Avui torna a col·laborar amb nosaltres en José Rodríguez, àlies @trinitro, i ens parla sobre certes peces de roba que ens protegiran (?) de les radiacions.
Els “gallumbos protectors” de la radiació
Hi ha un munt de coses malignes que genera la societat moderna (chemtrails, wifi, xarxes mòbils, productes químics, microones i tertulians). D’entre els nous productes que són “imprescindibles” per protegir-nos d’aquestes coses malignes; els homes tenim l’oferta d’uns “gallumbos” protectors de la radiació dels telèfons mòbils.
El seu principi és senzill; les radiacions electromagnètiques queden apantallades per fer l’efecte “gàbia de Faraday“, creat pel fil metàl·lic amb el que han teixit el gallumbo. Així s’aïllen les joies de la corona dels homes de tota aquesta radiació maligna i totes les coses malignes que genera la societat moderna, excepte una tertúlia amb Eduardo Inda. L’objectiu és evitar que la futura descendència dels portadors dels gallumbos antiradiació siguin nous membres dels X-Men. Els gallumbos eviten que els espermatozous mutin i els futurs fills puguin desenvolupar urpes d’adamantium o òrgans per controlar l’electricitat. Aquests gallumbos són un despropòsit en molts sentits. Els mòbils no generen radiacions ionitzants i per patir aquestes mutacions necessites radiacions ionitzants, les quals poden alterar l’estructura electrònica dels àtoms o bé trencar enllaços moleculars. Això faria que les molècules presents a l’ADN creïn nous enllaços i d’aquí en puguin sortir mutacions rares. La radiació dels mòbils és a l’espectre de les microones; com a molt t’escalfa l’orella si portes una estona llarga parlant-hi, igual que la radiació de la wifi. Hi ha més probabilitats de generar una mutació per prendre el sol, ja que aquesta sí que té una part de radiació UV que l’atmosfera no ha pogut absorbir del tot.
D’altra banda, aquesta gàbia de Faraday no és completa. Al món hi ha moltes radiacions ionitzants: rajos còsmics de l’espai, radiació de la desintegració de molts elements que hi ha a la natura, i fins i tot el potassi que porten els plàtans. Estem exposats a dosis molt petites de radiació ionitzant, vulguem o no. Les quantitats d’exposició diària a aquestes radiacions ionitzants són minúscules i la selecció natural ens ha dotat d’alguns mecanismes de reparació cel·lular que ens evita la major part dels efectes. Però els gallumbos no ens protegeixen del tot, aquests fan una gàbia de Faraday amb forats: la radiació pot entrar per l’obertura de les cames o l’abdomen. Portar gallumbos per protegir-se els collons i la tita i no portar res que et protegeixi el cervell o el cor indiquen també quina és la prioritat vital del portador. Existeix el mite que els homes pensen amb els òrgans sexuals, però fins i tot un home necessita de tant en tant el cervell per funcionar. També el cor és necessari per viure, encara que només sigui per bombar sang i mantenir una erecció. Protegir-te la tita i no el cor és absurd. Per estar protegit del que se suposa que protegeixen els gallumbos antiradiació, s’hauria de portar l’equivalent modern a una cota de malles, amb còfia pel cap i tot. A l’espai no hi ha capa d’ozó ni atmosfera, i els nivells de radiació ionitzant són molts alts, especialment els de radiació ultraviolada. Els vestits espacials estan dissenyats, entre altres coses, per protegir tot el cos de la radiació ionitzant. Un paranoic de les radiacions ionitzants hauria de portar un vestit molt semblant. Si creus que el món és un lloc molt perillós ple de wifis i telèfons mòbils, sortir a una zona de radiacions amb només uns gallumbos metàl·lics és com anar a una batalla de l’edat mitjana només amb conquilla i sense una armadura ben sòlida. Per últim, això de portar gallumbos per evitar que els teus espermatozous no siguin mutants és bastant idiota si no pots protegir la noia que vols fecundar amb una faixa antiradiació. Els espermatozous masculins viuen dies, neixen i moren molt ràpid, però un cop fecundat, l’embrió està 9 mesos a la panxa de la mare. Allà, durant 9 mesos, la mare pot mirar un chemtrail al cel, escoltar una tertúlia o menjar alguna cosa transgènica i el nen ja els surt amb els poders mutants de “La Masa” i et deixes el sou en samarretes cada cop que el nano s’enfurisma.
Si per a alguna cosa sí serveixen aquest tipus de gallumbos és per evitar que els que els porten es reprodueixin. És un indicador biològic que el portador és un tarat. Cap dona amb un cert nivell d’autoestima voldrà compartir els seus gens amb un tipus que es compra roba antiradiació. En tot cas, els gallumbos antiradiació al final sí que compleixen el que prometen: cap fill del portador tindrà mutacions. Cap portador té cap possibilitat de reproduir-se.
Científics Malvats 