Ahir, al canal 33, vàrem poder veure una entrevista d’en Jaume Barberà (a qui comencem a tenir molta estima en aquest blog) amb la doctora Maria Teresa Ilari, “experta” en teràpia amb aigua de mar i de la fundació Aquamaris.
Aquí podeu ver el reportatge, que he decidit analitzar per desmentir les barbaritats que explica sobre les suposades propietats i beneficis de beure aigua marina.
La primera afirmació que m’ha sobtat de l’entrevista ve quan el senyor Barberà li pregunta sobre si no cal purificar o filtrar aquesta aigua abans de beure-la, per eliminar possibles microorganismes. La doctora Ilari llavors li comenta que degut a la alta salinitat de l’aigua, els microorganismes moren. Més endavant a l’entrevista, explica que això és degut a que es provoca un fenòmen d’osmòsi per la diferent concentració de sals entre el microorganisme i el medi.
Certament, el fenomen d’osmosi pot fer que una cèl·lula s’arrugui o bé s’infli fins a rebentar i morir per la diferència de concentració de sals. Però aquesta senyora oblida comentar que oh, hi ha organismes adaptats a tot tipus de medis, i són els canvis en aquest medi el que els pot afectar, no el que vindria a ser el seu medi en si. I no hi ha res millor adaptat a medis extrems com certs microorganismes. Si segons ella la sal fa que aquests morin, em temo que s’acaba de carregar tot organisme marí. Els organismes (principalment bacteris) que poden viure en condicions molt salines es classifiquen específicament com extremòfils i halòfils, per no parlar dels eurihalins, capaços de suportar un rang ben ampli de salinitats. O si voleu també podem parlar de les diatomees, algues microscòpiques, o de microcrustacis. Res, tonteries, serveixen d’aliment a altres organismes més amunt a la cadena tròfica però la senyora ens els ha eliminat en un moment. Per exemple, coneix aquesta senyora el Prochlorococcus? Doncs es tracta de l’organisme més abundant a la Terra, un cianobacteri que absorbeix diòxid de carboni (CO2) i es calcula que produeix una cinquena part de l’oxigen mundial, a part de servir d’aliment de petits crustacis i altres depredadors.
Però el Prochlorococcus encara us resultaria simpàtic i més val que ens centrem en altres microorganismes, com ara el Vibrio vulnificus. Aquest bacteri el podem trobar a tota la costa, arreu del món, però principalment en aigües temperades. Relacionat amb ell s’han descrit casos d’infeccions de ferides, bacterièmia secundària a aquesta infecció, necrosi tissular o sepsis primària deguda a la ingestió de marisc en mal estat.
Seguint amb les mentides, la doctora Ilari afirma que l’aigua de mar conté TOTS els elements de la taula periòdica i per això és tan beneficiosa. Us poso una imatge d’una taula periòdica aquí, per si ja fa anys que vau acabar l’escola. Crec que la doctora hauria de tenir-la més present:
Tots es troben al mar? Segur? Jo diria que no, per sort, ja que alguns d’ells son bastant problemàtics. El que si podem trobar a l’aigua de mar és mercuri, per exemple, força perjudicial pel cos humà i amb efectes acumulatius, és a dir, no l’expulsem del cos i allà es queda, als ronyons, al fetge, i al teixit neurològic podent provocar infinitat de malalties.
Des de fa un temps se’ns avisa de la perillositat d’una dieta alta en peix blau, degut a la acumulació de mercuri que presenten, sobretot els peixos grans com la tonyina, que han passat tota una vida ingerint aigua marina contaminada. I aquesta dona ens recomana beure mig litre cada dia!
L’entrevista segueix i en Barberà pregunta a la doctora sobre si els hipertensos també poden beure aigua salada. Ella assegura que si, mig litre igual que tothom, per que la sal que conté no és refinada i es contrarresta amb altres sals com el clorur de magnesi. La sal és sal (clorur de sodi) aquí i a la Xina popular. Mig litre d’aigua aporten 18g de clorur de sodi i el que porti de clorur de magnesi o altres no contrarresta res. Una aportació excessiva de sodi a la dieta pot provocar hipertensió i malalties cardiovasculars derivades.
Però espereu que el millor està per venir. La doctora Ilari ens parla sobre els estudis científics d’un tal doctor Wilmer Soler, catedràtic de medicina a la Universitat de Antioquia (Medellín). Evidentment, he procedit a buscar informació sobre els estudis d’aquest home i el que m’he trobat m’ha semblat molt interessant. Podeu trobar un blog on s’expliquen les conclusions del seu estudi i sembla ser que la doctora Ilari no se les ha llegit. Hi extrec uns fragments:
“Analizamos la parte microbiológica y de metales pesados y nos dimos cuenta de que el agua no era apta para el consumo”, recuerda. El problema era la presencia de coleiformes fecales. En Colombia los vertidos se hacen en la orilla de la playa.
…
Diversos estudios realizados en países asiáticos afirman que el agua de mar recogida a una profundidad de entre 200 y 300m es muy rica en plancton y está libre de microorganismos potencialmente patógenos. Sin embargo, Soler advierte de que también contiene nitritos y nitratos, lo cual representa un riesgo para la salud humana.
…
Dos pacientes con sobrepeso lo disminuyeron y dos con déficit lo aumentaron. Sin alteraciones patológicas en la prueba de genotoxicidad. Sin embargo, se presentaron aumentos significativos de bilirrubina directa y transaminasa AST.
…
15 de las muestras recolectadas resultaron con enterobacterias como E.coli y bacterias halófilas como Vibrio y Aeromonas. La microfiltración a través de cerámica de 0.5 micras produce desinfección de 100% de las muestras, mientras que la cuarentena por 5 meses y la desinfección solar son efectivas en 66 y 21% respectivamente. Esta última requiere de ciertas condiciones climáticas para alcanzar la desinfección y solo permite el manejo de pequeños volúmenes. Se recomienda, por tanto, recoger el agua en altamar, en lugares limpios y realizar la microfiltración.
…
“El sodio sí supone un problema de sobrecarga cuando incorporamos el agua de mar a nuestra alimentación, porque por cultura los países occidentales sobrepasamos en dos o tres veces lo que el organismo requiere en sodio. Nos hemos acostumbrado al sabor salado de los alimentos”
Aquesta dona de veritat s’ha llegit el que diu el Doctor Soler? O només el que li ha interessat?
La doctora també afirma que si l’aigua del mar és tan beneficiosa pel cos humà és per que som un 70% sal marina isotònica (o sigui, diluïda) i que la vida es va originar al mar. Partint d’aquesta premissa tan bàsica, la mateixa doctora us podria recomanar menjar-vos la vostra mare: La vostra vida es va originar dintre seu i sou un 50% ella mateixa.
Ja cap al final del reportatge, la doctora ens explica la possibilitat d’acabar amb la malnutrició infantil només amb mig litre d’aigua de mar diària, això m’ha semblat d’un pretenciós que ja no sabria ni per on començar. Què tontos els nens africans! Tot el dia passant gana i tenien la solució allà davant, litres i litres d’aigua del mar gratuïta! Per favor…
Com a últim apunt m’ha agradat sobremanera quan el Barberà li diu que si beus aigua de mar t’entren cagarrines. La doctora es veu en una tessitura complicada però fa un driblatge majestuós i diu que ja van bé aquestes cagarrines per que així elimines toxines. Jo aquí només he pogut aixecar-me del sofà i aplaudir. Visca la purgació!
Científics Malvats 
Vas una mica despistada i es normal, acabes de descubrir per Canal33 que hi ha mils de persones al mon que beuen aigua de mar, en Wilmer Soler o que intenta a Colombia es aconseguit l’exit de Nicaragua. A Europa principalment Espanya ( 12 empreses distribuidoras d’aigua de mar ) i França ( Rene Quinton ) aquestes coses ja les vam superar fa temps. El post sencer: https://elaguademar.wordpress.com/2014/10/07/wilmer-soler-mi-motivacion-siempre-ha-sido-investigar-para-ofrecer-una-solucion-al-problema-de-la-desnutricion-en-latinoamerica/
Encara et penses que a Catalunya tirem la merda a la platja o que?
M'agradaM'agrada
Crec que no has llegit el post correctament, ja que el post que aquí em menciones està mencionat i enllaçat també allà.
Efectivament, hi ha moltes empreses que venen aigua de mar embotellada, que suposo que passa els controls sanitaris obligatoris en aquests casos i que està pensat sobretot per a la seva utilització culinària, totalment correcte.
Beure aigua salada és dolent de per se, en les quantitats de les que parla la doctora Ilari (mig litre diari) ja no només per la contaminació de les nostres aigües (que hi és) si no per la seva alta concentració en sals.
De veritat et penses que l’aigua de les nostres platges és tan neta com per veure-la sense cap tractament?
M'agradaLiked by 2 people
Jo me n’alegro molt que aquesta persona vagi un pas evolutiu per davant de la resta, n’estigui orgullós i ens ho refregui per la cara amb aquesta condescendència evident.
Curiós que tenint la solució a la fam mundial i als problemes de salut de tota la humanitat a només un glop d’aigua de peixera tropical o de brou de peix per a fer paella, la ciència vagi pel món buscant mecanismes cel·lulars, arrossos amb complements vitamínics i mil conspiracions que no sabem.
Vaig a trucar a que tanquin Metges Sense Fronteres i Intermon Oxfam, que ja no fan cap falta. Que ja ho tenim fet.
Espero les portades a Nature, Lancet i el Tot Sant Cugat amb la bona nova.
M'agradaM'agrada
Fa 10 anys que o faig i som molts a Badalona i portem tots aquests anys estudiant el mar.
M'agradaM'agrada
El problema que teniu es ningú es presenta aquamaris de Badalona i parla amb gent que porta 10, 5 anys bevent aigua de mar, gent amb experiència i que coneix el tema en profunditat i no vull parlar de casos medics ja ni la doctora Maria Teresa Ilari ( que ha tractat més de 10.000 persones ha parlat ) l’aigua de mar ho fem servir per tot tipos de mals a la boca, Garganta, neteja de nas, orelles, per hidratar-nos us feria creus la quantitat de Runners i deportistes que la fan servir.
