Quan parlem de “mètode científic”, de què parlem ?

Les persones intel·ligents ( com els advocats ) poden arribar a donar molt bones explicacions des de punts de vista erronis Richard P. Feynman, físic. 

Sovint parlem de l’ús del mètode científic a tota investigació i el fem servir com a argument per a rebatre xarlatans; es diu que és allò que caracteritza a la ciència, i el que garanteix la qualitat de les seves descobertes.  Però se’ns ha fet notar que moltíssima gent no sap en què consisteix. Així doncs, intentaré explicar-vos-el de manera breu i amb algun exemple.

Els científics intentem determinar la relació entre causa i efecte, formulem una hipòtesi i la sotmetem a prova. Quan una hipòtesi és confirmada, llavors esdevé una teoria científica. El mètode científic es defineix com la sèrie de passos que se segueixen en tota investigació científica per tal d’arribar a aquesta conclusió o teoria. Galileo Galilei és considerat com el primer en establir les bases d’aquestmètode de treball. Això no vol dir que abans de la seva arribada, la ciència i els científics com a tal, no existissin.

“Les veritats, un cop descobertes, són fàcils d’entendre. La qüestió és descobrir-les”. Galileo Galilei (1564-1642)

És evident que les creences personals i culturals influeixen en les nostres percepcions dels fenòmens naturals, i el nostre objectiu és, a través de l’ús de certs procediments i criteris, poder minimitzar la influència de cert biaix i prejudici en l’investigador a l’hora de desenvolupar i demostrar una teoria.

Els passos que se solen seguir són els següents:

Mostra de penicil·lina que Alexander Fleming presentà a Douglas MacLeod l'any 1935.
Mostra de penicil·lina que Alexander Fleming presentà a Douglas MacLeod l’any 1935.

1) Observació d’un fenomen / Plantejament d’un problema; el qual constituirà l’objecte formal del nostre estudi.

  • ” Als anys 20, el metge i científic escocès Alexander Fleming observà tornant de vacances, que una de les plaques de cultiu s’havia contaminat i hi havia aparegut una floridura, que ara coneixem com Penicillium. Al voltant d’aquesta floridura el bacteri que havia estat cultivant no hi havia crescut”

2) Formulació d’una hipòtesila qual permetrà explicar i/o resoldre el problema plantejat.

  • si apliquem aquesta floridura als bacteris, aquests moren

3) Experimentació;  que permetrà contrastar i comprovar la nostra hipòtesi.

  •  “ Es van sembrar 10 plaques de Petri amb Staphylococcus, a 9 d’elles s’hi afegí part d’aquest fong i a una no, com a control “.

4) Anàlisi dels resultats i Conclusió.  Segons els resultats del nostre experiment, determinarem si hem d’acceptar la nostra hipòtesi plantejada  com a vertadera, o bé si l’hem de refutar i per tant formular-ne una de nova, amb el consegüent nou experiment a fi de verificar-la o refutar-la.

  • s’observà que al voltant de la floridura no hi hagué creixement bacterià en cap de les 9 plaques. Fleming, després de repetir l’experiment diverses vegades i obtenir el mateix resultat; establí la teoria de que alguns fongs contenen substàncies bactericides”

Els xarlatans que estem tan acostumats a veure tant solen saltar-se passos més que importants, com són l’experimentació i l’anàlisi dels resultats, i precisament per aquí és per on perden la seva credibilitat.  “A mi em funciona”, sense proves i dades, sense una mostra significativa…no vol dir res.

A més a més, el mètode científic se sustenta en dos pilars bàsics, el de la reproducibilitat i el de la falsabilitat. La reproducibilitat consisteix en la possibilitat de la repetició de l’experiment, en qualsevol lloc, moment, i per qualsevol persona; i en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts. El segon pilar és la falsabilitat. Tota proposició científica ha de ser susceptible a ser falsada (falsacionisme); això implica que es puguin dissenyar experiments que en el cas de donar resultats diferents als anunciats amb anterioritat, negarien la hipòtesi posada a prova.

En definitiva, demaneu més dades, estudis publicats o arguments sòlids cada cop que algú us diqui que “a mi em funciona” o “això és així perquè a X li va passar”.

Per últim, us deixo amb un vídeo divulgatiu de la Universitat de Barcelona sobre el mètode científic, i un altre del més que enyorat “El Món d’en Beakman” (si algú el troba en català, que m’ho faci saber). O bé, sempre queda la Viquipèdia, on fan molt bona feina:

Anuncis

5 thoughts on “Quan parlem de “mètode científic”, de què parlem ?

  1. Supongo que habrá pensado en la objeción ¿y la teoría de cuerdas y desarrollos punteros de la física de partículas? No se pueden diseñar experimentos para falsar la existencia de una partícula teórica. Sólo desistir de seguir buscándola o pedir más dinero para un acelerador mayor. Pido disculpas por escribir en castellano, puedo leer artículos en catalán pero no escribirlos.

