Investigant en animals (I): La recerca en números.

L’altre dia llegia que el Parlament Europeu prohibia la clonació d’animals d’ús ramader en qualsevol cas. Uns dies més tard, que la Societat Espanyola de Neurociència volia debatre amb la societat l’ús d’animals en investigació científica. Tots aquests moviments responen a una situació que, darrerament, ha anat a més, la oposició de certs sectors de la societat a l’ús d’animals en la recerca. Tot plegat em va portar a fer un tuit que em va posar en un (altre) jardí, relacionat amb la investigació en animals, que deia així:

Estic a favor de la prohibició de l’ús d’animals en investigació si ens proporcioneu una alternativa igual de vàlida.

*Pista: no existeix.

Evidentment, estem parlant d’un tuit i que cal matisar coses. A dia d’avui, per més que vulguem, no existeix una alternativa vàlida a fer servir animals al laboratori. Això no vol dir que en un futur n’hi pugui haver i, segurament, hi serà. Però calen anys de propostes, recerca, més recerca i validacions. Tot això necessita, paradoxalment, investigar en animals. Un altre dia parlaré de les possibles alternatives que, a dia d’avui, ja s’estan investigant, que avui volia detallar els números de la recerca en animals a Europa.

Primer: en quin tipus de recerca es fan servir animals?

Principalment, la utilitat que tenen els animals en la recerca és durant el procés de desenvolupament de nous fàrmacs. Això implica, doncs, que sense recerca en animals no hi ha nous medicaments. Un dels requisits que necessita un fàrmac nou per sortir al mercat és haver demostrat la seva eficàcia (just al contrari que les pastilletes de sucre que us venen a la farmàcia sota el nom d’homeopatia) i la seva no toxicitat (o almenys, que el balanç risc-benefici es decanti clarament pel segon) en humans. Per fer això, evidentment, cal fer una sèrie d’assajos clínics en humans. Com que els científics, en el fons, tenim un cert sentit de l’ètica, abans de provar alguna cosa directament en humans mirem quins són els efectes en animals. Aquests estudis són obligatoris per qualsevol fàrmac nou.

Però no només en recerca aplicada a medicament es fan servir animals. Per comercialitzar qualsevol nou aliment (i avui en dia aquesta és una indústria en auge amb el desenvolupament de nous productes transgènics) cal demostrar la seva seguretat en humans. I, de nou, estudiar quelcom en humans necessita d’un pas previ en animals.

Finalment, cal no oblidar la ciència bàsica. Com podeu veure en la imatge que acompanya el post, bona part dels animals usats en recerca es destinen a investigació bàsica. Investigació bàsica implica que no tindran una utilitat pràctica a curt termini, però que són essencials per poder desenvolupar una recerca més aplicada a posteriori. Aquí cal incloure tots aquells projectes destinats a estudiar alternatives a la recerca en animals que, desafortunadament, necessitem testar i comparar amb els resultats que obtenim de la recerca en animals per determinar-ne l’eficàcia. Paradoxalment, cal investigar en animals per tenir alternatives a l’ús d’animals en recerca.

Una de les grans crítiques (segurament molt raonable) és l’ús d’animals en la indústria cosmètica. Bé, doncs avui en dia, això ja és un mite. Des del 2013, la Unió Europea ha prohibit l’ús d’animals en aquesta indústria.

Nature Medicine, 2010
Nature Medicine, 2010

Segon: quants animals es fan servir?

Segons l’últim estudi publicat per la Comissió Europea que vetlla per l’ús dels animals en recerca, anualment a tot Europa es fan servir 11,5 milions d’animals (dades de l’any 2011). Cal destacar que això són 500.000 animals menys que els usats al 2008. Per comparar i contextualitzar aquests números, en tota la vida d’una persona (comptant uns 78 anys) s’hauran fet servir 2 ratolins i mitja rata en investigació que repercutirà, directament, a l’esperança i qualitat de vida de la persona. Només en alimentació, en aquests anys mengem 1000 pollastres, 78 porcs…

És esperable que, amb les noves polítiques de reducció del nombre d’animals usats en recerca aquests números vagin disminuint poc a poc. A més, cal tenir en compte l’aparició més que probable en els propers anys d’alternatives a la recerca en animals amb la mateixa eficàcia. Aquestes alternatives ja comencen a ser presents per algunes tècniques i/o estudis concrets, però no encara per poder substituir tot el sistema de recerca en animals.

L’impacte d’aquest tipus de polítiques ja ha estat calculat als Estats Units d’Amèrica i és perfectament plausible que es repeteixi a Europa, ja que la regulació és bastant semblant, sinó més restrictiva aquí.

Evolució del nombre d'animals usats en recerca als EUA
Evolució del nombre d’animals usats en recerca als EUA

Tercer: quin tipus d’animals es fan servir?

Principalment es treballa amb rosegadors (>80%), perquè ens proporcionen un model experimental bastant pròxim a l’ésser humà i que, temporalment i econòmicament, és molt més còmode de treballar que altres mamífers més grans. A més, l’estudi exhaustiu que s’ha fet del seu genoma ens permet a dia d’avui crear línies de ratolins transgènics que ens permeten estudiar funcionalitats de gens concrets (sobreexpressant-los o silenciant-ne l’expressió), proteïnes, etc. o simplement estudiar com funcionen models evolutius en poc temps. A més, sabem com recrear certs aspectes de l’organisme humà en aquestes espècies, com pot ser clonar el sistema immunitari humà en ratolins que ens permet estudiar la funcionalitat del sistema immunitari o com actua davant de noves vacunes o certes molècules, com poden ser nous al·lergens o adjuvants.

Una de les vessants que més polèmica genera de la recerca en animals és l’ús de grans simis. Aquesta part representa un mínim (0,05%) de la investigació en animals, però existeix. La proximitat filogenètica i evolutiva entre aquestes espècies i els humans fa que, èticament, sigui més difícil de raonar o defensar. Al final, quan s’usen grans simis, és per temes pràctics i de representativitat. Hi ha certs aspectes que no podem estudiar en espècies que difereixin en excés de la nostra. O, a vegades, simplement perquè estem estudiant una malaltia originària dels grans simis, com poden ser les proves de vacunes del VIH, que es testen sobre grans simis amb un mix del virus humà (VIH) i el virus dels simis (VIS).

I ara deixeu-me una defensa personal. Tots aquests arguments només serveixen per justificar perquè a dia d’avui no tenim alternativa a fer servir animals en recerca. Això no vol dir, però, que no s’hagi d’invertir en projectes que busquin alternatives a aquest tipus d’investigació que permeti deixar de fer servir animals. Tot i això, cal tenir en compte què representa la investigació en animals en números absoluts i quin impacte té aquesta recerca sobre la vida humana. I evidentment, posats a comparar queda clar que hi ha moltes més raons a favor d’aquesta investigació que no en contra. Jo, personalment, dic sí a la investigació en animals, mentre no puguem canviar-la.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s