Son impresionants els beneficis reconeixem que si no coneixes el tema choca a tots ens ha passat, pero ara ja portem més de 10 anys i es molta experiència acomulada hi ha grups a facebook amb 50.000 persones que comparteixen coneixements sobre l’aigua de mar, esteu molt desconectats de la realitat. Si ha sortit a Canal33 es que som molts, pero molts a Catalunya
M'agradaM'agrada
O sigui que m’estàs parlant de Rhinomer. I de fer gargares amb aigua salada.
Bravo. Vaig a dormir. Records al grup de Facebook. Sincerament, no tinc sarcasme que pugui superar la teva resposta. Ni ganes de buscar-lo.
Bona nit.
M'agradaM'agrada
Es normal que no tinguis sarcasme davant de gent que porta 10 anys d’experiencia amb el tema.
Tot acudit que fagis ja ens em rigut abans nosaltres fa temps.
M'agradaM'agrada
Que faci els anys que sigui q molta gent ho fa servir no em serveix com a argument. Nosaltres som científics i busquem arguments més enllà del “a mi em funciona”.
L’aigua salada s’ha mostrat beneficiona per a fer banys nasals, estem d’acord, hi ha mil productes al mercat. També et diré que va igual de bé el suero fisiològic. Estem parlant de aigua de mar correctament tractada i utilitzada en moments puntuals.
D’aquí a beure per sistema aigua de mar sense tractar cada dia hi ha un pas més gran, molt més gran.
Si tens artícled científics contrastats i publicats que parlin dels beneficis de beure aigua de mar cada dia ens agradaria que els compartissis.
No tornaré a respondre per que crec que ja està tot dit.
M'agradaM'agrada
L’aigua de les nostres platges està plena de porqueries, i només cal anar a la platja i comprobar-ho. jo mateixa he experimentat fongs vaginals només per haver-me entrat aigua allà… (fora conyetes, que tenia 14 anys i una setmana amb picors, encara no sé ara què vaig agafar, si fong o bacteria o jo que sé).
Més d’un cop urticàries a la pell al cap d’uns 20 minuts de sortir de l’aigua…
en fi, que la sal no tot ho mata.
M'agradaM'agrada
Si voleu buscar articles científics busqueu la paraula Nigari. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=nigari (per començar estar bé )
Es gràcies a l’universitat de Toyko i molts estudis japonesos que sabem moltes coses, una d’elles es les complexes conexions electroquimiques que hi ha al nostre cos.
Això explica que gent en baixa energía prenen aigua de mar i es senten més forta, amb més energía, s’ha curat molta gent d’anemia amb l’aigua de mar, ja que si vas al metge o que et donaran es ferro i potser o que et falta es cobre, germani etc coses que actualment la ciencia no pot sapiguer.
Jo em considero cientific ja que fa 10 anys que faig la meva propia sal i també faig nigari estil tradicional japones, apart experimento en el meu cos els beneficis, qui notara més beneficis es gent gran o que es possa malalta cada dos per tres, gent amb alergies i sobretot gent amb gastritis i problemes d’intestins, es un regulardor de tot el sistema digestiu.
Apart si ets un runner la hidratació amb sucs o aigua isotònica feta amb aigua de mar es un altra nivell.
Per fer agua isotònica son 2 parts d’aigua de mar per 5 d’aigua dolça.
Teniu que tenir amb compte que els aliments actualment tenen menys mirerals que fa 50 anys.
Les terres de cultiu son més pobres i la cadena alimentaria es baixa en minerals impresindibles com magnesi, germani, potasi etc etc l’aigua de mar aporta tots aquests minerals lo que vol dir que tot funciona millor i el propi cos qui es autorepara.
Això no es nou ve de l’epoca dels grecs o que ara ens creiem molt xulus, més fins i tot que la natura.
M'agradaM'agrada
“coses que actualment la ciència no pot sapiguer”
“els aliments actualment tenen menys minerals que fa 50 anys.”
Perquè? sona a magufada de cuerpo y mente…. Respecto la teva religió però… no hi crec.
M'agradaM'agrada
Hola,
JVM haries de llegir-te bé els estudis que poses…
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3994588/
El primer que poses (i per hará l’únic que he llegit) parla del Nigari. Per no sé que té a veure amb l’aigua de mar.
“Nigari is refined from deep seawater (DSW) through the process of electrolysis and reverse osmosis to remove calcium sulfate and sodium chloride as well as to retain the high concentration of magnesium chloride and other important trace minerals”
Si es fa a partir d’ella però si s’extreu tot el clorur sòdic ja no és aigua de mar… Així que no serveix per comparar-la amb l’aigua de mar. L’aigua que deian la metgessa a Retrats. “Vamos”, que el Nigari i l’aigua de mar no tenen res a veure.
Res a dir sobre la suplementació en deportistes. Està més que demostrat. Però “ojo” que l’excès de Mg també és tòxic.
Prometo llegir-me els altres. Però aquest no em serveix per comparar-la amb l’aigua de mar.
M'agradaM'agrada
Esclar que m’he llegit bé el paper, el Nigari es un concentrat d’aigua de mar on hi ha mínim 7 minerals ( Cl, Mg, K, Na, Ca, Li, B ) i per els estudis científics es centren amb aquest ja que son els macronutriets, el nigari tradicional és un aigua de mar concentrada on o primer que cristalitza i cau es el clorur de sodi i van recollint la part alta on hi ha el magnesi i van reduint i reduint l’aigua de mar fins aconseguir minim 4gr/litre quan sense fer-hi res te 1.3gr/l de magnesi i en aquest moment es diu Nigari. ( amb un gust molt amarg per el magnesi)
Els deportistes es suplementen alguns amb magnesi Peró es un error ja que al igual que el calci s’ha de pendre amb les proporcions correctes perque sigui reconegut com un mineral organic, si no el cos o detecta com un metall inorganic a l’aigua de mar els minerals son organics al igual que els continguts en un tomàquet, una pera etc podem dir que l’Aigua mineral autentica es l’aigua de mar, l’industria alimentaria tira calci a la llet i iode a la sal marina i la gent s’ho fot per ignorància en busca de minerals.
L’aigua mineral o dolça els minerals son inorgànics son minerals rascats de les roques d’alta muntanya doncs aquests minerals afegits son inorgànics.
Veig la que escriu el post es estudiant i escriu això al twitter:
”
@Maduixeta_
“Em considero científic pq fa 10 anys q experimento amb el meu cos bevent aigua de mar” Estupendo, i jo aquí estudiant com una tonta.”
Mira noia jo vaig deixar els estudis fa més de 25 anys o que voldra dir que tinc com a minim 25 anys més que tu, ets una jovenete sense cap experiencia amb l’aigua de mar com es obvi amb el teu post que vols que et digui.
L’altra em diu la meva religio o que soc creient i tal.
A veure una creencia es o que esteu fen ara, us penseu que l’aigua de mar no es pot beure, es una creencia, jo ser que si es pot o ser per les meves investigacions i la meva pròpia experiència com he dit de 10 anys i per altres amics, col·legues etc on intercambien coneixements.
Es cosa vostre ara investigar i que algun dia arribeu aquestes conclusions, no em teniu que creure o tenia que teniu que fer és investigar vosaltres mateixos, potser tardeu 6 mesos, pots un parell d’anys o potser mai ja teniu una creencia i una creencia es molt difícil de trencar i encara més si feu com la Maduixeta ( oi que llesta que soc, estic a la uni ) es gairabe imposible, quan un científic dubtaria o fins i tot preguntaria a persones que diuen que la fan servir, s’interessaria, tindria curiositat.
En part sou una mica innocents, la sal ha sigut estratègia durant tota l’humanitat, els Anglesos ho primer que van fer quan va ocupar l’india va ser gestionar ells la sal, la revolució d’en Ghandi va ser que els Hindus van anar a buscar la sal al mar i van fer la seva propia sal.
Els Romans feien servir l’aigua de mar per marinar els aliments, d’aqui ve marinar.
Apart feien vi amb aigua de mar i pagaban el salari amb sal ( d’aqui ve el nom de salari ) etc
Que dir del savis grecs?
Les vaques se l’hi posan pedres de sal o si no colapsan per falta de minerals ( l’herba en te molt poca actualment ) les cabres chupen les pedres en busca de sals etc etc
Ni us haureu preguntat mai perque tirem sal a els aliments, segur que us penseu ja que ens agraden les coses salades i tal, dons no, el paladar indica la falta de minerals (sals)
Qui no sapigue avui en dia que un enciam per exemple te menys minerals que fa 50 anys es que viu a els mons de yupi o no ha vist un camp en la seva vida.
M'agradaM'agrada
No respondré a les tonteries que escrius, ho faré només per alusions: no soc estudiant, soc llicenciada en química per la UB, i màster en química analítica avançada. No soc tan joveneta, tinc 30 anys i se de que parlo, molt més que vostè.
No tinc res més a afegir, tot lo altre que ha dit es desmonta sol.
Si vostè se sent agust bevent aigua de mar, faci-ho, tot el que vulgui. Tothom te dret a creure en el que vulgui cegament, a mi no em convencerà pas.
M'agradaM'agrada
Hola JVM,
Torno a dir-te el producte que dius es fa amb aigua de mar però se li extreu tot el clorur sòdic per electroforesi i òsmosi. Llavors no es pot dir que sigui com l’aigua de mar ja que no té ni de prop la mateixa concentració de sodi. És un mal exemple.
L’aigua de mar no es pot beure per la concentració de Na que té. Si extreus aquest Na clar que la podràs beure. Per això existeixen les desalinitzadores.
El Nigari que dius es fa amb aigua de mar (per cert, de les profunditats, no de la costa) però està molt lluny de semblar-se a l’aigua de mar.
M'agradaM'agrada
Només una cosa. No beuré aigua al mateix lloc on la gent es pixa, per molt beneficiós que sigui.
M'agradaM'agrada
Jaluba faig Nigari tradicional desde fa temps, l’he fet servir perque crec que és un bon inici per investigar de que va aquest rollo del aigua de mar. Sóc jo que et tindria que ensenyar que és Nigari al igual que es la Sal.
