Vacunes (VI) – El que ens estem perdent gràcies a les vacunes

Els científics que portem el bloc som malvats, però no assassins. Ni per acció ni per omissió d’acció. I com darrerament sembla que les vacunacions no són res més que una conxorxa de governs i multinacionals, i que la natura ja pot fer el seu camí sense cap ajut, hem decidit explicar què feia la natura amb els humans abans de les vacunes. I com creiem a més que aquesta discussió estèril amb gent que confronta ciència amb creences esotèriques (els antivacunes mai venen amb un sol prejudici, solen acompanyar-ho d’altres creences contra el sentit comú), us inflem el post de links a tants llocs de referència mundial com puguem, perquè el que teniu a continuació, és ciència. No xorrades. Després de pensar molt bé en com ho enfocavem, què millor que llistar totes les malalties que s’han erradicat o minimitzat al llarg dels darrers 220 anys, explicant els efectes i com la natura no té la més mínima misericòrdia i no distingeix entre deixar sobreviure el virus, bacteri o el que sigui, i els humans afectats. Ara pels antivacunes, penseu què és millor, si tenir 12 fills a veure si 4 o 5 us arriben a adults sense quedar paral·lítics, malalts crònics o amb marques de per vida, o tenir-ne 2 o 3 i assegurar-los una vida amb uns estàndards de salut i calitat de vida elevats. Quants Einsteins o Mozarts han mort per no estar vacunats? (Nota. La demagògia la sabem fer anar tots, però els científics, a més, tenim fets i no en farem servir més). Si el que us va és el morbo en lloc de les dades, us passeu per la viquipèdia de les diferents malalties. Les fotografies de Wikimedia faran les delícies dels amants del gore.

Primer, una imatge sobre l’efectivitat de les vacunes als EUA. Feta per www.vaccinenation.org a partir de dades del seu Centre for Disease Control, el CDC de les pel·lícules. Centre de referència mundial en temes de malalties. A continuació, la llista dels principals mals vacunats. No és exhaustiva ni enciclopèdica. Intenta ser una lectura lleugera. Ens fixarem no només en les vacunes que posem als infants pel calendari de salut pública català, sinó que ho ampliarem a aquelles vacunes que et poses d’adult per plaer, “per anar a descobrir-te a tu mateix anant a llocs on viuen feliços amb el que porten posat”. I van a llocs on tenen malalties que al seu barri fa 30 anys que estan erradicades gràcies precisament a les vacunes que alguns neguen als seus propis fills.

Verola

  • Coneguda per smallpox (anglès) o pigota (català). Es tracta d’un virus.
  • Té diverses variants però la més mortal, és la verola major.
  • Es transmet per contacte amb persones o coses exposades al virus o per via aèria molt propera per la tos o mucoses del malalt.
  • Després d’un temps d’incubació de 12 dies aproximadament, provoca erupció de grans bullofes a tot el cos (en alguns casos fins i tot a les còrnies dels ulls) i febre molt elevada.
  • Mortal en un 35% dels casos. Els que sobreviuen, queden amb greus marques a tot el cos i segons la severitat de la malaltia, cecs.
  • La vacuna és de les primeres a ser estudiades, del 1796. Gràcies a la vacunació, la malaltia es considera erradicada als EUA l’any 1949 i al Món l’any 1980. Que no és tan lluny. Segons el gràfic anterior, passen de 30.000 casos a zero. A mi em sembla un bon negoci, tenint en compte que hi hauria 10.000 morts.

