Desmuntant el moviment antivacunes. Capítol 1: D’on surt aquesta gent i per què?

El moviment antivacunes no és res nou, i em temo que necessitarem tractar el tema sovint per dir tot el que volem dir. Hi ha diversos arguments que ens agradaria refutar, i ho anirem fent per parts. Per exemple, quan un discuteix amb algú que creu en el que diu aquest moviment, sovint s’ha de sentir dir que “si tant segur n’estàs de que funciona, llavors que jo decideixi no vacunar el meu fill no t’hauria de semblar un perill per als teus nens vacunats”. D’entrada un pot pensar “dit així, potser tenen raó, no serien un perill”. Però el cas és que sí, ho són, i properament us explicaré per què.

Abans de començar, però, sempre va bé una petita introducció històrica. Edward Jenner, considerat pare de la immunologia i creador de la primera vacuna, ja es va enfrontar a fortes crítiques al s.XVIII. El 1796 va dur a terme el seu famós experiment d’immunització amb plasma de verola bovina, i a partir d’aquell moment es va inaugurar l’era de la vacunació. Els seus mètodes no van ser gaire ben rebuts entre la comunitat científica i societat de l’època, i com tants d’altres, va ser víctima recurrent de caricaturistes.

Il·lustració del 1802, on s'hi mostra el Dr. Jenner en una habitació plena de gent essent vacunada de la verola i patint uns curiosos efectes secundaris.
Il·lustració del 1802, on s’hi mostra el Dr. Jenner en una habitació plena de gent essent vacunada de la verola i patint uns curiosos efectes secundaris.

En un inici, molts metges s’oposaven a aquesta pràctica, i es declaraven objectors de consciència. Però finalment, la raó es va imposar i els fets van demostrar que la vacuna de Jenner funcionava a l’hora de prevenir l’aparició de nous casos de verola. Gairebé dos segles més tard, després de campanyes de vacunació massiva, l’OMS va considerar que la verola havia estat erradicada. A més, altres infeccions han estat eliminades de molts països i d’altres ha disminuït la seva incidència fins a nivells gairebé anecdòtics. Tot i així, encara queda molta feina per fer.

Així doncs, tot i aquesta eficàcia indiscutible per què encara avui hem de defensar la importància de la vacunació? Es podria dir que Andrew Wakefield n’és un dels culpables. Amb un estudi publicat el 1998 a la prestigiosa revista científica The Lancet,  Wakefield defensava que la vacuna triple vírica (contra el xarampió, rubèola i parotiditis) estava relacionada amb un augment de casos d’autisme entre els nens. Tenint en compte tot el que s’exigeix per arribar a publicar un article en una revista d’aquest tipus, costa de creure que ho pogués colar. Durant anys se l’ha desmentit amb desenes de dades i estudis, se li va retirar la llicència i no pot exercir la medicina. Articles publicats al British Medical Journal han demostrat que Wapoyo-andrew-wakefieldakefield va falsejar dades i tot resultà ser per un conflicte d’interessos. Dels 12 nens que formaven part de l’estudi, només a un se li va confirmar el diagnòstic d’autisme, mentre que Wakefield assegurava que n’eren 9. A més, els pacients sotmesos a estudi van ser seleccionats d’entre famílies ja escèptiques amb la vacunació i tot fou finançat per advocats que pretenien denunciar les “malvades” farmacèutiques fabricants d’aquesta vacuna i treure’n un bon pessic, de tot plegat. Doncs d’això se’n diu un frau, i de llibre. Malauradament el mal ja estava fet i les teories de Wakefield van córrer com la pólvora entre conspiranoics de tota mena, i el nombre de vacunacions va disminuir tant als EEUU com a Europa, amb el consegüent augment del número de casos d’aquestes malalties. Només al Regne Unit, durant els 10 anys posteriors a la publicació de l’estudi, l’índex de vacunació va baixar del 92% al 85%, i els casos de xarampió van augmentar de 58 a 1348. L’impacte d’aquesta mentida és evident, i preocupant.

Tot i haver estat més que demostrada la seva falsedat, encara a dia d’avui les organitzacions antivacunes fan servir l’estudi de Wakefield i l’autisme com a argument antivacunació. Recordem que només al nostre país i des de la seva introducció, la vacuna triple vírica ha aconseguit disminuir en més d’un 95% la incidència d’aquestes malalties, i per sort aquesta corrent escèptica amb la vacunació encara no sembla tenir gaire presència, però països com Austràlia ja estan posant en marxa campanyes d’informació i una nova legislació, per tal d’evitar que els pares decideixin no vacunar als seus fills. Concretament; se’ls retirarà tot tipus d’ajuda econòmica que puguin haver sol·licitat. Mesura dràstica? Discutible potser, però necessària.

Anuncis

2 thoughts on “Desmuntant el moviment antivacunes. Capítol 1: D’on surt aquesta gent i per què?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s