Els químics como la Maduixeta em demostran que els universitaris viuen en un altra mon, tota bacteria, virus terrestre que toqui el mar queda desactivat electricament, es física pura i osmosis.
El nostre cos es un complexa maquina electroquimica on els minerals son les conexions elèctriques. Tots els minerals son de carga positiva o negativa i tenen antogens per exemple el potasi i el magnesi contrarestran el sodi, si tu et fots clorur de sodi sense magnesi i potasi la seva carga electrica es massa alta i es perjudicial per el teu cos.
La metgessa a retrats ha tingut un fallo a l’aigua de mar no hi ha clorur de magnesi ni clorur de sodi, hi ha ions de clor, magnesi, potasi, sodi etc encara no estan units electricament formant un producte químic com per exemple el clorur de magnesi, es quan cristalitza que hi ha clorur de magnesi ja que els minerals positius s’ajuntan amb els negatius.
L’industria refina la sal ja que apart que es il·legal vendre sal al 85% de clorur sòdic ( que te la sal que faig jo ) l’industria alimentaria l’hi cal un producte que sigui molt pur o sigui que tingui 99% de clor i sodi es un producte molt net, no atrapa l’humitat i es el millor conservant que coneix l’home.
Per lo que la sal que compreu es un subproducte de l’industria (amb antiglutinats etc ), sense cap nutrient apart del clor i el sodi, aquest producte altament refinat provoca l’epidemia de hipertensió que hi ha, l’aigua de mar ja pots beure la que volguis que et provocara pasa hipertensió, en provoca més el sucre que elimina les reserves de minerals de cos.
Pero feu o que es sorti de la chona, faltaria mes i jo logicament faig o que em surt del pebrots 🙂
I o del l’aigua es pixa la gent o els peixos, compara el mar amb una pisina o que et tindria que acollonir es beure aigua d’un riu on tots els virus i bacteris son de la mateixa salanitat que el teu cos.
M'agradaM'agrada
Hola JVM,
De veritat no et discutiré que és el Nigari (concentrat de clorur de magnesi, no?). El que et venia a dir era que vas ficar com exemple d’aigua de mar el Nigari, i et cito:
“Si voleu buscar articles científics busqueu la paraula Nigari. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=nigari (per començar estar bé )”
Fent això i seguint les conversacions que tenies amb Maduixeta, ficaves aquests estudis com exemple que l’aigua de mar és saludable. Jo et el que et vaig dir és que el nigari no és aigua de mar, és fa a partir de l’aigua, o per lo menys els investigadors del primer estudi:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3994588/
Així ho entenen:
“Nigari is refined from deep seawater (DSW) through the process of electrolysis and reverse osmosis to remove calcium sulfate and sodium chloride as well as to retain the high concentration of magnesium chloride and other important trace minerals”
Amb aquesta frase tothom enten que el Nigari es fa a partir d’aigua de mar (i torno a repetir, a l’estudi és aigua de profunditat de 200 m) però a la qual se li ha extret tot el NaCl i el CaSO4. És a dir, quedarà en major proporció el Mg. Això és el que diu l’estudi i els científics que l’han fet, creus que així no es fa el Nigari posat en contacte amb ells, a mi realment, no m’importa com es fa. Jo l’únic que dic és que si a l’aigua de mar li extreus tot el ClNa, estàs extreient el principal component problemàtic per nosaltres, la sal. Y eliminant el calci, deixes com a mineral majoritari el calci. Per això dic que el Nigari es realitza a partir d’aigua de mar, però està molt lluny de ser aigua de mar per l’eliminació de sal.
D’aquesta manera intentar justificar el consum d’aigua de mar amb Nigari no serveix doncs el Nigari és aigua de mar destilada, és a dir, que no té ni de prop la mateixa concentració de sal.
Respecte al teu últim comentari… Maduixeta potser ho aclararia millor. Però el clor, el magnesi, el sodi… no són minerals. Són elements. Això si essencials per formar els minerals i altres coses no minerals. Sobre que a l’aigua de mar no hi ha clorur sòdic sinó ions per separats… home… ho trobo díficil… Més que res perquè el Na té càrrega positiva, el Cl té càrrega negativa (els ions, em refereixo) i ja saps positiu i negatiu… Més que res perquè als ions no els hi agrada anar per lliure ja que tenen la mania de equilibrar els electrons de les últimes capes. Que consti que això ho vaig estudir a 2 o 3 de BUP per això si Maduixeta té un rato que ho expliqui millor. Això no implica que no pugui haver ions sense aparellar perquè n’hi ha però la majoria és convinen.
Dius que la sal de mar (el clorur sòdic) no causa hipertensió però la sal refinada si. Bé… com sap el cos quin Na és refinat i quin no? Tens cap estudi com els que linkar anteriorment que ho demostri?
Gràcies.
M'agradaM'agrada
L’aigua de mar no és només clorur de sòdic hi ha 98 minerals i gràcies a la biocenosi del zooplàncton i fitoplàcton i tota la biomasa de bacteris, virus etc que odem dir literalment el mar es una trituradora on no hi ha compostos químics con clorur de magnesi estables ja que esta en costant moviment tot o esta ara, ara no, es un medi dinàmic i si creix alguna cosa estranya es menjada per alguna bacteria etc es per aquesta raó que el mar no es contamina, no es ple d’algues verdes com una piscina estacanda.
Teniu en compte que el mar te millons d’anys i s’han pixat i cagat tothom desde els dinosauris fins i segueix alla.
El Magnesi, potasi son minerals o elements com els volguis dir pero a l’aigua de mar son ions
Cada cop serà mes normal prendre aigua de mar, entenc que sigueu escèptics, fa 10 anys casi ningu o deia públicament, pero ja desde fa 5 anys i la quantitat de gent ( sobretot a Catalunya) que la prent es imperable, jo també vaig ser escèptic fa anys i em vaig llegir varios llibres abans de tirarme amb el tema, pero ara conec metges ( que la recepten ) , nutricionistes, deportistes que o prenen cada día etc etc som molta gent i molt informada.
Tothom sap que es mar es ple de virus i bacteris pero per la diferencia salina no afectan el nostre medi intern, es física i osmosis.
Les empreses comercials tenen que pasar els mateixos procesos sanitaris que l’aigua mineral pero lo que la microfiltran i si teniu por amb el tema dons hi ha a farmacies, marques Quinton per exemple o Mediterranean aigua de mar al corte Ingles etc
Apart el primer pas per beure aigua de mar es cuinar amb ella.
I sobre el nigari el nigani no es clorur de magnesi, te que tenir mínim 7 minerals com he dit, pero es igual que la sal que la gent es pensa que es clorur de sodi.
M'agradaM'agrada
Hola JVM,
Que hi ha bactèries al mar és una evidència que no sé com goses contradir. El fet que hi hagi una patologia que es digui ‘sea water poisoning’ entre els practicants de surf que s’empassen massa aigua també deu ser mitologia. Parlant de mitologies, els grecs creien moltes animalades que, per sort, han passat a la història.
No et contradiuré en què l’aigua de mar pot ser bona per curar ferides, però el raonament que fas dels ions, del coure, del germani, de que hi ha coses que no es pot saber, simplement és irreal. Els ions, les sals que es troben en dissolució, són sals i no són orgàniques o inorgàniques depenent del procés, ho són en quant a la seva composició. El meu cos NO POT SABER si la sal que ingereix prové del mar, d’una poma, o d’una ostra esferificada. El clorur sòdic és clourur sòdic, sigui al 99% (el que comprem) o al percentatge de puresa que tingui l’aigua de mar, que és molt alt ja t’ho dic ara. QUe estigui refinat o no no canvia la composició. Si tu et fots clorur de sodi, et fots cloru de sodi, que hi afegeixis altres sals només fa augmentar el contingut salí, i per tant, el desequilibri osmòtic. Si vols et parlo de la força iònica de l’aigua, però crec que no m’ho voldràs discutir ni entendre.
La salt tens raó, és necessària, per això a les vaques se’ls en posa, però dins uns límits que nosaltres sobrepassem, i ajuda a conservar, certament, d’aquí les salaons. Però en excés tots sabem què passa, no atribueixis misteris on no n’hi ha. El fet que es posi iode a la sal és per contrarrestar l’absència de iode, sobretot a les poblacions de muntanya, on l’aigua no en porta i prevenir així problemes de tiroides.
El fet que tu portis experimentant amb el teu cos no consituteix un principi general, les medicines o teràpies alternatives, quan funcionen, passen a ser medicina convencional. Però s’ha de demostrar que funciona, mitjançant estudis a doble cec.
Si vols discutir res més estaré encantat
Atentament
M'agradaM'agrada
sea water poisoning que dius o Hipernatrèmia l’hi pot passar a un runner que es queda deshidratat i sua literalment sal. Que vol dir això? Dons que et quedes sense aigua en el cos.
Els que bevem aigua de mar la majoria o fa de forma isotònica que son 9gr/litre que vol dir que rebaixem l’aigua de mar amb les sals del nostre cos i te un efecte hidratant molt potent.
Els supersmercats es ple d’alcohol i sopar o dinar amb un bon vi es cultural, doncs l’aigua de mar es igual si coneixes la teva medida pots beure vi sense cap problema.
M'agradaM'agrada
No pots rebaixar l’aigua de mar amb més sals. Si no ho vols entendre no ho facis però no fabulis. Si la dil·lueixes és un altre tema. De fet a l’aigua de mar hi pots trobar pràcticament tots els ions però Clorur Sòdic és de llarg el principal component. També hi ha sulfats i en menor mesura calci i magnesi.
El mar es contamina com qualsevol altra cosa, no hi ha bactèries miraculoses, de fet es recomana no banyar-se després de pluges abundants per la contaminació amb aigües fecals. Però vaja, ja em trobaràs alguna altra explicació .Això per no mencionar els hidrocarburs que pot tenir provinents d’abocaments o vessaments, menció especial al Mediterrani, un dels mars més contaminats.
Deixant de banda que sí, que hi ha bactèries i fongs que sobreviuen a l’aigua del mar i que són responsables d’infeccions, que suposo que no t’interessen, no hi ha cap miracle, cap, en l’aigua de mar.