Diftèria

  • Rep el mateix nom en diversos idiomes. És un bacteri.
  • Es transmet per contacte amb persones portadores, sanes o malaltes.
  • El temps d’incubació és entre 2 i 7 dies. Els símptomes són causats per la toxina que segrega el bacteri, de manera que amb antibiòtics no la netejaràs, i cal un antitòxic un cop s’ha emmalaltit. Febre alta, cansament, cianòsis (la pell es posa blava), etc. En casos severs també problemes cardíacs.
  • La malaltia fa plaques sobre les mucoses respiratòries del malalt, les inflama i pot arribar a provocar l’asfixia del malalt si no s’agafa a temps. En alguns casos cal fer una traqueotomia. Que no és gaire agradable, tampoc. Dedicat als que diuen allò de “la natura és sàvia”.
  • Mortal entre un 5% i un 10% dels casos, però pot augmentar al 20% en nens menors de 5 anys. No és poc. Vol dir que en una escola sense nens vacunats, la diftèria mataria entre 1 i 3 nens de cada classe de 24. Voleu apostar?
  • La vacuna comença a preparar-se al 1890 amb els primers sèrums i antitoxines. No és fins a 1921 que als EUA comencen les campanyes de vacunació. Al 1923 a l’institut Pasteur desenvolupen el toxoide, que elimina el resultat de la infecció. I al 1926 els primers adjuvants. Des d’aleshores els casos cauen fins a arribar a 4.190 casos a tot el Món al 2007. Als EUA, passen dels 21.000 casos diagnosticats a 0 amb la vacunació.

Xarampió

  • En anglès la coneixen com Measless. És un virus.
  • De transmissió aèria i molt contagiós.
  • El temps d’incubació és d’una a dues setmanes i es provoca molta febre i tos, i fortes erupcions a la pell. No existeix una cura. Si l’enganxes, l’has de passar. La vacunació serveix com a mesura preventiva. En casos severs, la cosa es complica amb diarrea i fins i tot encefalitis.
  • La taxa de mortalitat al primer món és gairebé nul·la, però als països en vies de desenvolupament la mortalitat pot arribar al 28%. Cosa sèria. L’any 2000 van morir de xarampió 1.100.000 de persones, la majoria menors.
  • La vacuna apareix al 1960 i des d’aleshores s’ha introduït a tots els sistemes de vacunació al Món, encara que darrerament, per diferents causes (entre elles un treball fraudulent que relacionava la vacunació amb l’autisme. Us sona, oi?), els casos de la malaltia estan repuntant. Si fem cas del gràfic anterior, es passa de 530.000 casos diagnosticats a 61. De l’equivalent a la població de Màlaga (aprox) a les places d’un autocar.

Poliomielitis

  • Poliomielitis. Es tracta d’un virus.
  • La transmissió és per contacte amb la persona o mucoses.
  • És una malaltia sense cura. Per tant, cal extremar la prevenció. Es pot ser portador o fins i tot estar malalt sense simptomes. La resta pot ser de tres tipus. Abortiva, com un virus normal, amb febre, cansament, mal de cap, mal de coll i mareig. La no paralítica que porta a més simptomes com rigidesa del coll o sensibilitat a la llum. La paralítica comença per pèrdua dels reflexes i dolors i espasmes, paràlisis assimètrica que pot arribar a ser permanent encara que et recuperis.
  • En casos severs, la paràlisis afecta al coll i el pit, i necessites respiració assistida. La mortalitat infantil és entre un 2% i un 5%, i entre adults entre un 15% i un 30%.
  • La primera vacuna efectiva es desenvolupa l’any 1952 per Jonas Salk.  Des d’aleshores, la malaltia ha anat retrocedint fins que al 1994 es considera erradicada al primer món. La OMS declara la UE lliure de Polio el 2002. La malaltia des d’aleshores segueix retrocedint als països en desenvolupament i pràcticament només queden Afganistan, Nigèria i Pakistan com a països amb la malaltia endèmica. Està a punt de seguir el camí de la verola. De 16.300 casos als EUA a zero. el 5% de 16.300 és 815 morts.

Meningococ

  • Es tracta d’un bacteri.
  • Es transmet per proximitat i contacte amb les mucoses de portadors, que no necessàriament han de contraure la malaltia. Hi ha grups de població de risc, però les infeccions no són moltes. Es recullen de 1.400 a 2.800 casos anuals als EUS
  • Els símptomes solen ser febre, mal de cap, rigidesa del coll i segons on hi ha la infecció, també otitis o artritis.
  • En casos severs, la malaltia pot resultar mortal. La mortalitat sol estar entre el 9 i el 12% dels infectats, i fins a un 20% dels supervivents ho fa amb lesions com dany cerebral, sordesa o pèrdua d’extremitats. O sigui de cada 10 casos, la natura deixa guanyar 1 partida (mort) al bacteri i empatar-ne 2 (afectats de per vida).
  • La vacunació és molt recent, del segle XXI. A Espanya des del 2014