    M'agrada

    1. Por supuesto, quizá a veces la física presenta algunas “excepciones” para el método tal y como lo he descrito. Seguramente este debate lo seguiría mejor mi compañero Roger, que es físico (mira, ya tenemos otro tema para tratar). Las teorías de la física a menudo se formulan en términos de algunos conceptos y ecuaciones, que se identifican con “leyes de la naturaleza”. En ocasiones no se pueden aislar los fenómenos o no se puede repetir el experimento una y otra vez . Y según tengo entendido, la teoría de la relatividad se demostró utilizando el Sol como lente gravitatoria.
      También hay quien asegura que “Las teorías que no pueden ser probadas, ya que, por ejemplo, no tienen consecuencias observables (como, una partícula cuyas características hacen que sea observable), no califican como teorías científicas”.

      En cualquier caso, interesante debate y aportación, gracias 😉

      M'agrada

      1. Gracias por tu amable respuesta. Y una curiosidad, si te refieres al experimento de Eddintong ,todavía hoy se ponen en duda sus cifras. Demasiado cercanas a lo que debieran dar. Ya se sabe “si los hechos desmienten la teoría, desecha los hechos”.

        M'agrada

  2. Molt bon article com tots els que feu els “malvats”. A banda d’aprofitar per donar-vos les gràcies pels vostres articles, m’agradaria afegir algun comentari.

    Una característica d’una bona teoria científica és que ha de permetre explicar fenòmens nous del seu àmbit d’aplicació, que no eren coneguts en el moment en que es va formular i també fer previsions de fenòmens. Un exemple conegudíssim és el descobriment del planeta Neptú. En observar unes anomalies en l’òrbita d’Urà que no eren explicades per la teoria, els físics van predir, aplicant les formules de la gravitació clàssica, que havia d’haver un nou planeta no detectat. I van senyalar on havia d’estar aquell planeta. Els astrònoms van apuntar els seus telescopis al lloc previst i, bingo! van descobrir Neptú. Això va ser una ratificació importantíssima que les lleis de gravitació no eren un caprici de Newton i companyia.

    Respecte al comentari de Juanmari. No sóc físic teòric, només un físic electrònic que no ha exercit mai de físic i s’ha dedicat a una altra branca de la “maldat”: la informàtica. Però pel que sé, una crítica que es fa a la teoria de supercordes és que no es pot falsar, ara com ara. Sí que es cert que la física quàntica te un molt fort component matemàtic i a més els seus resultats són contra-intuitius. Però sempre recordaré la emoció que vaig sentir fa 35 anys a la classe d’Electrònica de quart. El professor va partir de la mecànica quàntica i, després de més de 10 pàgines de fórmules matemàtiques, va deduir la funció de la corrent que passa per un transistor. Això no potser! vaig pensar. Però a classe de pràctiques vam connectar un oscil·loscòpi a un transistor i la corrent que mostrava era justament la que predeia la funció!

    La física quàntica, aquesta teoria tan abstracta, de difícil comprensió i contra-intuitiva quedava validada per la realitat. I tot el món modern està basat en aquesta teoria que van crear un grup de físics i matemàtics fa 90 anys. Si puc enviar aquest comentari i vosaltres el podeu llegir, es gràcies a ordinadors que s’han pogut fabricar perquè la física quàntica (i el mètode científic en general) funciona.

    M'agrada

  3. El descubrimiento de Neptuno es un fantástico ejemplo de práctica científica afortunada completamente alejada del método científico (en sentido normativo) entendido tal y como se explica en el post.
    En primer lugar se observa una anomalía, es decir, Urano no se comporta como debiera de acuerdo a las leyes de la mecánica gravitatoria. Siguiendo el método normativamente, esto debió refutar la teoría, sin embargo, las teorías son persistentes, especialmente si están asentadas y aceptadas, y no se abandonan sin teoría alternativa. (Hago notar que el mismo término “anomalía” hace referencia a un hecho en relación a una teoría.) Lo que se hizo es lo que se suele hacer: postular una hipótesis ad hoc. En este caso además en forma de proposición no falsable sino tan sólo verificable: hay un planeta con esta órbita y esta masa que el día X estará en la posición Y. Miren allí. Si miras y está ok, si miras y no está, miras por alrededor y vas hablando de “margen de error”, poco brillo, aparataje insuficiente, etc. Finalmente puede que reconozcas que no existe ese planeta pero será en una decisión puramente arbitraria. De hecho el planeta estaba cerca pero no donde se calculó que estaría. Estoy poniendo un ejemplo real porque Mercurio también tiene la órbita anómala, aplicando a Newton se calculó otro planeta entre Mercurio y el Sol: Vulcano. Astrónomos dedicaron la vida a encontrarlo sin éxito pero siguieron en ello claro. No tenían otro remedio, no se podía abandonar a Newton sin teoría alternativa. La solución la dio Einstein, cerca de la masa del Sol el espacio se curvaba, el efecto era irrelevante en Neptuno pero significativo en Mercurio. Nunca hubo planeta intramercurial. Además, no estoy seguro pero creo que Neptuno es el único cuerpo celeste que se ha descubierto por ese método. Mala ciencia (pero real)y chiripa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s