Bé deixo aquí el debat perquè no entres a raons. Davant les supersticions poc s’hi pot fer.
M'agradaM'agrada
Heu intentant mai regar la gespa amb aigua de mar?
M'agradaLiked by 1 person
Jo estic d’acord amb el JVM,
la ciència no ho respon tot i si, per molt que hi hagin estudis que semblin refutar la tesis de la doctora Ilari, crec que hauriem d’ajuntar forces i escoltar-nos els uns als altres. Potser en treu-riem conclusions més riques i profitoses.
Pd.: tots aquests que presumiu de títols universitaris reviseu la vostra ortografia perquè fa mal als ulls llegir-vos.
M'agradaM'agrada
Veurà estimat/da VGE, jo i els meus companys no vàrem començar aquest blog per debatir sobre creences esotèriques, cadascú pot creure el que vulgui. Nosaltres estem aquí per exposar fets i els fets son els que són i per nosaltres això és lo important i cadascú que prengui les conclusions que vulgui.
I sí, faig faltes d’ortografia, desgraciadament no tinc cap títol universitari en filologia i no m’escoltarà debatir lleis ortogràfiques, no és la meva feina.
M'agradaLiked by 1 person
Veurà VGE, això no és una barra de bar i no estem parlant de futbol. Es tracta de salut pública. Aquí la gent pot perdre la salut i fins i tot la vida per una superstició o una mentida, encara que aquesta es digui de bona fe.
No hem d’acostar postures. No hi ha diàleg possible. Vostès han de demostrar sense cap mena de dubte possible que el que plantegen és una millora de la salut pública actual. És a dir, que beure aigua de mar proporciona millor salut general a la població respecte no beure aigua de mar.
Si volen que en parlem, portin 5 estudis clínics de 5 universitats de prestigi de 5 països del món publicats en revistes de medicina o biologia reconegudes sobre el tema de l’aigua de mar i els beneficis de la seva ingesta, i aleshores ens hi posem. Mètode científic. Hipòtesis, experimentació, conclusions. Reproducció de l’experiment, repetició de resultats, validació dels mateixos. Sotmetre a crítica per part de la comunitat dels treballs realitzats i finalment si tot ha anat bé, incorporació de la metodologia al cos de ciència que toqui.
Segurament és per això que serveixen els títols universitaris, perquè el que cal per a fer progressar la ciència és preparació, mètode, paciència i determinació. Hi haurà excepcions, però per estar a la punta de llança de la ciència, a l’actualitat, necessites molta preparació.
Mentre tant, segueixin amb la seva aigua de mar. També els he de dir que hi ha un munt de grups que com el seu tenen teràpies diverses als que els va molt bé amb elles. Els recomano que parlin amb els que propugnen la curació per les picades d’abelles, els que ho fan seguint dietes hol·lístiques o els de la cromoteràpia. Estan en el mateix estadi científic que vostès. Amb ells si que podran acostar postures i parlar.
Nosaltres, mentre tant, farem la nostra feina als nostres camps de la ciència i a més, com a distracció, anirem mantenint i ampliant aquest bloc. Perquè disfrutem fent-ho.
M'agradaM'agrada
La ciència, sí, hi hagi, tesi, treuríem, Tots.
I si la ciència no respon quelcom, segueix investigant fins que ho explica, no explica contes de fades. No totes les opinions són vàlides.
M'agradaLiked by 1 person
Hola VGE,
Veurà el problema és que tothom té opinió i tothom creu que la seva opinió és tan forta i bona com de la qualsevol. I això és el principal problema. Vostè potser és filòleg i jo mai li discutiré l’origen de les paraules o de les llengües, puc tenir opinió però mai la meva opinió tindrà el nivell que la de vostè. Doncs en la ciència passa lo mateix. La ciència té un mètode i aquest mètode s’ha de seguir per a què ningú faci trampes (exemple més pràctic, i per desgràcia, ara molt actual, és l’estudi de vacunes-autisme). Perquè sinó tothom podria fer el qualsevol cosa, per exemple, jo puc fer un estudi que diu que l’aigua de mar cura la grip. Bé, primer per a què aquest estudi sigui tingut en compte primer ha de seguir el mètode científic i, mínim, doble cec (ja que sinó puc esbiaixar les dades). SI tot això ho he fet bé, probablement ho publiquin i algú voldrà repetir-lo. Si és repeteix i els resultats són semblants/iguals enhorabona em fet una descoberta. El problema és que sobre l’aigua de mar no hi ha cap estudi, tot són testimonis del to ” a mi em funciona” i això no està dintre del mètode científic. És com si un capellà et diu que si vas a Lourdes, ella et curarà el càncer per a ell li va funcionar.
Com ha dit el company per fer afirmacions de tal magnitut s’han d’aportar estudis i per ara no n’hi ha. Ah! I estudis amb cara i ulls i millor si s’han reproduit. La metgessa que va sortir a Retrats va dir molts beneficis però no va nombrar cap estudi. Va dir, entre altres coses, que l’aigua de mar era el remei a la desnutrició (¿?) i es va queda tan ampla. Jo mentres pensava en tot el tercer món, en els nens que es moren de fam a l’Àfrica… De veritat creus que CAP de les milers d’ONGs que hi ha al món no haguessin portat aigua de mar (barata per una altra part) a aquests territoris. No sospites que llavors no s’entèn perquè els naufrags es moren deshidrats, si estan envoltats d’aigua de mar!!
Si hi ha alguna falta ortogràfica… perdó!!
M'agradaM'agrada
Rene Quinton per tu es un mite, oi? Es un heroi de França de WWI va iniciar els dispensaris marins (que Ilaris ha copiat ) Es van desmentalar el 1980 ja que per llei es tenia que estar esterilitzada l’aigua de mar, per lo ja no tenia cap sentit suministrarla.
L’aigua de mar es com si un amic et recomana un bon restaurant, aquest no te que presentar dades cientifiques fa servir el ser paladar, te sentit propi.
M'agradaM'agrada
Això… si un amic et recomana el cianur sense dades científiques, també el degustem? JVM m’he llegit tots el articles que vas linkar… Parlen del Nigari no de l’aigua de mar (enten aigua de mar sense destilar) tens cap que parli concretament de l’aigua de mar? Gràcies.
M'agradaM'agrada
Prou.
M'agradaM'agrada
Jaluba, quin exemple es aquest del cianur? Tú et penses que el mar es veri o que? i que els meus amics son imbècils?
El nigari es fa de dos formes una com subproducte de la producció de sal marina, es la d’arrera aigua que queda ja que l’ho que primer cristalitza és el clorur de sódi i que queda flotant a l’aigua es sobretot magnesi, potasi, calci i també clor, si aquest proces el vas repetint tens un aigua de mar concentrada alta en magnesi. La més moderna es per intercanvi ionic i poden aconseguir clorur de magnesi pur, que es diu Nigari pero es igual dir que sal comú (2 minerals ) es igual a la sal marina integral (amb 98 minerals)
El seu gust es molt amarg, nigari en japones vol dir amarg.
Una persona entrenada com es el meu cas amb només el paladar pot detecar si ja te 4gr/litre de magnesi amb un marge d’error molt baix ja que l’amargor es molt alt si es de 5gr i fluix si es de 2gr
La Sal marina integral es aigua de mar en pols o concentració maxima ja que has reduit tota l’aigua i t’has quedat amb els minerals. La majoria de gent el 99% no sap que és sal marina integral, només hi ha una marca francesa ( Els francesos tenen molta més cultura de la sal) que es casi sal marina integral. La millor sal que pots comprar al mercat per llei te que tenir 95% de clor i sodi això vol dir que fan un Procés de neteja i l’ho primer que s’ha perd es el magnesi i el segon mineral es el potasi.
El magnesi és un mineral que atrapa l’humitat de l’aire, la sal dels anys 70 era de millor qualitat es per aquesta Raó que es posava arròs els salers ja la sal tenia una mica de magnesi, ara no te, si algú Posa arròs es per tradició, només la flor de la sal te una mica de magnesi es per aquesta raó que es humida.
Que us penseu que les farmacèutiques es posaran ara a investigar un recurs gratuït com l’aigua de mar o que? no em feu riure siuplau.
Tot així hi ha molts estudis sobre l’aigua de mar sobretot a França, uns exemples:
Artola, Sylvie (1983) Lʼeau de mer, base dʼun liquide physiologique natureo: les travaux
de Quinton. Tesis en la Facultad de Farmacia de Burdeos.
Aubert, Maurice (1968) Pourvoir auto-eepurateur delʼeau de mer et substances
antibiotiques produites par les oragnismes marins. Gauthier, RIOM, tomo X.
-(1969) Océanographie médicale. Gauthier-Villars.
– (1996) Les systémes dinformation des microorganismes marins, CERBON.
– (1997) Oceonography Biological Index. Researches in Marine Biology
1960-1996, CERBON.
1997, “Lʼeau de mer ert ses possibilitees dʼaplications medicales” U.I.M.
Aumailley, M (1992) “Cellular interactions with the extracellular matrix are coupled to
diverse transmembrane signaling path-ways”, Exp. Cell. Res. 203:365-373
– (1993) “Kalinin is more efficient than laminin in promoting adhesion of prim ary
keratinocites and some other epithelial cells and has a different requirement for integrin
receptors”, J. Cell. Biol. 125:05-214.
– (1994) “Diferent positioning of vinculin but not actin or phosphoty-rosyl-containing
proteins after cell adhesion to laminin orfibronectin”. European Cell. Biol. submited”.
Bachelier, J.L. (1991) “Traitment des lipodystrophies localisées par cellulolipolyse,
principes, meethode, technique et resultats”, Journal de médicine esthétique
dermatologique XXVIII:69. J.L.
Baillet,J.;E. Nortier (1992) Précis de physiologie humaine. Ellipse, tomo 1
Bensch, R. (1954) “Meerwassertrinkkuren”, Fibel der Meeresheilkunde 20
-(1966) Vertus theerapeutiques de lʼeau de mer. Journal de Medicin.