Pneumococ

  • Un altra bacteri. Hi ha al menys 90 tipus de pneumococ. Per tant, la varietat de símptomes també serà variada.
  •  Es pot ser portador dels bacteris però no tenir la malaltia. Es transmet per la tos o esternuts. A més hi ha certs grups de risc amb major probabilitat de desenvolupar la malaltia, com fumadors o persones amb implants coclears. El pneumococ pot generar dues malalties, La pneumocòcica invasiva i la pneumonia neumocòcica.
  • Els símptomes solen ser febre, dolor al pit, tos i dificultat respiratòria. Quan afecten al sistema nerviós, a més poden provocar desorientació, rigidesa al coll, i sensibilitat a la llum.
  • En casos severs, la malaltia necessita d’hospitalització. Per la malaltia neumocòcica invasiva, la taxa de mortalitat és d’un 20% pujant fins a un 60% si el malalt té més de 65 anys. Pel que fa a la pneumonia neumocòcica, la mortalitat és entre un 5% a un 7%. Dels que es curen, un percentatge petit queda amb lesions permanents, com sordesa.
  • La vacunació es va iniciar l’any 1977 amb una vacuna que protegia de 14 soques (famílies o varietats del pneumococ) diferents del bacteri. El 1983 es va ampliar a 23 soques. Gràcies a la vacunació (obligatòria des del 2000 als EUA), la malaltia pneumocòcica invasiva ha baixat un 80% en aquests anys.

Rubeola

  • Mira, un virus!. Per variar, saps? Portàvem mooooolt de bacteri.
  • El virus es transmet per l’alè. I un portador pot transmetre-la estant malalt. La mala pata de la rubeola és per a les futures mares. Els fetus poden des d’abortar espontàniament a patir tota mena de problemes de per vida. La síndrome de rubeola congènita. No fa punyetera gràcia. Com per què els que no vacunen a les nenes l’agafin embarassades d’aquí a 20 anys. Us ho agraïran amb molt de carinyo, ja ho veureu.
  • Els símptomes són febre baixa i unes erupcions cutànies molt lletges. Ara, quan una “passa” ataca a les mares, tenim un problema. Entre els anys 1964 i 1965, als EUA, una forta epidèmia que va infectar a 12.500.000 de persones, va deixar aquestes terribles xifres. 11.000 abortaments, 1.100 morts neonatals, 1.800 amb retard mental, 3.500 cecs, 11.000 sords. Què? Si només és la rubeola!!
  • Al món es declaren uns 100.000 casos anuals encara, sobre tot en països en desenvolupament. La malaltia està erradicada a gairebé tot el primer món.
  • Les primeres vacunes autoritzades són de 1969 a Europa i amb posteriors evolucions ha arribat fins ara integrada amb altres paquets. Ara mateix, 131 països la tenen al programa de vacunació nacional.

Tos ferina

  • Causada per un bacteri.
  • Es transmet per l’alè. Perillosa per als més petits. En adults pot arribar a passar com un encostipat i ser transmesa. Això fa complicat contenir la malaltia. S’incuba entre 7 a 10 dies, encara que pot arribar a un mes. La malaltia un cop desenvolupada pot trigar mesos fins a la curació. Un cop contreta, només hi ha cura paliativa.
  • Provoca episodis forts de tos que poden deixar blau al pacient. Entre els episodis de tos, el pacient no té molts més símptomes.
  • Mortal principalment amb els nadons menors de 6 mesos. Ara mateix, gràcies a la vacunació, hi ha pocs casos, però n’hi ha. Al 2010 van morir 5 nadons als EUA per un brot. Segons la OMS es calculen 280.000 morts al món per tos ferina l’any 2003. Poca broma.
  • La vacunació com podeu imaginar, comença molt aviat, als 2-3 mesos segons el país i el calendari, per prevenir el major risc de mortalitat.

