Un bon parell d’ovoides

Mireu, jo qualsevol dia moriré d’un disgust. Obriré Twitter i tindré un ictus. Avui podria haver sigut el dia, i la culpa hagués estat de l’il·lustre Comte de Godó. La contra de La Vanguardia ens obsequia avui amb una entrevista que qualificaria de psicodèlia pura. Us recomano que acompanyeu la lectura amb una infusió de peiot, teniu l’enllaç AQUÍ.

El senyor que ens acompanya en aquest viatge és l’Antonio Lozano, doctor en ciències polítiques i sociologia i monge Zen. Polític i religiós, el còctel perfecte entre dos grups socials que si per una cosa es caracteritzen és per la seva sinceritat.

L’Antonio comença explicant-nos que l’aigua està viva i que es mou en vòrtexs. Cap de les dues coses son certes, ja comencem malament. Suposo que no cal que us expliqui que l’aigua no és un ésser viu ja que no te capacitat de néixer, ni morir ni reproduir-se. I el moviment dels àtoms i les molècules és força més complex que un vòrtex.

“Un átomo, desde Lord Kelvin hasta la física cuàntica, es definido como un vórtice con un 1% de masa.”

Intento analitzar la frase i em falten dades, un 1% de la massa respecte què?
En fi, del que parla aquest home és de la teoria de vòrtex de Lord Kelvin, físic i matemàtic mort al 1907 al que devem l’escala absoluta de temperatura i que va proposar que la matèria flota a l’èter formant vòrtexs que s’enreden entre si formant nusos. Molt pioner en la seva època però que va quedar desacreditat per la relativitat de Einstein i les equacions de Maxwell. Tot això ho he descobert amb una busqueda a Google de “Lord Kelvin vortex” que suposo que aquest home no ha fet.

“El segundo patrón, el de orden, que en el caso del agua es una estructura molecular hexagonal.”

En estat sòlid, sí. Però només en estat sòlid, senyor Lozano.

“En 1827, Robert Brown descubrió que las moléculas de agua se están moviendo constantemente y de forma espontánea a unos 1.600 km por hora. Albert Einstein lo confirmó en 1905.”

El que l’Antonio ens explica erròniament aquí és el moviment Brownià. Robert Brown va observar que una partícula de polen es mou aleatoriament en un fluid aparentment estàtic i va concloure que es devia al moviment de les molècules del fluid que empeny la pertícula de polen. Anys després, Einstein va descriure aquesta teoria de manera matemàtica al seu estudi: Über die von der molekularischen Theorie der Wärme geforderte Bewegung von in ruhenden Flüssigkeiten suspendierten Teilchen / Sobre el movimiento postulado por la teoría cinética molecular del calor de pequeñas partículas suspendidas en un líquido estacionario.

“…cualquier bebida envasada en una botella cuadrada o de paredes ovales y fondo plano, las moléculas de agua sólo pueden moverse linealmente.”

No. Error. No te cap sentit.

“En la forma ovoide, lo vemos en la mayoría de las frutas, las semillas y los óvulos. Aunque no podamos verla, la energía se mueve en vórtices, como el agua o los huracanes.”

Se m’acudeixen milions de coses que no tenen forma ovoide a la natura, penseu-hi: Les fulles, els arbres, les pedres, nosaltres, etc. I ja estem amb la idea hippie de l’energia que ho rodeja tot i ens acarona com la nostra mare. Les corrents marines i els huracans formen vòrtexs degut a l’efecte Coriolis (Us deixo enllaç de la viquipèdia o ens estarem aquí fins l’any vinent).

Ara ve el sentit de tota l’entrevista: L’amic Antonio ens explica el seu invent. Una ampolla d’aigua amb forma ovoide, per a que les molècules hi circulin lliurement i estiguin “vives”. Perque si et beus l’aigua en una ampolla de cul pla de tota la vida, l’aigua està incòmode i no està prou bona. Portem segles bevent aigua de manera equivocada!

Mola eh? És l’evolució del Solan de Cabras, per pijus màximus.

L’entrevistadora li fa una pregunta molt interessant: L’aigua, abans de posar-la en aquestes ampolles en forma de plug anal (perdó, no ho he pogut evitar) ha estat en garrafes amb la forma tradicional, els hi afecta això?

“En cuanto la vuelves a introducir en un contenedor ovoide se estructura, digamos que recupera la memoria.”

Us sona? L’aigua és la polla recordant coses, la forma de moure’s, les molècules que han passat per davant seu,… Jo no entenc com és que no tenim ja supercomputadors fets d’aigua, jo bec aigua tots els dies, passa pel meu cos, hidrata les meves cèl·lules, surt en forma d’orina i es torna a integrar en el seu cicle, on una altra persona la beurà. Com és que no em reconeixeu tots pel carrer? Soc part vostra!

Bé, ara ens explica que a l’indústria es fan servir tancs ovoides perque així la fermentació, per exemple, és més uniforme. Aquí te raó l’home, és de calaix que no faran servir tancs on puguin quedar racons on la barreja no sigui uniforme.

Ara bé el meu tros preferit:

“¿Cómo llegó a interesarse por el agua?

Distribuyendo una marca de equipos de tratamiento de agua norteamericana descubrí la tremenda sofisticación del agua.”

Aquest home anava porta per porta estafant venent als jubilats aparells d’osmosi caríssims quan de cop se li va encendre una bombeta i va dir: Hòstia! Ampolles ovòides! Ho peto!

“¿Qué andaba buscando?

Poder aportar en la última etapa de mi vida algo que fuera significativo y que tuviera muy poco coste.”

Jo no se vosaltres però en aquesta resposta la meva ment malvada tradueix: Forrar-me a costa d’imbècils que es creuen qualsevol tonteria.

Resumint, si us fa gracia beure aigua en una ampolla tope xula en forma d’ou (o de plug anal, com ja he dit) endavant vosaltres, però serà la mateixa aigua que podeu beure en qualsevol altre contenidor, i no podreu reciclar l’ampolla com a gerro per posar-hi flors, ja que no s’aguanta dreta.

I m’agradaria saber quant ha cobrat La Vanguardia per aquest preciós publireportatge a pàgina complerta colat com a entrevista. Suposo que el senyor Comte ja te pels seus gastos un dia més i nosaltres anar rient les seves gracietes.