Bergson, Henry (1937) Lʼévolution cretrice, Alcan, 1937.
Bernard, Claude (1865) Introduction á la Meedicine Expérimentale, Librairie Delagrave,
Paris, 8 ed. 1919.
etc etc etc
Jo com he dit porto més de 10 anys investigant i fen la meva propia sal , conec molta gent la majoria som de Catalunya, de Badalona molts però destaco la Costa Brava on ni ha un fotime de gent que prent aigua de mar i cuina amb ella i fan la seva propia sal i nigari.
M'agradaM'agrada
Magnesi, potassi, calci i clor no es trobaràn mai a l’aigua com a elements. Especialment divertit és com diferencies clor (que és un gas) i clorur quan et dóna la gana. En fi. El magnesi no és un mineral. Les salts evaporades del mar no són aigua marina en pols i no m’expliquis què és l’intercanvi iònic que el faig servir cada dia, gràcies. La sal comú, és una sal, no dos minerals. en fi..
Acabats aquests mals entesos encara no he vist que sigui nutritiva. He deixat de llegir amb lo de les farmacèutiques, ja que veig que no saps com van.
Hi ha gent que es fa el seu propi sabó, que tu cuinis amb sal del teu mar en comptes de amb sal marina Costa em sembla de puta mare. Misteris ni un.
Apa sigues.
M'agradaM'agrada
Escabellat mira aquesta tabla periodica de l’aigua de mar http://www.marscigrp.org/ocpertbl.html veus on surt el clor? En la part dels gasos. no? Veus la resta de elements de la taula? I son tots, per tú això es igual de nutritiu que NaCl (Na) Sodi (Cl) clor (sal comú)
M’estàs prenent el pel o qué?
M'agradaM'agrada
Sort que n’hi havia un que es queixava de l’ortografia, perquè costa seguir-te.
A veure a banda d’ensenyar-me una taula periòdica què em vols dir? Perquè no és clar.
A veure t’ho explico, l’element clor es troba en forma de molècula de clor (Cl2) i és un gas. Quan el clor es troba en forma aniònica, Cl- és un anió que forma part de les sals i és la forma més comú del clor degut a la seva configuració electrònica. La sal comú és Clorur de sodi, és a dir, un catió sodi (no sodi metall que fa pim pam pum quan toca l’aigua) i un anió clorur.
De fet no sé què em vols dir que ‘hi són tots’ (entenc que faltava una hac). A veure, nurtitiu, nutritiu el Cadmi doncs què vols que et digui, o el Níquel. De fet un company meu està en un projecte per recuperar Urani 238, boníssim, sobretot esferificat i sobre una escuma d’hidrogen.
Suposo que em vols venir a dir que necessitem certs oligoelements, emperò això no és cap misteri i amb una dieta equilibrada en principi no hi falta de res. Potser en les poblacions d’alta muntanya com ja t’he dit abans hi ha deficiència de iode, i d’aquí la salt iodada (òstia està tot inventat!)
M'agradaLiked by 1 person
Ara vas bé, t’ensenyo la web aquesta ja que la van ampliant amb estudis i analisis de l’aigua de mar, que has dit que no hi ha magnesi ni potasi a l’aigua de mar noia. Urani 238? Doncs potser en tot el Mediterrani hi ha un parell de ions qui sap.
Aprop de japó tindrà més posibilitats de provar-ne 😉
Per qué afegeixen iode a la sal marina? Doncs per la senzilla raó que la sal comercial es una castanya de sal, només serveix com a conservant ( que fa servir l’industria ), la sal marina ( integral ) o l’aigua de mar ja te iode, no cal tirar merdes!
S’ha de tenir molta fé pensar-se que amb una dieta equilibrada tens tots els nutrients, molta fe.
Quan ja sabem que cada any les verdures i fruites tenen menys oligoelements per la sobreexplotació de les terres.
Ara mateix per asegurar-te i no fer actes de fe la millor manera es fer begudes isotòniques ( si ets deportista o sigui 0,9% de sal ) amb aigua de mar i a la cuina no fem servir sal, fer servir sal liquida o sigui aigua de mar.
I tot tindrà un gust molt més bo.
Perque us penseu que aquesta tendencia als restaurant de cuinar amb aigua de mar?
M'agradaM'agrada
Veig que de química vas molt fluix però has descobert que s’estudia la composició de l’aigua del mar, felicitats. També s’estudien els contaminants en el mar (i en rius, llacs, fonts, torrents)
T’ho repeteixo per darrer cop, al mar no hi ha magnesi ni potassi, hi ha ions magnesi (Mg2+) i ions potassi (K+) evidentment clorurs (Cl-) i sulfats (SO4 2-). T’has entestat en barrejar-ho tot constantment. Sí també hi ha Urani 238 en forma d’uranil i ions d’or, de plata, de mercuri socors! I la taula periòdica encara no sé a què treu cap, per cert.
La sal és sal, castanya o no, en fi, no et convenceré de res perquè tens la teva religió. Ara ja has passat de dir-me que el mar ho neteja tot a passar a cuinar amb aigua de mar. És un pas. De totes maneres revisa la teva definició de nutrient. I de passada la de força iònica que està molt bé. I d’osmosis.
Si em vols parlar de modes no et discutiré però noi, de química, osmosi i composicions millor deixa-ho.
Jo ja ho deixo aquí.
M'agradaM'agrada
Quan als 13 anys vaig estudiar el Nombre d’Avogadro, vaig aprendre a calcular quants àtoms hi havia en una determinada quantitat de matèria. En particular, sabent que la concentració d’urani a l’aigua de mar, en massa, és aproximadament d’una part en 300 milions, és fàcil veure que no a tot el Mediterrani, sinó en un sol centímetre cúbic d’aigua de mar, hi ha uns 8.000.000.000.000 àtoms d’urani, en forma de ions, la majoria d’urani 238. Una mica més dels dos que esmentes per tot el mar… per fer ciència, ni que sigui molt elemental, cal calcular.
M'agradaM'agrada
Sí cada diumenge anem a la platja i fem Ofrena de flors a la mare de la vida i d’on va sortir la primera cel-lula i resem per els nostres avant passats, els peixos.
Fem: maaaar maaaar mareee del nostreee cooooos i desprès fem un chupito d’aigua de mar jajaja
Noia que ja he dit que son ions o que hi ha a l’aigua de mar i que et penses que son el magnesi i potasi del nostre cos? Ions per això es parla de nutrició amb aigua de mar es parla nutricio celul.lar ja que el nostre cos es un 70% aigua de mar isotònica.
De que em vols convèncer? Que un tio que porta 10 anys fen servir l’aigua de mar o deixi per qué o dius tú? Jo no vull convencer, només defenso la nostre religió jajaja
Tu parles del mar com si fos una cosa sense vida. La nostre religió veu el mar com un ser viu i la major biomassa del planeta i l’hi tenim molt de respecte ja que es la fàbrica de la vida.
Quan més estudio el mar més em sorprent, per cert de quina religió ets tú?
M'agradaM'agrada
Hola JVM,
En cap cas volia dir imbècils als teus amics. Tan sols era un exemple, algo extrem, per demostrar-te que la opinió d’un amic no val res. I dic un amic, un familiar o un premi nobel, sense estudis que ho corraborin no val res. Canvia cianur (si no t’agrada) per 20 litres d’aigua al dia, per 12 plàtans al dia, per 200 gr d’atmelles, pel que vulguis, inclús per Déu. Tinc un amic que per previndre el càncer reza cinc Ave Marias i un pare nostre, i ostres, li funciona no pateix càncer ni cap malaltia coneguda porta 5 anys sense anar al metge… ho diu el meu amic per lo tant jo a rezar totes les nits. No té sentit. Les coses s’han de demostrar i gràcies per ficar els estudis (i llibres) que has ficat per justificar l’aigua de mar com a element curatiu.
El problema és que tots aquests estudis parlen de fisiología cel·lular, del funcionament de la cèl·lula. No parlen pas de l’aigua de mar. Com exemple:
1997, “Lʼeau de mer ert ses possibilitees dʼaplications medicales” U.I.M.
Aumailley, M (1992) “Cellular interactions with the extracellular matrix are coupled to diverse transmembrane signaling path-ways”, Exp. Cell. Res. 203:365-373
L’estudi que nombra és aquest: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1459201
A l’abstract no nombra per cap lloc que s’utilitzi aigua de mar per fer la prova… És un estudi sobre les glicoproteïnes de membrana i els efectes del inhibidors. Es citen els inhibidors que s’utilitzen però l’aigua de mar no hi és. No demostra que aigua de mar sigui potable o tingui efectes curatius.
Penso que error recau en que has fet un còpia-pega de la bibliografia del llibre “La dieta delfin” de Àngel Gracia:
http://myslide.es/documents/la-dieta-delfin.html (pàg. 261)
Però no has mirat que aquestes referències són de la part de fisiologia cèl·lular, és a dir, de com funciona la cèl·lula, però no per l’aigua de mar sinó per diferents factors, com per exemple el estudi que t’he citat abans que parla de les glicoproteïnes de membrana però no de l’aigua de mar, ni com influeix aquesta sobre les glico, simplement no la nombren perquè l’estudi no és d’això. I així tots els estudis referenciats. A més, només cal llegar-se els títols… en cap nombra l’aigua de mar.
Els cinc primers són llibres i no els he pogut trobar-los en la web. No puc saber quina bibliografia utilitzen així que tampoc serveixen per que puguis demostrar que l’aigua de mar te poders curatius. Continues sense cap estudi referent a l’aigua de mar concretament. Si la majoria són amb francés ha de ser per l’origen francès del Sr. Quinton.
Si el nigari és amarg és perquè té una alta concentració de Mg ja que s’ha eliminat el Na i el Ca. El Na té gust salat i aquest predomina sobre sobre l’amargor del Mg. Si s’elimina el Na… el amargor apareix. Torno a repetir el Nigari es fa a partir d’aigua de mar, però aquesta és destila per eliminar la major part del Na i per lo tant elimines l’element más conflictiu i que causaria deshidratació. Si parles parla del Nigari però el Nigari no justifica l’aigua de mar ja que és un producte.
