Desmuntant el moviment antivacunes. Capítol 5: “Arguments sense ètica ni dignitat”

Hi ha posts difícils d’escriure i aquest, sens dubte, n’és un. Amb una (nova) mort a càrrec de la pseudociència, és complicat explicar res sense caure en la indignació i fotre’ls a parir a base de bé. Així que disculpeu-me si en algun moment els falto a un respecte que no s’han guanyat.

Avui voldria comentar dues qüestions. La primera, el comunicat vergonyós que l’associació Vacunación Libre va fer quan va saltar la notícia del brot de diftèria. La segona, la resposta de na Forcades a aquest cas de diftèria, amb una sèrie de vídeos publicats a Vilaweb cadascun més ridícul que l’anterior. Disculpeu-me si no enllaço cap d’aquests continguts, però no els penso regalar visites. Som-hi doncs.

Del comunicat de Vacunación Libre he seleccionat els dos “millors” paràgrafs. Millors per dir-ne alguna cosa.

Screenshot_2015-06-27-10-54-09~2-2

A part de ser de primer de lògica, utilitzar aquesta frase com a argument antivacunació és no tenir ni idea de que vol dir la paraula prevenció. Una grip tampoc és perillosa sense altres afeccions, fins que passa a ser-ho. Un càncer tampoc és tant greu fins que fa metàstasi i no per això deixaràs d’operar-lo quan encara pots, oi? Bé, si ets Steve Jobs igual sí. No és més senzill simplement prevenir emmalaltir tu i la gent del teu voltant?

Screenshot_2015-06-27-13-01-04~2I ara això. Si bé és cert que no podem dir-ne epidèmia, el que no és cert és que amb la vacuna no se solucioni res. Sense anar més lluny, perquè si no fos pels nens vacunats que van estar en contacte amb la diftèria ara podríem estar parlant d’una epidèmia. Aquests són, amb els seus pares, els herois de veritat que han evitat que això vagi a més. Per cert, curiós que admetin que des de fa 30 anys no es donava cap cas de diftèria. Ara ja poden admetre que el fet que hagi tornat a aparèixer és, en part, culpa seva. I que n’assumeixin les conseqüències que se’n derivin. I l’últim paràgraf és, directament, irresponsable i fastigós.

Però no són els únics que s’han dedicat a escampar merda aprofitant la trista avinentesa. La ex-monja Forcades, que vol ser presidenta de la Generalitat, també s’ha divertit. Us deixo un recull dels greatest hits amb els meus comentaris.

  • Hi ha vacunes experimentals en el calendari sistemàtic de vacunació sense evidència científica.

Quines vacunes? La de la grip? La vacuna de la grip es recomana a persones grans amb afeccions respiratòries, a personal sanitari per l’evident risc d’exposició i a infants que estan desenvolupant el sistema immunitari. I sí, redueix la mortalitat en aquests sectors. Té alguna prova de la no-evidència científica que diu?! No? Doncs calli.

  • La vacuna de la diftèria no és 100% efectiva i és irresponsable vacunar si no hi ha el 100% d’efectivitat.

Res és 100% efectiu, això és de matemàtiques bàsiques. Cap fàrmac és 100% efectiu, cap preservatiu, cap mesura social o política que pugui proposar… i no per això demanarem que no es faci. Existeix un concepte conegut com a “equilibri benefici-risc”. Què prefereix, una protecció en 95 casos de 100 o 10 morts per cada 100 infectats d’una malaltia que podem evitar? Perquè l’efectivitat de la vacunació no es mesura només a nivell individual, sinó amb la immunitat de grup i, aquest tipus d’immunitat funciona, com veiem amb les malalties eradicades.

  • Cal tenir en compte els condicionants socials dels no vacunats.

Perdoni, però en un país on existeix la seguretat social i les vacunes es donen als CAPs i estan cobertes pel sistema és absurd afirmar això, sabent que qualsevol persona pot accedir-hi, independentment dels recursos que tingui.

  • Ara m’he informat i a Catalunya les vacunes no tenen mercuri. 

Ara s’ha informat?? Ara que ja té la fama per atacar la vacuna de la grip A?! Està admetent doncs que quan parlava dels perills del mercuri en les vacunes no tenia ni idea del que deia?

  • Però l’alumini és dolent i més si el combinem amb el mercuri.

Però no hem quedat que no hi havia mercuri en les vacunes? Perquè el torna a incloure en els seus arguments? Per cert, que podria explicar també que ingerim més alumini menjant un dia que totes les vacunes que ens puguem posar en tota la nostra vida, com us va explicar la Maria aquí.

  • És important que hi hagi nens no vacunats perquè les farmacèutiques són empreses i només volen diners i així tenim un reservori natural que funcioni com a recordatori pels nens vacunats.

