Publicitat gairebé enganyosa. Capítol 2: Joves per sempre

Començo el post d’avui amb una informació força important que potser us trastoqui una mica:

La normativa europea només exigeix que es provi la seguretat dels cosmètics per a poder ser posats a la venda, però no la seva eficàcia.

Quan dic cosmètics em refereixo a cremes antiarrugues i afins, que és el que tractaré avui, però també complements alimentaris tals com vitamines, fibra, combinats d’herbes i altres als que ja dedicaré un altre post.

Com ja us podeu imaginar, aquest sector guanya milions i milions d’euros cada any venent ideals de bellesa impossibles: Ser joves per sempre, no tenir cel·lulitis, eliminar greix, fer fora l’acnè, eliminar el pèl corporal, etc. I, com us he comentat, no cal que demostrin a ningú que el que venen serveix per res. Això sí, tampoc és legal mentir en la publicitat i d’aquí el “gairebé” del títol d’aquest post.

I aquí és on entra “La ciència”. La ciència com a prostituta al servei del marketing. Si teniu molt de temps lliure us encoratjo a intentar trobar algun dels estudis científics dels que parlen als anuncis. No tenen cap obligació de publicar-los així que… Mireu, us explicaré una història personal:

Estava jo cursant un dels meus últims anys de carrera quan, dintre de l’assignatura de Química Analítica Aplicada, vàrem visitar una fabrica de perfums i cosmètics situada al sector maquinista de Barcelona. Un senyor molt amable (cap de control de qualitat, no era el porter) ens va ensenyar les instal·lacions i ens va explicar les trampes que feien a la publicitat. Heus aquí la seva revelació:

“Sabeu quan als anuncis de cremes antiarrugues diuen que tenen un 50% d’eficàcia en la reducció d’arrugues comprovada científicament en dos setmanes? Això no vol dir que les arrugues disminueixin un 50% en dos setmanes! Vol dir que un 50% de les dones que han testat el producte durant dos setmanes han notat una millora, per petita que sigui.”

Ja em teniu a mi allà, amb els ulls com dos plats de postre del Bulli, amb mitja carrera feta i presenciant com, en nom de la ciència, es menteix i manipula per vendre placebo, oblidant el mètode científic. No ho oblidaré mai.

Llavors, què hi ha de cert en totes aquelles mol·lècules miraculoses com el coenzim Q10, l’àcid hialurònic, el retinol, etc? Per què alguna cosa deuen fer, no?

Partim del fet que totes aquestes cremes son hidratants. Una crema hidratant no és res més que una emulsió d’aigua i oli, on s’afegeix un agent emulsionant per a que romangui estable en el temps i no “es talli”. Aquest oli en cosmètica pot ser oli d’oliva, de coco, d’ametlles, etc. I l’aigua pot contenir perfums i altres additius.  Les cremes hidratants formen una pel·lícula sobre la pell que evita l’evaporació de l’aigua que conté i per tant, la seva sequetat. Aquest efecte l’aconsegueixen totes les cremes del mercat, des de la de marca blanca del super a la ultra cara amb partícules d’or 24k que he arribat a veure en centres comercials a 300 € els 100 ml.

Els ingredients màgics que anuncien amb aquestes cremes bàsicament es poden dividir en tres grups:

Agents químics àcids

Tals com la Vitamina C, variacions mol·leculars de la Vitamina A, àcids alfa-hidròxids, àcid glicòlic, salicílic, etc. que s’ha demostrat científicament (de debó) que donen efectes positius en el rejoveniment de la pell a altes concentracions. Provoquen el que s’anomena un Peeling Químic, cremant una petita capa de pell per a incentivar el creixement de pell nova. Evidentment provoquen picors, cremor, irritacions, etc i per tant, la concentració permesa per llei que poden portar les cremes cosmètiques d’aquests productes és irrisòria i no provoca cap efecte.

Proteïnes vegetals hibridades

Són llargues cadenes d’aminoàcids que suren a la crema. Quan la crema s’asseca aquestes cadenes d’aminoàcids es contrauen i tensen, provocant la tensió també de la pell sobre la que es troben i la disminució de les arrugues de manera temporal, efímera més aviat. En aquest grup tindríem totes aquelles cremes que s’anuncien com a “lifting sense cirurgia”.

Components endògens

Simple i efectiu publicitàriament: La pell necessita X per a mantenir-se jove, així que si et poses una crema amb X, la rejoveneixes. O també: X fomenta la regeneració cel·lular, per tant si et poses una crema amb X la teva pell es regenerarà. Sento dir-vos que la majoria de vegades les coses no són tan simples. Per començar, la pell actua com a barrera natural del nostre cos i com a tal, és difícil travessar-la.