Sobre René Quinton… Ni un mite ni un heroi. Fisiòleg i naturalista francés que va apostar per la seva teoria (totalment lícit) i que va funcionar durant els principis del segle XX. S’ha de recordar que en aquesta època la ciència estava en bolquers i la medicina molt més (tenia més probabilitats de morir qui anava al metge que qui es quedava a casa). Que l’aigua de mar té propietats antisèptiques estic d’acord: té una gran concentració de sal i per òsmosi destrueix, per exemple, els bacteris d’una ferida. Però essent estrictes l’aigua de mar si la tirem sobre una ferida oberta destruirà els bacteris i les nostres propies cèl·lules de aquí que si fiquen un ferida en aigua salada ens cou (és la mateixa raó de perquè l’alcohol cou). Però fins aquí. Té capacitat antiséptica (límitada) però no ho cura tot. Aquesta teòria va començar a “morir” quan la medicina i la ciència van començar a evolucionar. Al 1950, no al 1980, es va prohibir el seu suero injectable, però no va ser la malvada indústria farmacèutica sino l’evidència científica. I no, l’evidència científica no està en mans de les farmacèutiques sinó al revès; sino mira que va passar amb els descobridors de la Helicobacter Pylori i com la comunitat científica es va ficar en contra de les farmacèutiques.
Les farmacèutiques no són ONGs. Ho saben. Però això és un altre debat. Són empreses privades i busquen beneficis pels seus accionistes. Inverteixen en allò que dóna diners però “ojo” han de dir la veritat del que venen sinó els hi pot passar el que li ha passat a Boiron (productes homeopàtics) que ha sigut condemnada a pagar 30 milions de dòlars per frau amb un producte. Pensa que si l’aigua de mar fos la cura de tot, les farmacèutiques ja estarien fent negoci anant-la a buscar, embotenllant-la i vendre-la. Com has dit és gratis per nosaltres i per a ells. La gent que no té temps per anar a buscar-la, la gent que no viu a la costa… la compraria. I en realitat es ven aigua de mar, però isotònica (a sobre gasten diners diluint-la), i sense el llistat de beneficis que se li otorgen… per lo de les denúncies. Però una cosa esta clara, la indústria farmacèutica vol guanyar diners com qualsevol (la alimentària lo mateix, i la metal·lúrgica…) per això si hi hagués algo tan fàcil d’obtenir i amb cost pràcticament zero ho faria. Perquè això que l’aigua de mar cura enfermetats (algunes dermatològiques si)… estudis sis plau.
M'agradaM'agrada
M’has pillat he fet un copy & paste sense cap sentit.
l’herencia de Rene quinton no es una cosa del passat, els laboratoris quinton d’Alacant venen la que dius isotònica i la hypertonica, les venen a preu d’or i tant la formula 1 https://youtu.be/hDNMjS7SihI motoGP, ciclisme, runners, futbol en Rafa nadal https://youtu.be/ux1fSFNtCf0 i molts altres l’ha fan servir sobretot la hyertonic o totum sport.
Ara al mercat hi ha unes 12 marques d’aigua de mar microfiltrada més economiques: Mediterranean agua de mar, Biomaris, Ibiza y formentera, siete mares etc que pasan els mateixos requisits de l’aigua mineral. La majoria la fa servir per cuinar però hi ha molta gent que la compra per fer-se begudes isotòniques.
L’aigua de mar no es una medicina, és un complement nutricional que ajuda el cos ha auto reparar-se al donar-li tots els elements per fer-ho ell solet.
Tot i que si es pot considerar medicina amb casos un exemple:
Tens una mica de picor a la gola o la boca, t’ha començat una inflamació bacteriana i ui ui la cosa es pot posar xunga. Que faria una persona “normal”? Anar a la farmaciola i vinga un analgèsic cap a dins.
Que fa la gent com jo?
Pilla un got d’aigua de mar hipertonica i molt a poc a poc veu l’aigua de mar amb petits glops per mantenir la gola humida de forma constant, per efecte osmòtic totes les bacteris moren en qüestio de minuts, al igual que te un efecte antisèptic de forma tòpica a les mocoses també
100% d’eficacia si o fas a l’inici del primer sintoma d’irritació o atac de microbis.
Si això l’hi dic a un amic i l’hi funciona, quins estudis científics em calen?
M'agradaM'agrada
Et calen els mateixos estudis que a qualsevol. Estem amb lo mateix… “a mi em funciona”; A mi em funciona menjar cinc taronjes al dia per anar al lavabo de forma diària. A mi em funciona… prova-ho tú. Sobre la infecció bacteriana… estudis? Un mal de gola com el que dius:
“Tens una mica de picor a la gola o la boca, t’ha començat una inflamació bacteriana i ui ui la cosa es pot posar xunga”
Bé, no sé si et dediques al món sanitari, crec que no per l’expressió “inflamació bacteriana”. Això, en tot, cas seria infecció bacteriana i a causa d’això es produeix una inflamació. Però deixant de banda això (entenc que pot ser una errata, entenc igualment el que volies dir), infecció bacteriana, com saps que és bacteriana? Normalment s’ha de fer un cultiu per descartar infecció vírica. Per una altra banda, les infeccions bacterianes de la faringe són rares (Estreptococos A o gonorrea) la gran majoria són víriques (virus de la grip, mononucleosis). El que passa és que amb el virus ens costa lluitar. Bé, si, existeixen els retrovirals, però per una faringitis prendre’ls… Llavors la faringitis es deixa cursa. La majoria de faringitis no comporten cap risc amb símptomes com picor, febrícula (signe), malestar, mal de coll, odinofàgina… i normalment en 5-7 cursen. A més, el símptomes, a part de lleus en aquest cas, poden ser reduits a causa de l’efecte placebo. El problema ho tindries per infecció bacteriana… No sé si hi ha estudis que diguis que una faringintis per estreptococos és cura amb aigua de mar (pura), si hi ha estaré encantat en llegir-los. Però el que si sé és que si es complica una infecció d’aquest tipus per no fer el tractament correcte (o encubrir la infecció amb l’efecte placebo) s’haurà de còrrer a la medicina “alopàtica” dominada per metges farmacològics i financiada per indústries farmaceutiques. Però deixant a banda tot això el teu exemple ja te un error de plantejament, com saps que és bacteriana?
Sobre els vídeos. Encara que lo fàcil seria dir-te que el que val són els estudis y no els vídeos de youtube, els he mirat i he dit: “Mira, potser té raó i l’aigua de mar és la solució a tot” però ha sigut una fracció de segon. Més concretament conc clicks de ratolí. Per parts:
El vídeo de la F1. Cal correr per fer un reportatge i explicar l’important que és la hidratació? Bé, sobre el fisio… Primer, i és un comentari d’opinió, no entenc que amb els milions de euros que val un cotxe de F1 prengui la tensió amb un tensiomentre de nina (muñeca) quan se sap que no donen una mesura tan exacta com els tensiòmetres de braç. Clar si vigilem tant la hidratació i l’aparell ja no és el més precís del mercat… Bé però no ve al cas. Només que sóc del gremi i quan veus això et txoca. L’important… en aquest vídeo no diuen que pren, només diu que és aigua de mar. Jo suposo que per la forma que obre l’ampolla, com és l’ampolla i el color es tracta de Totum Sport de Laboratoris Quinton que a més són els que han publicat el vídeo al youtube. I que a més, és el mateix producte que pren Rafa Nadal.
Vídeo de Nadal. Es pren una ampolla de Totum Sport i guanya el partit, no ho dic jo ho diu El Mundo:
http://www.elmundo.es/economia/2015/03/09/54f9ebc6268e3e64528b456c.html
No gràcies al seu talent o lluita contra l’adversitat, no… Gràcies a Totum Sport.
Bé doncs em dic “Anem a veure que és això tan maravellós” i vaig a la font principal, la pàgina de Quinton:
https://www.laboratoiresquinton.com/es/especialidades/totum-sport-20-ml
El que em sorprèn és que la quantitat de Na no surt per enlloc. Parla de Clorur (el ió més abundant de l’aigua de mar) i el Mg. Si lo més caracterític de l’aigua de mar és el sodi com és no el fiquen? Així es complica el càlcul de Na. A més és que no fiquen res més. I el calci, potassi… fiquen 78 electrolits i hala! Proporcions? Fins i tot als redbulls, powerade, isostar ho fiquen! Bé continuo buscant algún lloc on em diguin quina és la quantitat de Na i trobo:
http://agendarunning.es/material-running/totum-sport-prueba-fondo/
Aquí hi ha algo que no hem quadra… 410 mg de sal… Sal? Quina? Al mar hi ha la sal dissolta en ions… i tornem a lo mateix la quantitat de Na no apareix. He mirat 15 webs on s’analitzava el producte en cap el contingut de Na no apareix. I arribo a una conclusió… s’han equivocat quan diuen sal és refeixen a Na solament… faig el càlcul… i em dona que una sola ampolla tindria quatre vegades més sodi que l’aigua de mar… no ho entenc… fins que trobo una altra pàgina que explica (i parla molt bé del producte) que no té tant de Na com l’aigua de mar. És a dir, tornem al tema del Nigari. A més vaig fer el càlcul amb el clorur i tampoc donaria amb la salinitat mitja del mar. Crec que por qüestió de marketing i denúncies no posen si està tractada o no, vull dir si ‘ha eliminat Na. No dient-lo es renten les mans. Diuen sal i allà fiquen el Na, ja ho han dit. Però si fas càlculs no dóna el Na de l’aigua de mar.
A part, sigui o no aigua de mar, si tens una carència de sals minerals per un esforç extrem clar que està bé que el repossis i quan abans millor. AIxò al post no es discuteix. És discuteix si l’aigua de mar cura. Si sues molt perdras molt Na per lo tant si et fots un xute d’aigua amb sal ho soluciones, els teus nivells de na augmentaran amb els beneficis que això comporta. El que no entenc és perquè vas criticar a la farmacèutiques si Quinton té patentat el seu producte i a mateix efecte surt molt més barat un powerade.
