Alguna cosa passa amb Hollywood: De Niro vs Wakefield .

L’última polèmica dels nostres amics antivacunes ha arribat de la mà de Hollywood. Recordeu el Dr. Andrew Wakefield, si és que encara en podem dir “doctor”? Aquell metge la llicència del qual va ser retirada per publicar un estudi fraudulent on relacionava l’autisme amb la vacuna triple vírica ? Us en vaig parlar al primer capítol sobre els antivacunes, sèrie que sembla no tenir fi. El podeu recuperar aquí.

Aparentment el nostre amic Andrew, amb el seu afany de protagonisme, ha escrit i dirigit un documental on s’acusa el CDC (Centre per al Control i Prevenció de Malalties als EEUU) de conèixer i amagar deliberadament els suposats riscos de la vacuna triple vírica. Es titula “Vaxxed: From Cover-Up to Catastrophe” i havia d’ésser projectat al festival Tribeca, un dels fundadors del qual no és altre que Robert De Niro, pare d’un noi autista. Comenceu a lligar caps? Em mullaré i diré que potser algú s’ha aprofitat de la bona fe d’un pare que busca respostes. No negaré que la meva curiositat fatal fa que tingui ganes de veure’l, ni que sigui per riure una estona o per estirar-me els cabells. De fet, ho confesso: he vist el tràiler i fa esfereïr. Disculpeu-me, però no n’afegiré el link.

Ara bé, és evident que jo sé qui és aquest senyor i m’ho miro amb ulls escèptics, però donar veu i visibilitat a aquest tipus de personatges és terriblement perillós. Com era d’esperar, un cop es va anunciar la projecció d’aquest film, el festival rebé una allau de crítiques espectacular. No era pas per menys, ni tan sols la biografia d’en Wakefield que apareixia a la web es corresponia amb la realitat. I és que és arrel d’un tuit on el biòleg Joe Hanson la corregia és com me’n vaig assabentar de tota aquesta història:

Hey @Tribeca, I fixed some errors in Andrew Wakefield’s bio for you pic.twitter.com/JOMg7SRCuZ

— Joe Hanson (@jtotheizzoe) March 25, 2016

Les xarxes bullien; fet que va fer finalment que en Robert De Niro es pronunciés al respecte. En un primer moment De Niro defensà la presència del film al Festival perquè tot i que ell, al contrari que alguns companys seus de professió com Jim Carrey , ni tan sols es declarava “antivacunes”, trobava que aquest debat era necessari ja que l’autisme els tocava de ben a prop, era important per la seva família.”Debat”. Quin debat, Robert? La triple vírica ha quedat més que demostrat que no provoca que els nens siguin autistes, i en canvi no vacunar-los fa que de tant en tant hi hagi brots de xarampió a Disneyland.

Cal destacar i agrair el paper que han jugat alguns mitjans com ara el New York Times, que mitjançant la recuperació d’antics articles relacionats amb el polèmic doctor i amb estudis científics posteriors que demostraven que era un farsant, també van aconseguir fer reflexionar els membres del Festival. Aquest és el periodisme que volem.

Finalment, Robert De Niro i Tribeca van decidir tornar a pronunciar-se per a decidir retirar la projecció del documental al festival. Decisió que els Científics Malvats aplaudim. A no ser que s’hagués presentat el documental com una manera de desemmascarar en Wakefield, que no era el cas, mantenir-lo al programa era un despropòsit total. El mateix De Niro ha declarat que “després de revisionar la pel·lícula amb l’equip del festival i  membres de la comunitat científica, no creiem que aporti res al debat que jo esperava“. Sant tornem-hi Robert, no hi ha debat !

Alguna cosa passa amb Hollywood, des de Cruise fins a Carrey. Aquest últim i la seva exdona mereixen un post especial en aquest blog, o em direu que el fet “curar l’autisme del seu fill a base d’una dieta sense gluten” no us fascina ? Qualsevol diria que els assessora en Xevi Verdaguer.

Com a última reflexió; dir que la indústria cinematogràfica hauria de ser conscient de la repercussió en la societat que té qualsevol cosa que pugui fer; i tot i que me n’alegro de que De Niro i Tribeca hagin rectificat després de parlar amb diverses persones del món de la ciència i la medicina, i rectificar és de savis Potser haurien d’haver contactat amb metges i científics abans d’acceptar la projecció de la pel·lícula i ens hauríem estalviat tot això, ja que la polèmica torna a estar servida i l’Andrew Wakefield torna a tenir el que volia; que no és altra cosa que atenció mediàtica. Veurem si no comença a aparèixer altre cop als mitjans escampant les seves mentides i queixant-se de que se’l vol silenciar.