En aquest grup trobem per exemple el coenzim Q10, que forma part de la cadena de transport d’electrons i participa en la respiració cel·lular aeròbica, motiu pel qual es diu que “oxigena la pell”. Però s’ha vist que la seva absorció a través de la pell és força baixa. Un altre exemple és l’àcid hialurònic, que s’utilitza de manera injectada per a omplir arrugues i també per implants. És poc estable, es degrada amb el temps fent necessària la repetició de les injeccions cada 8-10 mesos. Això, sumat al fet de la poca permeabilitat de la pell, fa que les cremes tòpiques d’àcid hialurònic provoquin un efecte màgic de desaparició de les arrugues que dura no més de 3 o 4 hores.

Sóc especialment fan de les que prometen reparar l’ADN. Enginyeria genètica en un pot, actuant per via tòpica. D’aquí a creure que ens podem convertir en superherois si ens pica una aranya només hi ha un petit pas.

ADN antiarrugues

Resumint, realment no s’ha trobat cap component que disminueixi de manera efectiva i continuada les arrugues, només els tractaments quirúrgics ho fan. El que si podem fer és prevenir la seva aparició (sense miracles, envellir és normal) i per això us puc donar quatre consells: Els principals enemics de la pell són el sol, la sequedat ambiental, el tabac i els mals hàbits alimentícis. Us recomano que si voleu evitar les arrugues us poseu crema hidratant amb factor solar cada dia, no preneu el sol en excés,no fumeu i mengeu fruites i verdures. Com veieu, és una mica més difícil del que prometen a la tele.

Us deixo una estudi de la OCU on van comparar 14 cremes antiarrugues del mercat. Cap ni una va obtenir uns resultats realment bons i, curiosament, la que va sortir millor parada va ser una de marca blanca a 3€ el pot. Ho teniu aquí.

Anuncis

2 thoughts on “Publicitat gairebé enganyosa. Capítol 2: Joves per sempre

  1. Personalment tinc una experiència sobre les «malvades cremes hidratants». En principi sempre he vingut emprant sabó líquid anunciat com a «neutre» amb l’esperança, potser vana, que no sigui àcid ni porti cap component estrany del que no tinc cap necessitat. I potser, paguen totes les hidratants o amb afegits per culpa d’una de concreta.
    Però en una ocasió vaig dormir en un hotel, suposo que de dues estrelles de nivell prou bo. I va resultar que quan obro la bossa dels estris personals, m’havia descuidat el sabó de bany.
    —No passa res —em vaig dir— aquí hi ha uns sobrets de sabó i uns altres de xampú.
    El xampú, bé. cap problema. Però el sabó era «hidratant», perfumat, cuidava el «cutis» i no sé quantes meravelles més, segons deia al sobre. Però no sé què em va deixar sobre la pell, que al cap d’una estona tot el cos, llevat del cap que havia rebut el xampú, em picava d’una manera espantosa, i ni tan sols s’havia posat vermell, no tenia pinta de reacció al·lèrgica, més aviat de: «tinc quelcom enganxifós al damunt que pica». Per sort, encara érem a l’hotel i vaig poder tornar a dutxar-me, amb aigua sola, durant força estona, fins que el no sé què hidratant se’n va anar a la claveguera i la picor va desaparèixer. No conservo el sobret, no hi vaig caure en aquell moment.
    Això m’ha fet pensar en un indici força curiós. La meva mare és amiga d’una monja de més de 80 anys, que havia estat professora seva quan era petita. Aquesta dona mai no ha emprat cap altra cosmètic que no sigui el sabó, segurament sempre del barat. I als vuitanta anys té una pell de la cara que ja la voldrien molts dones de cinquanta anys. Casualitat? Potser sí, encara que les seves col·legues que he vist, també mostren cares en força bon estat; però seria interessant fer —o consultar si ja s’ha fet— una anàlisis estadística sobre la correlació entre cosmètics i arrugues a llarg termini i, a partir d’aquí, esbrinar la possible causalitat. Clar que també podria ser que les monges ja feien dieta mediterrània «avant la lettre», no fumen i el sol no les toca gaire…
    Per pura precaució, garreperia a part, jo, com la monja, només aigua i sabó.

    M'agrada

    1. Gràcies Maria pel comentari i la història que ens expliques.
      Això de les arrugues també té molt de genètic però m’has fet recordar la meva àvia, que mai havia utilitzat cap crema i l’únic que feia era rentar-se la cara cada matí amb sabó “heno de pravia”. Tenia una pell envejable i sempre que oloro aquest sabó m’enrecordo molt d’ella (tot i que va morir quan jo tenia 6 anyets).
      Un petó!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s