Desmuntant el moviment antivacunes. Capítol 3 : “Breu reflexió sobre el veritable cost de tot plegat”.

Tant el biotecnòleg com la biòloga del grup avui us volíem expressar la nostra reflexió sobre el tema del dia així que som-hi:

Maria:

Ahir vam conèixer la notícia d’un nen de 6 anys d’Olot hospitalitzat per diftèria, el primer cas a l’Estat des de l’any 1987. Que no hi hagi hagut més casos és gràcies a la vacunació generalitzada de la població, i de la importància de tallar la transmissió de qualsevol agent infecciós mitjançant aquest alt percentatge de persones vacunades, ja en vaig parlar al capítol 2. No em voldria repetir; però si la taxa de vacunacions va baixant, tindrem un problema. I es podria haver titulat aquest capítol amb un “JA US HO VAM DIR”, però bé, m’he reprimit.

Pòster del Ministeri de Sanitat del Regne Unit. Anys 50

Llegeixo que els pares no eren partidaris de la vacunació, els motius, no els sé. No sé si és perquè creuen que provoquen autisme, perquè creuen que el nen ja desenvoluparà defenses tot solet (aquest argument m’encanta i ja en parlaré més endavant) o perquè no volen donar cap mena de benefici al lobby farmacèutic. Respecte aquest últim punt : les farmacèutiques, amics, no deixen de ser una empresa, i com a tota empresa, els interessa tenir beneficis. Ves que no descobrim la sopa d’all, ara. Que potser hi ha coses que s’haurien de gestionar d’una altra manera? Segurament. Però el cas és que les malalties infeccioses ja hi eren abans que qualsevol científic malvat tipus Jenner o tipus Pasteur que decidís fer alguna cosa al respecte per aturar-les, i que desenvolupar una vacuna no és tan fàcil com alguns us penseu, i molt menys fabricar virus i bacteris expressament per vendre-us les vacunes després [ conspiranoia alert ].

Però ja m’estic desviant del tema i aquesta no era la meva intenció inicial. Jo la reflexió que voldria fer és: val la pena enviar un nen a la UCI perquè no vols pagar el preu de la vacuna que resulta que està inclosa en el calendari de vacunacions del nostre estimat i maltractat sistema sanitari públic ?  D’acord, algunes no estan incloses, però en el cas de la diftèria sí. I si no ho estigués, comparem el cost real del preu d’aquella sola vacuna amb el que ens enfrontem ara mateix. Tenim unes 150 persones que han estat en contacte amb aquest nen els darrers dies sota observació, i els nens de l’escola, els tenim rebent revacunacions. Per no parlar de l’antitoxina que el Ministeri ha hagut d’anar a buscar a Rússia després d’haver hagut de llençar una alerta internacional, ja que aquí no teníem casos de diftèria des de feia gairebé 30 anys.

Molt bé, no volíeu beneficiar les farmacèutiques però ara tenim un nen patint (que espero que es recuperi aviat, de tot cor), unes atencions mèdiques i una despesa que no hagués calgut per més de 100 persones i la compra de medicaments que no eren necessaris. Us mereixeu un aplaudiment ben fort, i a la cara. No em vull ni posar a la pell dels pares ara mateix ni dir el què mereixen per tot plegat, però vaja, tot càstig em sembla poc. De moment, suposo que la consciència gaire tranquila no la tindran.

Si visquéssim als Estats Units potser us podria parlar de números més concrets, com a la imatge, però em temo que no disposo d’aquests. En tot cas, la imatge em sembla prou il·lustrativa.

El brot de xarampió de l’any 2008 va suposar un cost per cas de més de 10000 dòlars davant els dos dòlars que val la vacuna.

Marc:

Diftèria. Ja quasi ni recordàvem aquesta paraula ni tot el que duu associat, que pot arribar a ser la mort. Transmesa per fluïds (incloent els pollastres que us surten quan tossiu). No em vull posar a contar per quants llocs ha passat el nen abans d’arribar a l’hospital, però esperem que no vagi a més. Més que res, perquè, quan crèiem que havíem aconseguit pràcticament eradicar una malaltia i havíem deixat de fabricar-ne la cura, que aparegui ara és, com a mínim, per espantar-se.

Xarampió. No sé si recordareu, però fa pocs mesos a Disneyland Amèrica va donar-se un brot de xarampió, l’origen del qual era, de nou, un nen no vacunat. Algú recorda l’última vegada que va sentir a parlar d’una epidèmia de xarampió? Jo tampoc.

Estem parlant de malalties greus, que fins ara havíem reduït fins a la pràctica eradicació. Malalties que, per l’egoisme i la ignorància d’uns pares que prefereixen creure’s una monja i un article retirat per frau que a la comunitat científica.

Com hem arribat fins aquí? Doncs com sempre, per la premsa. Avui mateix, TV3 i RTVE (les dues grans televisions públiques del país) en els telenotícies respectius parlaven d’un presumpte debat sobre la vacunació. Debat?! Quin debat? La comunitat científica en bloc aprova la vacunació, la recomana i, en general, en demana l’obligatorietat. És vergonyós que, des dels mitjans de comunicació, ens venguin que existeix un debat. Perquè això suposa posar al mateix nivell les evidències científiques (existents, provables i reproduïbles) i la conspiració, la falsedat i l’estafa.

Des d’aquí demano, per favor, que totes les despeses associades al tractament dels infants no vacunats corrin a compte dels pares que es neguen a protegir-los i assegurar la seva salut. A més, proposo que se’ls retiri la custòdia, per atemptar contra la salut dels seus fills i la de tots. Perquè no es pot permetre que per l’egoisme i l’estupidesa d’uns quants la salut de tota la població es posi en risc. I finalment, que si, per desgràcia, es produeix alguna mort associada a brots de malalties evitables amb una simple punxada, es demandi per delicte contra la salut pública a la senyora Forcades, el senyor Jara i tots aquells que, des de l’altaveu que els dóna la premsa i/o la política, ataquin el sistema de vacunació, l’eficàcia d’aquestes i el balanç risc-benefici demostrat repetidament.