és “alquimia” o es fa en un garatge sense mesures de seguretat, d’higiene i seguretat laboral, es diu i no passa res. Una mica com els “ecològics”. Jo encara no he menjat un enciam de plàstic. Aprofito per a dir que un enciam amb un aspecte horrorós no ha de ser ecològic per força. Igual només està cultivat sense ganes. El menjar “ecològic” és tot el menjar. L’etiqueta “ecològic” se li proporciona per no emprar mètodes intensius o productes provinents de factories químiques (demano perdó als pagesos ecològics si no sóc més precís). Es fan servir els mateixos productes, però de laboratoris naturals. Compostadores. La vida urbanita i la desconnexió de les persones amb el món rural facilita l’aparició de vividors que s’aprofiten de l’enyorança dels temps preindustrials. Quan no hauria de ser mai així.
  5. “Coses” alternatives. Els químics reben per partida doble aquí. Perquè hi ha gent que en copia les formes (no el fons) per a fer productes que no són més que placebos o pitjor, perjudicials per a la salut, oposant-les a la medicina “oficial”, de multinacionals i interessos diversos, tots dolents i que et volen mal. En canvi, ells, amb els seus laboratoris i bates blanques iguals, són els bons i els que volen el teu bé. Parlo principalment d’homeopaties, tractaments (dietes sobretot) amb sucs miraculosos de ves a saber què i teràpies que es poden fer en un entresol reconvertit a centre d’estètica. Després no us estranyeu si fan uns seminaris on parlen ells i darrera un ufòleg i un senyor que veu aures.
  6. Geologia. Prou castigada està aquesta disciplina com per et surtin els que parlen d’energia de les pedres i els donen poders i capacitats que en centenars d’anys, químics, físics i geòlegs no han trobat per enlloc. Terra i espiritualitat estan molt lligats.
  7. Tornem a la física. Els “camps”. Magnètics, elèctrics, les aures, i tots els aparells que detecten coses que “no tenen explicació a la ciència”. De nou, una aclaració. Si a aquestes alçades del segle XXI, on tenim detectors DE TOT, a totes les freqüències i a totes les intensitats, al límit del que és mesurable, no hem trobat aquests camps, ÉS QUE NO EXISTEIXEN. Com els equips de ràdio que fan fora les termites, els imans que es posen a les boques de les aixetes i purifiquen l’aigua i multitud d’aparells ridículs que et coloquen des de les televendes a les 4 de la matinada, entre aparells miraculosos d’abdominals i ganivets miraculosos que no s’han d’esmolar mai.
  8. Conspiranoies. Això anirà a un altra article. Les pseudociències que inventen plans absurds de dolents de James Bond perquè els facis cas són un cas apart. El terreny per exel·lència dels científics malvats. Tots ficticis. HAARP, chemtrails, satèl·lits que llegeixen ments, extraterrestres entre nosaltres, mons soterrats, etc.

En conclusió, els científics, malvats o no, tenim dos problemes. Un, l’intrusisme de carallots que es volen vestir de científics per a donar una capa de veracitat als seus arguments, o ens contraposen a ells com els dolents per a sortir ells com els bons i que els facin cas. Dos, l’allunyament de la ciència del carrer. La gent no té temps per a interessar-se per la ciència més enllà del que surt al telenoticies (el dia que surt alguna cosa), i la formació escolar no ajuda i queda ràpidament oblidada. Tots dos problemes es resolen de la mateixa manera. Acostant la ciència a l’escola primer i a la societat en general després. O sigui que està tot perdut, al ritme que anem. El Candy Crush és més divertit, i la homeopatia cura als gossos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s