Ni tot transgènic és Monsanto ni tota ONG santa

Estem de campanya electoral i, segurament, molts partits polítics duran la famosa frase “fer de la nostra ciutat una zona lliure de transgènics”. AU. Si això no és fer-nos malvats, no sé què pot ser.

Avui us presento un transgènic. Un transgènic que, sorprenentment, no està patentat per Monsanto (sí, també n’hi ha). Un transgènic que, a més a més, té una patent d’ús humanitari. Això vol dir que es cedeixen gratuïtament les llavors a aquells agricultors que les necessitin. Un transgènic que no està creat per augmentar la productivitat, ni aguantar condicions climàtiques extremes ni reduir l’ús de pesticides. Té un objectiu molt més simple i, deixeu-m’ho dir, noble. Es va crear per salvar la vida a uns 2 milions de persones anualment. Un producte que ha guanyat el Patents for Humanity Award 2015, que atorga la Casa Blanca. Us presento l’arròs daurat o Golden Rice.

El β-carotè aporta la tonalitat groga-taronja a l'arròs. A l'esquerra hi ha l'arròs normal, al mig la primera prova i a la dreta la versió final del producte. De goldenrice.org
El β-carotè aporta la tonalitat groga-taronja a l’arròs. A l’esquerra hi ha l’arròs normal, al mig la primera prova i a la dreta la versió final del producte. De http://www.goldenrice.org

La idea darrere l’arròs daurat és molt simple: afegir β-carotè en alta quantitat a l’arròs, que actua com a precursor de la vitamina A. Per què? Perquè la deficiència de vitamina A és un problema molt gran en aquelles regions on l’alimentació depèn, quasi exclusivament, de l’arròs.

Via de síntesi del β-carotè per part de les plantes. De Grusak, 2005.
Via de síntesi del β-carotè per part de les plantes. De Grusak, Nature Biotechnology, 2005.

La deficiència de vitamina A afecta uns 400 milions de persones, 250 de les quals són nens en edat pre-escolar. Els efectes sobre la salut de la deficiència en vitamina A passen per una reducció de la visió que pot comportar una ceguera permanent, l’alteració estructural de l’epiteli, alteració del funcionament normal del sistema immunitari, reducció del transport d’oxigen en sang i alteracions estructurals òssies. Els càlculs de la OMS diuen que amb una dieta rica en vitamina A es podria salvar la vida a 2.7 milions de nens anualment.

El β-carotè es transforma al cos en vitamina A i a més està present en les fulles de la planta d’arròs, però no en el gra en si. Per tant, és la opció ideal a afegir. El problema està, doncs, en que tenim certs passos en la síntesi de β-carotè bloquejats en el gra d’arròs, que es poden reactivar afegint dos gens, la fitoè-sintasa d’una planta i la fitoè desnaturasa, que en aquest cas prové d’un bacteri.

Espera, has dit afegir gens? Vols fer un transgènic? ASSASSÍ, TERRORISTA, CRIMINAL!

Sí, estem parlant de transgènics. Cal introduir els gens per enginyeria genètica. El procés en si no és perillós i, a més, el producte final ha de passar un conjunt de tests molt exigents i, en aquest cas, els ha passat. Un meta-anàlisi de l’any 2013 va revisar els 1783 estudis generats fins a la data en transgènics (Nicolia et al, 2013), el 68% dels quals dedicats a la seguretat mediambiental, destacant que la revisió de tots aquests articles permet afirmar que aquests productes no generen perill ni per la biodiversitat ni per la salut humana per se. Evidentment, cal analitzar cada nou transgènic per separat i avaluar-ne la seguretat pel consum humà.

Controls que ha de passar un producte transgènic per ser aprovat pel seu ús comercial. De Koenig et al. Food and Chemical Toxicology, 2004
Controls que ha de passar un producte transgènic per ser aprovat pel seu ús comercial. De Koenig et al. Food and Chemical Toxicology, 2004

Bé, però estem parlant d’un transgènic. Segur que té una patent i Monsanto s’enriqueix amb això.

Com qualsevol altre producte i llavor (sí, les ecològiques també es poden patentar) per l’arròs daurat existeix una patent. En aquest cas la patent de l’arròs daurat la té Syngenta Seeds AG, que la va comprar a la Universitat de Freiburg i l’ETH de Zurich, els creadors del producte, i que va permetre desenvolupar industrialment el producte. La negociació dels termes de la patent va permetre obtenir de Syngenta una llicència humanitària de distribució, que al seu torn a més va renunciar a la comercialització del producte. Què vol dir això i quins usos permet aquesta llicència humanitària?