Hepatitis A i B

  • Malaltia causada per virus.
  • Es transmet via fluids corporals. I duren fins a una setmana fora d’un hoste. Es sol pensar erròniament que és una malaltia que es transmet per via sexual o per compartir drogues, i ho argumenten per no vacunar als infants. Però també es fa per saliva, sang o suor, o la que pot transmetre la mare al nen durant l’embaràs. S’han donat casos de contaminació entre els nens d’una guarderia, al tocar la baba/got/bolquer/vés a saber del company.
  • Símptomes. Mal de cap, mareig, vòmit, febre, erupcions, orina color fosc, etc. És una cosa preciosa.
  • Un cop contreta la malaltia, només queda fer cures paliatives.
  • Un 10% dels malalts pot patir una hepatitis fulminant i mortal. Dels que sobreviuen, un 5% quedarà malalt crònic. Quan més jove és el malalt, més probabilitats té de ser crònic. El resultat de la cronificació és cirrosis, insuficiència hepàtica o càncer de fetge.
  • La vacuna entra al calendari de vacunacions als anys 90. Per a que us feu a la idea, aquesta vacuna a més dels infants a curta edat, és de les que et posen al paquet de vacunes de “turista aventurer” i vas a llocs on el sistema de salut pública encara no és com el teu.

Febre Groga

  • Malaltia causada per virus transmès per la picada de mosquits. Malaltia endèmica a Àfrica i Sudamèrica. Endèmica vol dir que és com la sorra de les platges o el clima càlid. Si vius allà, la passaràs sí o sí.
  • No es pot transmetre entre persones. Aquí un bonic lligam amb els treballs que es fan amb mosquits modificats genèticament destinats a reduïr i eliminar les poblacions d’aquest insecte. Generalment femelles estèrils o femelles que només poden engendrar mascles.
  • Tres tipus principals de malaltia. La de la jungla, on el mosquit infecta a un simi i aquest a l’humà. La intermitja, on el mosquit infecta a humans i simis per igual. La urbana, on el mosquit infecta directament a l’humà.
  • Els símptomes són febre, calfreds, nàusea, vòmits, dolor muscular i mal de cap.
  • Un cop contreta, només hi ha cura paliativa.
  • Un 85% dels malalts es recupera passats 3-4 dies, com una grip tova. Però el 15% restant les passa putes. Febre alta, ictericia, sangrat de boca, nas, ulls o estómac, i fallada renal. La taxa de mortalitat dels que entren a la segona fase és del 50%. En promig, moren unes 30.000 persones a l’any d’aquesta malaltia.
  • La vacuna actual contra la febre groga proporciona immunitat durant al menys 30 anys, però per a que la malaltia remeti, la cobertura a la població ha de ser per sobre del 80%. I encara no han arribat a això.

N’hi ha altres malalties amb vacuna, com el rotavirus, la Haemophilus influenzae tipo b (Hib), malària (en experimentació), ebola (en experimentació), i moltes més, però al final, tot va del mateix. Els beneficis de la vacunació massiva en grups de població grans és evident, de resultats aclaparadors.

El tema del virus del Papiloma Humà i la seva vacuna és una mica més complicat del que sembla com per posar-lo aquí. Bàsicament és que no hi ha un sol tipus de virus, i en quatre pinzellades no es pot respondre com cal, donada la controvèrsia que alguns (interessadament o no) estan posant sobre la mateixa.

Ara, un cop heu llegit els patiments i els percentatges de mortalitat, imagineu un món on un infant acabat de néixer té probabilitats de passar mínim 3 d’aquestes malalties abans dels 10 anys amb una possibilitat de sobreviure molt baixa (només la verola sola ja és una mortalitat del 30%). Sense protecció grupal per les vacunacions dels demés, sense cures paliatives com a analgèsics i antiinflamatoris. Fabulós, oi, el món sense vacunes?

I ja no dic res dels països en vies de desenvolupament, on la vacunació suposa la diferència entre vida i mort. Aneu a dir-los que les vacunes porten alumini a mares que es vacunen contra la rubeola, va!!

Sincerament, crec que després del llistat anterior, pocs dubtes pot haver en contra de les vacunacions.

Links

  • http://www.historyofvaccines.org/ Web realitzada pel col·legi de metges de Philadelphia. Aquí trobareu molta de la informació que he resumit més amunt. Està traduïda al castellà pels més mandrosos.
  • http://www.cdc.gov/ Web de referència mundial per temes de malalties. Recomanada als conspiranoics sobretot.
  • http://vacunasaep.org/ Portal de vacunació de l’Associación Española de Pediatria. Informació de vacunació local.
Anuncis

3 thoughts on “Vacunes (VI) – El que ens estem perdent gràcies a les vacunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s