Dels altres prodcutes que fiques destaco:
http://www.biotierra.es/es/minerales/producto-142-89530/biomaris-agua-de-mar-sakai-750-ml.aspx
Amb la perla:
“Por otra parte la composición del agua del mar es similarmente proporcional a la del plasma sanguíneo, siendo la primera tres veces más concentrada que el segundo.”
Similar… 3 a 1… claro… igual de similar que un huevo una castanya…
Dius que entens l’aigua de mar con un complement alimentari no medicina. Doncs no ho sembla. Has ficat com exemple una malaltia: la faringitis. I la “metgessa” de Retrats va dir que era bona per la HTA… Si tu em dius que l’aigua de mar és un complement que utilitzes con fas esforços grans per repossar electròlits… t’ho accepto (pensa que Quiron només recomana 60 ml de Totum al dia). SI em dius que si la veus cada dia (aigua de mar pura) no enmalaltiràs mai, estudis.
Dir també que si prens un got d’aigua de mar elimina tots els bacteris… Hi ha bacteris que aguanten molt bé la salinitat i a més és la salinitat de un moment no els mantens irrigat continuament 24 h al dia amb aigua de mar. Però això algun dels administradors del blog t’ho explicaria millor. I una pregunta… si mates al bacteris que afecten a la gola… que passa amb els bacteris de la boca? No els mates també? I les cèl·lules del nostre cos, no pateixen òsmosi?
Lo del còpia i pega…. em dedico a la docència tinc com a esport veure qui em fa un còpia-pega al treball i suspendre al plagiador. Segurament, tu, com els meus alumnes, volies impresionar-me amb tot de bibliografia i estudis que ni tan sols hauràs mirat (hi ha un llibre de finals del segle XIX!!! Saps el que ha avançat la medicina?). La diferència entre tu i jo és que si un amic t’hagués dit tot el que m’has dit i t’hagués posat tot allò t’ho haguessis cregut. El meu ho tindria més difícil perquè jo si sóc de llegir-ho tot i demanar estudis que demostrin el que la medicina no ha aconseguit o no ha trobat solució. Per això et demano estudis que diguin que lo que deia la metgessa de Retrats és cert (lo de la desnutrició hauria de ser denúnciable) jo els he buscat però res de res. El que si he trobat és una refèrencia a un estudi que va fer un seguidor de Quinton. Una cosa senzilleta: Va agafar un gos malalt li va extreure tota la sang, en el seu lloc li va ficar una solució salina (crec que era la de Quinton) i el gos no és que moris… va millorar de la seva enfermetat. Com veus ni cao ni peus.
Jo, com tu, no et vull convèncer que el que fas està malament. Som bastant grandets. Però tampoc vull que es diguin coses que no estan probades i se’ls doni bombo perquè hi ha molta gent que per mil i una coses se les pot creure i tenir un disgust. Les coses, i a la medicina més, s’han de probar creus que un fàrmac només pasa els controls de qualitat que passa un suplement alimentici? Com per exemple les aigües que cites. Ja t’ho dic jo: NO. Hi ha milers de fàrmacs queno pasen les proves i molts pocs passen després de 4 anys (mitja) de proves al mercat, on encara estan sota control i a la mínima és retiren.
S’ha de vivgilar amb el que es diu. I si es diu tenir algo que ho subjecti. Dius que el Nigari és ric amb Magnesi i el magnesi és bo per la recuperació muscular. Bravo vas ficar un parell d’estudis. No els discutiré. Però el Nigari no és aigua de mar, es fa a partir d’aigua de mar. Tu vas menysprear a Maduixeta en el primer post per criticar a la metgessa de retrats i encara no has aportat cap estudi que demostri res del que va dir la metgessa.
No et critico a tu, critico les teves creençes.
Salut company!
M'agradaM'agrada
Per cert, et cito en un comentari a Maduixeta:
“Els químics como la Maduixeta em demostran que els universitaris viuen en un altra mon, tota bacteria, virus terrestre que toqui el mar queda desactivat electricament, es física pura i osmosis.”
Feu clic per accedir a Capitulo3.pdf
http://es.wikipedia.org/wiki/Vibrio_vulnificus
Dos exemples. Si vols et puc trobar més.
M'agradaM'agrada
Respecte a un comentari teu:
“Encara et penses que a Catalunya tirem la merda a la platja o que?”
http://www.8tv.cat/8aldia/videos/surten-200-kilos-descombreries-en-una-hora-del-fons-del-mar-de-barcelona/
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20091009/submarinistes-voluntaris-recuperen-800-quilos-descombraries-del-fons-del-mar-bcn/107589.shtml
http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/noticias/318-un-estudi-internacional-revela-greus-problemes-d-escombreries-al-mar
http://www.barcelonaworldrace.org/ca/educacio/programa-educatiu/explora/planeta-mar/medi-ambient/problemes-ambientals/residus-al-mar
M'agradaM'agrada
Vibrio vulnificus? zones calides diu, sóc del Mediterrani.
També a la zona del mar de plata tenen molts problemes per tenir bona aigua de mar de qualitat, per el riu l’amazones.
l’Universitat de Múrcia te estudis sobre l’aigua de mar i els seus beneficis, si vols mira la quantitat de NA ves aquí http://www.seafriends.org.nz/oceano/seawater.htm
L’ho del gos és menys de fer servir sèrum fisiològic (NA CL) és fer servir per vena aigua de mar isotònica com feia en Rene Quinton amb nens desnutrits. l’ho mes interessant de l’aigua de mar es aquesta part nutricional per tots els oligoelements que te a la proporcio correcte.
El “a mi me funciona” si es veritat que hi ha molta merda, pero si veig que em funciona a mi, em funciona amics meus, companys de running, companys de bici etc etc jo crec o que veig.
Jo entenc perfectament que no em creguis, però jo em crec o que veig, jo també era escèptic i em vaig llegir 3 o 4 llibres abans de fer el pas, com bon escèptic o vaig tenir que provar, per combrobar-ho per mi mateix.
Et recomano dos llibres gratuïts molts fàcils de llegir d’en Mariano Arnal:
http://www.aquamaris.org/libros-pdf/
Si llegeixes aquests dos llibres crec que m’entendràs millor
M'agradaM'agrada
Tant se val si… la teva frase va ser:
“Els químics como la Maduixeta em demostran que els universitaris viuen en un altra mon, tota bacteria, virus terrestre que toqui el mar queda desactivat electricament, es física pura i osmosis.”
Doncs aquí tens un que pot viure en aigües salines. COm tants altres. Malament aniriem si el mar no hi hagués bacteris. A més, que digui que es pot trobar en aigües càlides no vol dir que no poguem trobar a la Mediterrànea i, a més, causant problemes:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S014067369902471X
Ah! I aquest de regal…
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0005272800002863
Si el còlera també sobreviu en aigües salines.
Si busques bactèries halòfites et sorpredràs de les salinitats que poden aguantar. Amb això crec que queda tancat el tema de les bactèries i l’aigua salada: Hi ha bacteris a l’aigua de mar? SI.
“l’Universitat de Múrcia te estudis sobre l’aigua de mar i els seus beneficis, si vols mira la quantitat de NA ves aquí http://www.seafriends.org.nz/oceano/seawater.htm”
Em sembla molt bé que diguis això de la Universitat de Murcia… però i els estudis? La web linkada no té res a veure amb la universitat. Crec que no em vaig explicar bé; no deia que no trobava el Na de l’aigua de mar. Hi ha un futimé de pàgines que ho expliquen molt bé. No trobo la quantitat de Na que té el producte que em vas dir, Totum sport. Hi entendràs que sigui sospitòs que dient que és aigua de mar no fiqui la quantitat de Na que té sent el sodi el catió més abundant. Bé, no diuen la quantitat de Na si dels 75 electròlits que anuncien també. Sospitós. Si trobes la concentració de Na del producte en qüestió em dius on.
” L’ho del gos és menys de fer servir sèrum fisiològic (NA CL) és fer servir per vena aigua de mar isotònica com feia en Rene Quinton amb nens desnutrits. l’ho mes interessant de l’aigua de mar es aquesta part nutricional per tots els oligoelements que te a la proporcio correcte.”
És una barbaritat. A un gos li canvies la sang per suero i millora. No sabia jo que l’aigua de mar té capacitat per transportar oxigen. I atenció, que sé per on surtiràs ara, he dit transportar no mantindre. Sobre els nens desnutrits… lo mateix: estudis. Més que res perquè l’aigua de mar tindrà moltes sals però de proteïnes, sacàrids i lípids va una mica escàs. Que dolentes les ONGs que tenin la solució a la fam mundial no ho solucionen. Però torno a dir-te: ensenya’m estudis.
” El “a mi me funciona” si es veritat que hi ha molta merda, pero si veig que em funciona a mi, em funciona amics meus, companys de running, companys de bici etc etc jo crec o que veig.”
Imagina’t una malvada farmacèutica que té un medicament. Quan li demanen proves d’aquell medicament el responsable diu: ” al director general de l’empresa li funciona i a mi també, i a un amic meu també. Qué creus que diria la gent contra-farmacèutiques? A caure d’un burro. Veus? Hi ha doble rassant. Per a elles mil i un estudis són pocs i altres amb el a mi em funciona està tot arreglat. El a mi em funciona no serveix. Què tu ho creus? Molt bé. Però no serveix en la ciència. Si dius que algo funciona ho has de demostrar no dir “si funciona perquè a mi em funciona”. Busca efecte placebo veuràs el perquè no val això.
” Jo entenc perfectament que no em creguis, però jo em crec o que veig, jo també era escèptic i em vaig llegir 3 o 4 llibres abans de fer el pas, com bon escèptic o vaig tenir que provar, per combrobar-ho per mi mateix.”
Jo no creia en Déu i els seus poders però vaig llegir-me un llibre, crec que el deia La Santa Biblia, on ho explicava, on es podia veure tot el poder de Déu. Bé si estem aquí és gràcies a ell… Vas llegir tres o quatre llibres de gent que ven això. Creus en l’homeopatia? Perquè hi ha centenars de llibres que la defensen però segurament, com els teus, quan demanes estudis no n’hi ha. I, lo mateix d’abans, atenció, estudis serios no que surtin en la revista homeopaty que no saben lo que és un doble cec ni per asomo i lo pitjor, quan els intentes reproduir no hi ha manera que surtin els mateixos resultats.
