Què és l’evolució i què no. Bates blanques vora el mar

Directes al tema que sou gent ocupada.

20130924_Ngorongoro5051_Gnou
Imatge. Creative Commons

Què ve a dir Darwin? La seva teoria de l’evolució de les espècies diu que tots els sers vius evolucionen a través del temps. De totes les possibles evolucions, només queden les que són més adients a les característiques del medi en el que viuen, que també evoluciona i canvia. La geologia, el clima i la interacció amb altres espècies.

Molt bé. Però quin mecanisme fan servir? Doncs les mutacions. Ja entrem en terreny malvat. La nostra informació  com a espècie està enregistrada a l’ADN. La doble hèlix i blablabla. Els mecanismes de còpia, combinació i replicació mitjançant el sexe (ai, el sexe…) asseguren que les cadenes no tenen errors al llarg de la seva vida. Al 100%? NO!! Aquí està la gràcia. Hi ha errors de còpia. Accidentals o forçats per agents externs, no totes les cadenes es repliquen correctament. Les mutacions es poden produir per radiació solar o còsmica, accidents durant les còpies, etc. De fet, tothom pensa en evolució com a una cosa bona. Bé, serà perquè només les que surten bé progressen prou. La major part de les mutacions acaben malament, o molt malament.

Ara tens al cap una cadena d’ADN mutada dins un embrió. Un? NO, milers de milions!! Tots som una mica mutants, però ho portem per dins i no sempre es nota. Tots competint per a replicar-se fins a poder-se reproduir (he llegit Dawkins, què us pensàveu!) i competir amb la resta de mutants per a superar una nova generació. Ja imaginareu que els gens dominants ho tenen més fàcil que els recessius.

Ara tens milers de cadenes d’ADN mutades al cap. Següent fase. El temps. Les mutacions no s’aturen, es barregen, complementen o anul·len entre elles en un ball completament boig, on poblacions de diferents variacions competeixen al llarg del temps per a ser el grup dominant i disposar de les millors opcions de reproducció.

O sigui que tens milions de processos aleatoris de canvi dinàmics competint pels recursos de reproducció i amb ganes de viure una generació més. He dit viure!!. Néixer, créixer, REPRODUÏR-SE i morir. Molt bé, doncs aquí entra el medi. En un desert, les mutacions que et permeten viure amb un 2% menys d’aigua que altres mutants de la teva espècie, et proporciona un 2% més d’opcions de posar/fecundar la següent generació. Ah, no ho he dit, però les mutacions no generen canvis espectaculars com passar de goril·la a humà en 5 generacions. Modificacions fisiològiques com caminar dret poden dur desenes de milers de generacions entre un primat i qui redacta aquest article.

En definitiva, això és l’evolució, o al menys el millor model que tenim per a explicar-la. Un lentíssim procés de selecció de grups d’individus on només les mutacions i canvis infinitesimals que incrementen les teves possibilitats de reproducció en l’entorn en el que et trobes. Ah, i competint amb moltíssims altres grups, que abans o després apareixeran i et poden aniquilar perquè poden sobreviure millor. Per això, canvis en el medi més ràpids que la velocitat d’adaptació genètica de les espècies, modificant clima de la posta d’ous, la temperatura de l’aigua de mar, etc, genera extincions en massa de les espècies més sensibles.

De fet, el mecanisme s’anomena selecció natural. Encara que també existeix la selecció artificial, que la fa, endevineu… L’HOME (I LA DONA). No vull que deixeu de llegir perquè l’article no és paritari.

La selecció artificial és la que del llop ens ha portat els gossos, dels búfals les vaques i totes les plantes que tenim a l’hort. Generació rera generació i forçant reproduccions entre membres de la mateixa espècie amb característiques diferents, fins a aconseguir races noves. Penseu que un yorkshire i un dogo tenen el mateix orígen.

Altres històries de selecció artificial més poètiques és la dels crancs de Heike.

Una altra volta de torca de la selecció artificial i l’evolució és l’enginyeria genètica. JA HI SOM. LES BATES BLANQUES I ELS LABORATORIS. No cal posar-se així. No són més que mecanismes de mutació genètica que van directament a l’ADN perquè tenim els mecanismes. El que fa l’enginyeria genètica en el fons és escurçar el temps respecte de la selecció artificial, però és el mateix. A veure. L’enciam romà i el tomàquet Ruf són un experiment genètic fet en llargs periòdes de temps. Les vaques frisones no van aparèixer un matí al pati d’un granger. També els mosquits anòfeles femelles amb una mutació negativa per tal que no es puguin reproduir, és una manipulació genètica. Hi ha molts exemples de manipulació genètica manual i via enginyeria. Els impactes d’una o de l’altra sobre el medi també són diferents. Aquesta part sí que la deixaré als biòlegs si no els fa res.

