La fal·làcia dels debats “equivalents”

Avui anem a parlar d’aquesta absurditat que diu que tot és opinable. Anem ràpid: no, no tot és opinable. I en ciència, menys. De veritat algú creu que és opinable una teoria demostrada a través del mètode científic?

És a dir… anem a analitzar un debat “científic” tradicional com els que hi està havent aquests dies als mitjans. Què tenim? Un defensor d’un tema i un detractor. De bones a primeres, sí, semblaria un bon debat o, almenys, equilibrat. Sempre i quan parlem d’alguna cosa de la qual es pugui opinar. Però és que hi ha coses que no són opinables i, així, entrem al que alguns anomenem fal·làcia d’equivalència. És a dir, per què posem al mateix nivell l’opinió d’una minoria acrítica i conspiranoica a la raó (demostrada, comprovada, reproduïda i testada) de la majoria de la comunitat científica. Us imagineu un debat on es contraposés la teoria de l’evolució contra el creacionisme amb un representant de cada bàndol? Segurament a molts ens sembla ridícul només de pensar-hi. Doncs això està passant a Estats Units, per exemple.

I aquí? Aquí, per sort, encara no s’ha arribat a posar en dubte l’evidència científica sobre la teoria de l’evolució en els mitjans amb més audiència. Però, en canvi, sí que s’ha posat en dubte aquesta mateixa evidència en altres aspectes: teràpies “alternatives”, organismes modificats genèticament, vacunes, additius i conservants, canvi climàtic (sí, algun dia parlaré del primo de Rajoy)…

Quants cops no hem vist a la televisió una tertulià on confronten un científic i un homeòpata, per posar un exemple? Què té d’equivalent això? Res. I això si és debat, que almenys algú podrà respondre a les tonteries pseudocientífiques, que també hem vist moltes entrevistes a estafadors sense que ningú els respongui res.

Primer, perquè els arguments d’un i altre estaran molt allunyats l’un de l’altre. Heu intentat discutir mai amb un homeòpata? Ja us dic jo com anirà el debat:

– A mi em funciona. I al meu amic també. I al cosí segon de l’amic del veí del pis de baix també li funciona.

+ Sí, però això no demostra res, en ciència diem que correlació no implica causalitat. Pots demostrar que funciona en un test de doble cec?

– Calla, estàs comprat per la màfia farmacèutica (perquè tots sabem que Boiron no és una empresa i regala els seus productes, clar).

I així, per tots els temes que vulgueu tractar. Siguem sincers, el problema no és que algú pensi així, al final, tots som lliures de pensar com vulguem. El problema és quan aquest tipus d’argumentació i pensament s’equipara i s’iguala a l’evidència científica i als arguments avalats per anys i anys de feina per part de molta gent. Perquè, sentint-ho molt, una dada puntual no demostra res. En canvi, moltes dades funcionant sempre d’una mateixa manera en unes mateixes condicions ens expliquen alguna cosa. Això és la base del mètode científic. Provar, provar, repetir, repetir, reproduir, reproduir…

Després tenim aquelles famoses frases de […]doncs el premi Nobel tal ha dit que[…] o […]conec un metge que[…]. Nivell “a mi em funciona”. Un premi Nobel té un premi per una feina molt concreta feta en un punt molt concret de la seva vida professional. Què és això d’atorgar poders semidivins a un home amb una medalla d’or? Sí, aquesta medalla li dóna prestigi, però no la raó. I sinó, només cal veure les tonteries que ha dit el Dr. Watson, premi Nobel per descriure l’estructura del DNA. La raó només se sosté amb dades, en el món científic.

I el famós “has d’obrir la ment”, molt utilitzat per cert periodista que últimament es dedica a difondre des de la televisió pública de Catalunya pseudociència pura i dura. He d’obrir la ment a què? Pots demostrar que funciona? Pots rebatre amb dades reals, testables i reproduïbles, els que, amb el mètode científic a la mà, et diuen que això que dius no és cert? No? Doncs llavors, amic, potser el tancat de ment ets tu, tan obsessionat amb la idea que l’Estat ens menteix i els lobbies compren les administracions que no saps diferenciar entre estudis independents i màfia ni acceptar que les dades et contradiguin.

I ja per acabar, hi ha una cosa que es diu respecte i, si els mitjans en tinguessin, per respecte a tota la comunitat científica, a tota la societat en general, a les dades i l’estadística i, finalment, a la veritat, s’acabarien els debats presumptament científics de temes sobre els quals la ciència ja n’ha publicat les dades. Perquè les dades, obtingudes i analitzades seguint el mètode científic, no són opinables. I sí, hi ha molta merda i molt frau també en el món científic, però aquest és un dels pocs camps on els fraus demostrats es retiren, es corregeixen i es castiguen. Afortunadament.

Així que, senyors periodistes, el dia que vulguin fer un debat científicament realista  i representatiu, aprenguin del senyor John Oliver.

Anuncis

4 thoughts on “La fal·làcia dels debats “equivalents”

    1. Aquí rau la gràcia del mètode científic, que tard o d’hora un estudi s’haurà de poder reproduir i s’hauran d’obtenir els mateixos resultats per part de gent independent dels qui hagin presentat el primer. I és aquí on es detectarà el (possible) frau.

      M'agrada

  1. Molt bé!

    Lo de la industria farmacèutica és una excusa molt vella… Quan me la volen colar sempre explico la història de Robin Warren i Barry Marshall descobridors de l’Helicobacter Pylori i com aquesta provocava la majoria d’úlceres gàstriques. Les farmacèutiques se’ls hi van tirar a sobre dient que era mentida, ja que feien l’agost amb els antiàcids. Per sort, el mètode científic no enten ni de colors ni de farmacèutiques i com que els seus estudis és van desmostrar i redemostrar i tornar a demostrar les farmacèutiques van haver de callar i a ells els hi van donar al 2005 el premi nobel de fisiologia i medicina.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s