Sobre els llibres. Me’ls miraré però ja et dic que falta una cosa. Trobo sospitòs que, pel que fullejat, es nombrem un munt d’estudis, probes, resultats, … Vaig a la bibliografia… Osties! No en té. I on miro jo els estudis que ha nombrat? El llibre que té recomenat abans li passa lo mateix, no te bibliografia (però a Dèu li perdono a un Dr. no). Si són llibres, patrocinats per Aquamaris… qué vendrà aquesta empresa? Si vas un capellà i li demanes un llibre, saps quin et recomanarà? Si, exacte.
Per cert, només fullejant (prometo analitzar-los a fons) ja et contradiuen en una cosa: diu que el japonesos han separat 95 elements de la taula periòdica (estudi?). 95… la taula periòdica en té 119 elements… així que tots no.
Salut company! I encara espero estudis d’aigua de mar (pura que m’agrada lo heavy, res de destilats).
M'agradaM'agrada
Hola Jaluba,
moltes gràcies per tots els comentaris, però crec que a en JVM sembla que li entra tot per una orella i li surt per una altra. Em sap greu, però sembla ser que no aten a raons. Repeteix quatre dogmes i la resta s’ho inventa, a cada comentari diu coses diferents, ara el mar te bacteris, ara no, ara que si el sodi tal, ara qual i sembla que no es cansarà mai.
M'agradaM'agrada
jaja et va lo heavy eh, hauràs vist que les ampolletes a can Quinton hipertoniques son de 20ml!! Un chupito! Envia’ls un email, ells tenen els estudis de Murcia ( ara no el trobo ) i molts altres.
L’estudi del Japonesos el tens aquí http://www.aquamaris.org/wp-content/uploads/Composici%C3%B3n-AM-Tokyo.pdf
El mar es panatomic es igual a tot arreu.
Com que veig que interessa el tema et passo el millor link que tenim en Anglès sobre Nigari http://www.kameyamado.com/english/ la resta es en japonès i fem servir traductors.
Veuràs que diuen Nigari natural, on hi ha de varis estils, el Nigari es una reducció del aigua de mar principalment on no s’ha elimina el NA ( es reduix mirat la web) i és potencia el MG i punt.
Per cert si fas sal marina per evaporació solar la sal te un gust lleugerament amarg, res a veure amb la que venen.
I la majoria no son heavys la prenem rebaixa l’aigua de mar a 0,9% de sals.
M'agradaM'agrada
Part de raó té Cristina. Estem allargant molt la discussió i a cada post surts amb allgo diferent així que et comento el teu últim missatge i no et tornaré a contestar fins que no possis estudis que demostrin tot el que deia la metgessa de retrarts sobre l’aigua de mar, o que frena la desnutrició, o que és bona per la HTA…
“El mar es panatomic es igual a tot arreu.”
Hala! La primera… De veritat, no fa falta ni comentar-ho…
“Com que veig que interessa el tema et passo el millor link que tenim en Anglès sobre Nigari http://www.kameyamado.com/english/ la resta es en japonès i fem servir traductors.”
Veig que no em captes. El nigari m’importa molt poc. Vas ser tu qui el vas comparar amb l’aigua de mar per defensar a la metgessa. Jo vaig llegir els estudis que ficaves i resulta que el nigari és aigua de mar amb reducció de Na per lo tant el percentatge de Mg augmenta. Et torno a repetir si a l’aigua de mar li treus (o reduixes) el contingut de Na estas eliminant el factor que fa que l’aigua de mar sigui perillosa. Jo et demano estudis amb aigua de mar pura i dura.
“I la majoria no son heavys la prenem rebaixa l’aigua de mar a 0,9% de sals”
Si puc tulitzar l’expressió “tus coj…. ahí”. Tu del món sanitari no ets… confirmat. Saps quina és la concentració de sals del suero fisiològic que et fiquen a l’hospital? Si, exacte. Per què? Perquè és la concentració de sals del plasma sanguini, per això es diu suero fisiològic. Si veus això estas beben una beguda isotònica. Però tormen a lo mateix… que té a veure això amb l’aigua de mar de la metgessa del programa?
I crec que fins aquí la discussió. Aporta estudis i seguim. Però estudis amb aigua de mar no nigari.
Encara no em crec que diguis que l’aigua de mar és igual a tot arreu… o que les bacteries no poden viure al mar (pobres peixos)…
Lo dit. Un plaer parlar amb tu.
Salut company!
PD: Cristina sento si he fet respostes llarges. Felicitats pel blog!
M'agradaM'agrada
Com que m’entre per una orella i em surt per l’altra?
A veure ara tinc cla que no sabeu com bevem l’aigua de mar.
Per això estic aportant informació, veig que sóc molt dolent comunicant.
Si es l’aigua de mar tal cual al 3,5% es beu molt poc de 20-30ml o mooolt a poc a poc.
Si es rebaixada (com la pren la majoria a Nicaragua també mireu el programa de nou) es diu isotònica i es igual al suero fisològic o sigui 0,9% de sals i es com la bevem la majoria.
S’ha de diferenciar bacteries de l’aigua de mar al 3.5% i bacteries terrestres al 0,9%
Si una bacteria terrestre toca el mar s’ha desactiva electricament en milisegons, potser tu la mires per el microscopi i la veus viva però es un sparring per el meu sistema immune, si despres la tornan a possar al seu medi normal potser reviu o lo que sigui.
El nigari es un aigua de mar concentrada i com que es molt concentrada no beus 20ml prens 10-12 gotes dins un got d’aigua!!
Que us penseu que bevem l’aigua de mar com si fos aigua de viladrau o que?
M'agradaM'agrada
Torno a repetir…. Ni aportes estudis i a cada post dius una cosa diferent… vas començar amb l’aigua de mar, vas passar pel Nigari (¿?), vas dir que les bactèries morien en aigua salada ara ja les diferències, ara veus suero fisiològic… Que diràs al següent post?
M'agradaM'agrada
Aportaré estudis sobre l’aigua de mar doncs:
Marine therapy and its healing properties.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23895523
The effect of hypertonic seawater and isotonic seawater for nasal mucosa of allergic rhinitis mice model.http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25980163
Effect of different seawater Mg2 + concentrations on calcification in two benthic foraminifers.http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26089590
Indole alkaloids from marine sources as potential leads against infectious diseases.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24995289
Determination of four forms of vitamin B12 and other B vitamins in seawater by liquid chromatography/tandem mass spectrometry.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25303468
Nigari (deep seawater concentrate) enhances the treadmill exercise performance of gerbils.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24917692
Intake of dissolved organic matter from deep seawater inhibits atherosclerosis progression.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19540194
Anti-obesity and antidiabetic effects of deep sea water on ob/ob mice.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19083059
Drinking deep-sea water restores mineral imbalance in atopic eczema/dermatitis syndrome.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16015263
Stimulatory Effects of Balanced Deep Sea Water on Mitochondrial Biogenesis and Function.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26068191
Modulation of lipid metabolism by deep-sea water in cultured human liver (HepG2) cells.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24057172
Deep sea water modulates blood pressure and exhibits hypolipidemic effects via the AMPK-ACC pathway: an in vivo study.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23774889
Deep-sea water improves cardiovascular hemodynamics in Kurosawa and Kusanagi-Hypercholesterolemic (KHC) rabbits.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18175939
Improvement of skin symptoms and mineral imbalance by drinking deep sea water in patients with atopic eczema/dermatitis syndrome (AEDS)
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12325458
Delay of cataract development in the Shumiya cataract rat by the administration of drinking water containing high concentration of magnesium ion.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16755023
Modulation of lipid metabolism by deep-sea water in cultured human liver (HepG2) cells.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24057172
Alleviative effects of deep-seawater drinking water on hepatic lipid accumulation and oxidation induced by a high-fat diet.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23351420
Changes in plasma lactate and pyruvate concentrations after taking a bath in hot deep seawater.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14690012
M'agradaM'agrada
Gràcies JVM, prometo donar-li una ullada a aquests articles quan tingui una estona lliure. Encara que, a primera vista, pel que veig, ja descarto uns quants que no parlen de beure aigua de mar, si no de banyar-se en ella o del Nigari (que ja hem dit q per molt que provingui del mar, no és aigua de mar).
Passo a passar-te un link a una noticia que he vist aquest matí a veure que en penses:
http://www.europapress.es/andalucia/almeria-00350/noticia-salud-mantiene-restricciones-tres-playas-presencia-microalga-toxica-afectado-65-personas-20150625141212.html
M'agradaM'agrada
Deixant de banda que no conec gairebé cap revista, moltes em semblen sospitoses, no és el meu camp però acostumo a conèixer les que son rellevants, he mirat les primeres.
– ingesta? Nasal per tractar rinitis, no es beu
– efecte en la calificació de foraminers, no es ingesta ni humà
– estudi de alcaloides marins, no es ingesta
– estudi de la materia orgànica atrapada en columna orgànica, no es ingesta
Segur que algun aporta alguna coseta més però noi, tria millor
M'agradaM'agrada
Hola,
He passat per aquest blog fent seguidisme de la Cristina (suposo que sota el seu pseudònim de twitter, nomès Chtulhú Monstro Senyor sabrà perquè la segueixo…) i m’he rigut fins a aplaudir amb tots els comentaris. Menció especial per a en Jaluba, que passa a ingressar en el meu panteó particular d’herois trollhunters.
Tot i això trobo a faltar la referència sens dubte més acurada que ens explica exactament quin és el correcte ús de l’aigua de mar i quines son les seves propietats homeopàtiques, i sense aquest manual trobo que els defensors de l’aigua de mar estan en desventatge, per això us la vull deixar aquí copiada.
Feu clic per accedir a agua_de_mar_alimento_y_medicina-2.pdf
Be, res més a afegir, felicitats pel blog, que és meravellós i des d’avuí ja té un subscriptor més, i gràcies per donar cabuda a totes les opinions. Des del respecte es pot discutir tot i aquí ho heu demostrat.
Molts petons!
M'agradaM'agrada