Carta d’amor a La Contra

Sorprès. Estic absolutament sorprès de la repercussió que ha tingut aquesta última Contra de La Vanguardia sobre un xalat que ven ampolles d’aigua. I no pel reportatge a tot color que han fet d’una empresa, que mira, allà ells, sinó de la resposta que ha tingut a les xarxes. Resposta que ens encanta, evidentment. Però em sorprèn que us vingui de nou.

Si en una cosa ha destacat aquesta secció de La Vanguardia és en funcionar com a secció publicitària de moltes idees que contradiuen totes les teories científiques que coneixem avui en dia (confirmades per allò del mètode científic i tal). I dic secció publicitària, perquè això és el que és. Entrevistes a gent que, de cop, s’ha il·luminat i ha descobert la veritat universal sobre X i n’ha fet una empresa. Així, de memòria, recordo empresaris que et venien la seva solució a les malvades ones electromagnètiques, la seva dieta anticàncer  o aquest últim que va decidir que les ampolles d’aigua normals no li agradaven. Química, biologia, física… per què les hauria d’intentar comprendre si puc dir el que em surti de la punta de la polla i tinc una pàgina sencera a La Vanguardia per vendre-ho? S’ha de reconèixer que, almenys, serveix com a catàleg de collonades. Bé, i per quan fregueu el terra.

És acollonant que pretesos periodistes, amb la seva formació i tot plegat, es puguin tragar aquestes xorrades sense més. Que qualsevol pugui vendre una idea absurda fent servir paraules que sonin científiques i complicades té tela. Així, ajuntant 3 paraules que sonin científiques podeu vendre qualsevol cosa. Tant li fot que, en ajuntar-les, no tinguin coherència entre elles o siguin oposades, creieu que algú ho entendrà? I total, si algú ho entén de veritat i diu que allò no té sentit o lògica, sempre el podeu acusar d’estar comprat pel lobby de torn. Per sort, la majoria de gent té prou dignitat per no aprofitar-se de la ignorància de la gent.

Per casualitat (ui sí, molta casualitat), m’ha donat per mirar el codi deontològic dels periodistes. M’agraden especialment dos punts, un que diu que cal distingir clarament els fets de les opinions i un altre que s’ha d’evitar difondre informacions no fonamentades, especialment quan posi’n en risc la salut i la dignitat de les persones. Mira, si ni vosaltres, apreciats periolistos de La Contra respecteu la vostra professió no em demaneu que ho faci jo. Allò de “el codi deontològic del periodisme és meu i me’l follo com vull” no mola. Com a consell, fitxeu assessors científics (però de carrera, dels de veritat). I si en 3 frases algú us ha dit “física quàntica” i no s’hi dedica, desconfieu.

Ja té collons que t’hagis de sentir dir feixista, que estàs comprat, integrista, fonamentalista… per defensar que les coses cal demostrar-les. I no exagero, tot això m’ho he sentit dir a mi. I tenim un problema gran quan això passa de dir-t’ho algú a qui li va el negoci a un periodista. Periodistes amb una audiència molt elevada. Que tu “perdis” el temps 4, 5, 10 anys estudiant com funciona un organisme o quines molècules poden actuar sobre la salut i com i que després et vingui un periodista a dir-te depèn què és escandalós. Sí, senyor periodista, puc opinar d’aquests temes millor que algú que no té formació i no tinc perquè avergonyir-me’n. De la mateixa manera que no em deixen a mi dissenyar un pont (i ben fet que fan) no s’hauria de permetre que tothom opinés lliurament sobre medicina, salut, química o biologia. Ja n’hi ha prou.

Tinc una idea molt boja. Posem a esportistes a explicar política, a politòlegs a explicar esports, a científics a explicar societat o moda… quin noticiari més  imbècil ens quedaria, oi? Doncs ni així tindríem el nivell de la broma de La Contra. Enhorabona als premiats.

Anava a publicar això i sort que he esperat, sembla que el Nació Digital també s’ha apuntat a la festa. Hi ha un article imperdible d’una tal Eva Piquer sobre la homeopatia. Frases com “per què hauríem de deixar la medicina només a mans de la ciència?” parlen per si mateixa, no cal ni que les repliqui. Benvinguda al club.

 

Anuncis

One thought on “Carta d’amor a La Contra

  1. He estat temptat d’escriure a l’Eva Piquer, del Nació Digital. Però al final, ho he deixat estar. Estic esgotat! Porto tot el cap de setmana escrivint i queixant-me a tort i a dret. El defensor de la Vanguardia ja ni em contesta els meus mails de protesta cada cop que li escric denunciant alguna magufada de La Vanguardia. A l’Ara, racció doble: grafologia i Triodos Bank (secta antroposòfica). Sort que, de tant en quant, em puc reconfortar llegint els vostres posts del blog.
    No desistiu!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s