No sé veure la relació entre no vacunar-se i que una empresa vulgui fer diners. La segona part directament m’indica que no té decència ni ètica. Insinua que prefereix posar en risc de mort un nombre indeterminat de nens no vacunant-los perquè la majoria estiguin sans quan podem aconseguir el mateix sense posar en risc a ningú? De veritat? Mantenim en una granja 10 nanos infectats amb polio i fem passar els vacunats cada x anys? Seriosament pensa de veritat el que ha dit?

  • La pseudociència és creure que perquè una cosa està científicament demostrada allò és absolut.

Vostè no té ni idea del què és el mètode científic. Si vol, aquí pot saber què és. Això que diu precisament va en contra d’un dels pilars del mètode científic, el falsacionisme. I a part, és bastant hipòcrita que algú com vostè que es dedica a promocionar productes tòxics com l’MMS amb el curandero Pàmies per curar-ho tot ens vulgui explicar què és la pseudociència.

No ho sé, personalment, d’una metgessa esperaria alguna cosa amb més seny. Sincerament, espero que les autoritats facin la seva feina i l’inhabilitin d’una punyetera vegada. Perquè és molt trist que hagi de morir algú per la ignorància que vostè es dedica a escampar. Calli d’una vegada, faci el favor.

Anuncis

2 thoughts on “Desmuntant el moviment antivacunes. Capítol 5: “Arguments sense ètica ni dignitat”

  1. Ja és una desgràcia que moltes persones amb estudis mitjos no tinguin ni idea del mètode científic ni hagin interioritzat una gran majoria dels temes que van estudiar. Però encara és més greu quan veus que això també passa amb científics de carrera, o metges o enginyers. Ni molt menys una majoria, però sí un gruix considerable que, a més, es fa notar.
    I la interiorització és bàsica. Un servidor, no ha tornat a estudiar química des de primer de carrera, fa més de quaranta anys, però, per exemple, quan sent a parlar del diòxid de clor, pensa que això d’un nombre senar d’electrons de valència el deu fer molt reactiu —per un principi general que vaig assimilar— i que al nostre cos segurament deu ser com un elefant dins una cristalleria. En tot cas, algú més expert, m’hauria de dir «no, que aquesta substància reacciona així i així, i es converteix en quelcom inofensiu».
    De la mateixa manera, al batxillerat em van ensenyar a fer problemes de màxims i mínims, i sense necessitat de fer nombres «veig» que una vacuna amb una efectivitat relativament baixa, si evita una malaltia amb uns riscos elevats, és positiva malgrat que restin casos en que no tingui efecte, o fins i tot amb efectes negatius si és que aquests tenen una incidència baixa respecte l’efectivitat. Si cal, amb les dades, faria el nombres, però per experiència, ja sé en quina direcció anirà el resultat.
    El drama, és que persones amb una formació que haurien de veure-hi claríssim, no hi veuen.
    I sospito que és més per estupidesa, en el sentit Cipolla —busqueu a Google, que no sé com inserir un enllaç en aquest bloc—, que per maldat.
    Començant pels científics, tots tenim creences. Que la democràcia és millor que la dictadura, és una creença, probablement no es podria demostrar matemàticament, però aquestes creences han d’estar sustentades en coneixements. Uns coneixements que sovint, malgrat haver superat cursos universitaris, molts no tenen.
    Mai no he estat especialment aficionat a la física teòrica, eren unes assignatures que calia superar i, pensava jo, assimilar en un context més ampli. En certa ocasió tenia un dubte amb una equació concreta, i li vaig anar a preguntar a un company dels que treia millors notes. «Sí, això surt a l’apartat tal, però no t’amoïnis, mai no ha anat a examen, no m’ho he estudiat mai i no sé per a què serveix», en va contestar aproximadament. «Ni m’interessa» vaig pensar que hauria d’haver acabat dient. I de persones així, capaces de superar exàmens, especialment a base de saber què hi pot entrar i què no, però que no entenen res de res, n’hi ha massa. I no necessàriament seran mal professionals a posteriori, igual d’una especialitat concreta en sabran molt —o s’hauran après totes les fórmules o, pitjor, receptes, de memòria— però sense visió general, capaços de no comprendre allò que alguns ja compreníem als quinze anys.
    I tots podem tenir alguns creença «paranoica», jo el primer, però em sembla que sóc ben conscient del que puc o podria demostrar, i del que no, que queda en l’àmbit de l’especulació. Fins i tot tinc una teoria conspiranoica sobre el fet que dels estudis en pugui sortir tanta gent com la que he descrit abans; crec que per part d’algú, d’un ens que podem anomenar «sistema» no sé si controlat bàsicament per malvats o estúpids —en sentit Cipolla–, hi ha una voluntat deliberada.
    Però o sé exactament com superar-ho. Com a primera mesura, cultura a l’escola, cultura científica bàsicament. Però la meva filla, que va estudiar magisteri però no exerceix per motius ètics, perquè el sistema no li agrada, m’explicava de de 70 companys de curs, només tres havien sabut resoldre una equació de segon grau… I amb la major part de temes de ciència bàsica, igual. Queda un gran camí per fer en aquest sentit.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s