Ara toca parlar del que NO és evolució però la gent s’ho pren com a tal.

  • Jean-Baptiste Lamarck  era un naturalista que va proposar una primera teoria de l’evolució que bàsicament el que venia a dir era “la funció fa l’organ”. O sigui, com els que diuen ara que com teclegem molt al mòbil, d’aquí a 20 anys tindrem els polzes més grossos.
  • Les mecàniques poblacionals depredador-presa. Aquella dita popular que els més febles són els menys adaptats. Doncs no. Igual ets un nyú que pot córrer més que els demés però aquell dia tens la mala sort d’entrabancar-te i zas!, adéu nyú. Aprofito que estic aquí per a dir que els que parlen de darwinisme social seria més aviat que entre tots eliminéssim la fam i la pobresa, i no que deixem que els pobres es morin de gana o perdin la casa perquè no han tingut les mateixes oportunitats ni punt de partida social que ells. A aquests, tan de bo acabin com el nyú.
  • Aquest no és gaire conegut, però també té tela. Trofim Lyssenko  refusa les bases genètiques de Mendel, abraça el lamarckisme i l’adapta per a que sigui del gust del comunisme en època d’Stalin. No cal dir que la va liar molt quan els cereals no feien cas dels seus mètodes per a donar-los resistència al fred, ni el que van patir els que no estaven d’acord amb ell. Selecció artificial via gulag.
  • CreacioNO, PROU. Per aquí sí que no passo.

Espero que d’aquest article en pugueu desprendre dues conclusions

  1. La selecció natural només es pot veure clarament en períodes de temps mesurats en milers de generacions de les espècies, i va al ritme que el seu entorn natural es modifica. Això pot ser unes hores en el cas dels virus i bacteris, i uns milers d’anys per a mamífers.
  2. La major part del temps que la gent parla de Darwin en plan “deixa que jo d’això en sé”, en realitat parla de Lamarck en el millor dels casos, o és un talòs del tamany de la Lluna, en el pitjor.

Tan de bo no acabi en el 2, o com un nyú.

Anuncis

4 thoughts on “Què és l’evolució i què no. Bates blanques vora el mar

  1. Sr. Roger,
    Avui dia, el postulat de la selecció natural com agent de la evolució s’ha demostrat fals i el darwinisme, ja no es exactament una ciència, sinó un dogma cada cop més reduït als cercles científics conservadors. Com a defensor del mètode científic que es, no es pot perdre la lectura de Cosmos i Gea de Francesc Fígols, enginyer industrial. En el capítol quatre hi trobara una bona explicació del que l’hi dic. Cal recordar en tot moment que al llarg de la historia de la ciència, els paradigmes han anat canviant. Amb una ment clara i oberta podrem entendre i explicar millor la evolució evitant els errors de Darwin.
    Cordialment

    Amadeu Pagès

    M'agrada

    1. Sr. Amadeu,

      Avui dia, si no aporta evidències fefaents sobre la falsedat del darwinisme, i no em val un llibre, aquest modest físic no modificarà el seu parer sobre el darwinisme pel que pugui dir un enginyer industrial. Evidentment, aporti articles de la revista “Nature” o similar, tesis doctorals o treballs de recerca de nivell mundial, i els científics malvats gustosament examinarem i donarem resposta proporcional i moderada a aquestes evidències. En cas contrari, ens quedem amb el viatge del Beagle i el que ha vingut després. Incloses moltes variants i refinaments, que naturalment enriqueixen el debat. Però degudament fonamentades.

      La ment oberta sí, però el dret d’admissió està reservat i hi ha unes normes de vestit que s’han de respectar.

      Cordialment

      M'agrada

  2. Perdoni, senyor Amadeu. Afegirem que ara hem recordat que aquest il·lustre enginyer ha sortit entrevistat a la contra de La Vanguardia, espai pel qual tenim una especial estima. Però no compta com a revista científica, sinó més aviat com a l’antítesi. Estem al corrent de les hipòtesis d’aquests home, les quals no se sustenten en l’evidència científica de la qual disposem avui en dia i, per tant, com a científics malvats i no per això menys responsables, no podem fer més que obviar-les dels nostres anàlisis.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s