El difícil art de divulgar ciència.

divulgar 
v. tr. [LC] Fer arribar a coneixement d’un gran nombre de persones, fer públic.

Divulgar ciència no és fàcil. Sovint sentim a dir que la gent de ciències no ens sabem explicar; no per al gran públic. Einstein deia que si no saps explicar una cosa, és que no l’has entès. En aquest cas no seria ben bé això, sinó que si no saps trobar la manera d’explicar-ho planer, ningú més t’entendrà. No sé si des d’aquest humil blog ho aconseguirem o no, però és un dels nostres objectius.

A la Universitat assignatures de Comunicació Científica eren optatives de màster quan penso que segurament haurien d’haver estat obligatòries; i és que la comunicació científica no va només de publicar “papers” en reconegudes revistes que només llegirem entre nosaltres, per molt currículum que això pugui suposar si et vols dedicar a la investigació i per molt que la teva tesi i  els teus projectes en depenguin. Comunicar va molt més enllà i no hem sabut trobar la manera d’interessar prou a l’audiència com per guanyar-nos un espai als mitjans, ni se’ns ha ajudat gaire, tampoc. Fa unes setmanes cancel·laven “Órbita Laika” per falta d’audiència. I quin carai d’audiència vols tenir si programes divulgació científica gairebé a mitjanit ? Especial menció al Quèquicom, que s’emet des de l’any 2006 i encara aguanta, tot i que lamentablement, molta gent no coneix perquè s’emet al Canal 33.

Després ens estranyem i espantem a parts iguals quan surten els resultats de les enquestes de la percepció sobre la ciència de la societat i ens escandalitzem quan veiem els percentatges de la població que encara creu que el Sol gira al voltant de la Terra o que Charles Darwin bevia massa Anís del Mono. Que programes amb cert èxit com El Hormiguero busquin llicenciats en carreres de ciències a jornada completa i a preu de becari per assessorar-los a l’hora de fer “experiments entretinguts” tampoc seria una solució, penso jo.

També tenim la sensació que sovint els mitjans fomenten una interpretació de la ciència equivocada entre el públic general, ja que el tractament que reben les notícies relacionades amb el món científic no solen rebre el tractament adequat. Com diu en Ben Goldacre a Bad Science (llibre d’aquest gran divulgador britànic que us recomano): les persones que dirigeixen els mitjans de comunicació són titulats en humanitats, amb escassos coneixements sobre ciència que, a més, se n’enorgulleixen de la seva ignorància en la matèria. Sovint no reconeixerien una història vertaderament científica ni que aquesta dansés nua davant seu.

A través de la divulgació, fomentant l’interès per la ciència, aconseguint que s’entenguin alguns conceptes bàsics potser no es cauria en cert alarmisme quan al telenotícies es parla d’alguna cosa relacionada amb la medicina, per exemple.  Perquè si una cosa és certa és que gran part de l’espai que es dedica a la ciència als mitjans té a veure amb la salut; ja que saber què ens mata o què ens cura ens interessa enormement.

Lluny queden programes com Cosmos d’en Carl Sagan que de tant en tant s’44ab4fc20a4d09ee2193c2cfa0ca0635haurien de recuperar. I què dir-ne d’altres on un científic boig i un senyor disfressat de rata ens feien embadalir amb els seus experiments quan érem petits. Perquè aquest post és en part, un home
natge a ells. Guionistes, productors, assessors, titellaires i senyors disfressats de rata de laboratori; GRÀCIES. Part de la culpa que jo hagi estudiat una carrera de ciències és vostra, i em consta que no sóc pas l’única. I si em llegeix algun
antic company d’escola,
que li faci arribar les meves salutacions més cordials a aquell pobre professor a qui vam anomenar Lester  i de qui ara mateix no recordo el nom real. Només sé que el pobre era biòleg de formació i ens feia classes de Ciències de la Terra, Estadística i Tecnologia (???).

Els Científics Malvats estem una mica nostàlgics, sí, i en Marc ha començat una campanya a Change.org per a recuperar i tornar a emetre els capítols d’El Món d’en Beakman. Si sou uns nostàlgics com nosaltres, signeu-la. Probablement no servirà de gran cosa i no serà més que una altra acció simbòlica però…coses més estranyes s’han vist, oi? L’enllaç el podeu trobar aquí.

I ja per acabar, us deixo amb aquest vídeo, un TED Talk d’en Ben Goldacre on ens mostra com a vegades, els titulars distorsionen completament una realitat científica:

Ben Goldacre: Battling bad science. 

 

Anuncis

One thought on “El difícil art de divulgar ciència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s