  • Utilització en països en vies de desenvolupament.
  • Ús en agricultors amb pocs recurs (<10000$ per any).
  • No es pot vendre la llavor més cara que les llavors no manipulades.
  • Es permet la venta del producte per part dels agricultors amb ingressos baixos.
  • Es permet la reutilització de les llavors.

I sí és tant bo com dius, per què encara no s’ha fet servir?!

Bé, això té un nom propi: Greenpeace. Aquesta pseudo-ONG pseudo-ecologista ha bloquejat i segueix bloquejant la distribució de l’arròs daurat als països afectats pel dèficit de vitamina A. Els seus arguments van des de la no seguretat del producte (tot i que hagi passat tots els controls de salut i toxicitat) a ser una conspiració de Monsanto et al. per enriquir-se dels agricultors necessitats, obviant les paraules “llicència humanitària” quan presenten la patent.

Aquesta situació ha portat a crear iniciatives com Allow Golden Rice Now, creada per un dels co-fundadors de Greenpeace i que va ocupar posicions directives de l’organització durant anys. Aquesta iniciativa es dedica a denunciar els arguments de Greenpeace i a demanar-los que deixin de bloquejar la distribució del producte, fins ara sense èxit. Altra gent ja demana directament que s’imputi l’organització per crims contra la vida humana (David Ropeik al Scientific American), calculant que han mort fins 1.424.000 de persones només a la Índia des de que es va autoritzar per a consum humà l’arròs daurat. La campanya anti-transgènics de Greenpeace, més enllà d’estar basada en arguments filosòfics i poc científics, és digne d’estudi. Des de filtracions a Wikilieaks de converses amb el govern francès per fer política anti-transgènics a canvi de renunciar a la campanya anti-nuclears a França com la pràctica inexistència de militància anti-transgènics de Greenpeace USA.

Cable 09MADRID482 de Wikileaks. Accesible a https://www.wikileaks.ch/cable/2009/05/09MADRID482.html
Cable 09MADRID482 de Wikileaks. Accesible a https://www.wikileaks.ch/cable/2009/05/09MADRID482.html

La idea d’aquest article no era només presentar el cas del Golden Rice, sinó assenyalar les conseqüències de promeses polítiques com “crear zones lliures de transgènics”. Promeses virtualment impossibles (i científicament absurdes), ja que suposaria deixar de donar medicació com la insulina, deixar de vestir o deixar de fer servir bitllets. I promeses perilloses, que poden tenir com a conseqüència, com el cas de l’arròs daurat, la mort de persones. Però ja se sap, un vot és un vot i la ignorància n’aporta molts.

PD: Ni l’autor ni aquest article estan subvencionats per Monsanto. Quina vergonya Monsanto, que hay de lo mío?!

Anuncis

3 thoughts on “Ni tot transgènic és Monsanto ni tota ONG santa

  1. Avui en Melé a Retrats , ex de Triodos Bank. , vinculat a l’Antroposofia, Steiner , Pedagogia Waldorf, agricultura biodinàmica, etc… Pseudociencia en estat pur , camuflada … Es mereix una entrada al blog…

    M'agrada

  2. Article interessant i descoberta de bloc, moltes gràcies. Necessitaré hores per explorar-lo…

    Quan jo era nen, recordo que l’oli d gira-sol era un gran avanç i ens deslliurava de l’enrederiment malsà de consumir oli d’oliva. El peix blau era un aliment greixos propi d’ economies sub-desenvolupades, que convenia desterrar de la dieta en pro de la reducció del colesterol. Medicus dixit.

    Quan era jovenet i anava a la universitat (facultat d’agronomia), els adobs químics i els fitosanitars eren segurissims, sempre que es seguissin les instruccions i es respectessin els plaços de seguretat. Eren la garantia d’un mon lliure de fam, amb aliments per a tots. I avui estem on estem.

    El mètode científic és la millor eina que tenim per generar coneixement objectiu. Però els científics són tan falibles com qualsevol ésser humà.

    A mi, particularment, aquest sarcasme suficient em resulta irritant. El col·lectiu científic fara bé de reflexionar sobre el seu paper i el fet que el que sembla una evidencia, la bondat de l’arròs daurat, trobi les ressistències que troba. Titllar d’assesina (sí, ja sé que l’article no ho diu, això, però suposo que tothom entén de què parlo) una organització com GreenPeace (també plena d’humans falibles) sembla qualsevol cosa menys un acte de comunicació lliure i, sobre tot, efectiu. El coneixement serveix de poc si no ets capaç de transmetre-ho de manera efectiva i fiable. Potser els científics malvats podrien contribuir-hi amb una actitud menys condescendent cap als vulgars mortals, analitzant per què la comunicació científica està com està i assumint amb valentia el paper que haurien de tenir en la transformació d’una societat tan perduda com la que tenim avui.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s