Ui sí, l’estèvia.

Ahir Pàmies va anar a publicitar-se, de la mà de Mercedes Milà, al sempre amant de la pseudociència Divendres de TV3. Programa on, per cert, té una secció setmanal l’altre pseudometge Xevi Verdaguer. Lamentablement, ja no ens sorprèn que TV3, la televisió pública del nostre país, es dediqui a publicitar teràpies sense cap tipus de fonament. Ja ho hem denunciat abans i fins i tot us vam animar a enviar queixes, en aquest post. Però parlem d’això d’ahir de TV3 i de l’estèvia. Pàmies va començar a ser conegut per “descobrir” les bondats de l’estèvia per tractar (que no curar) la diabetis. La tipus II, la d’adult, que no la juvenil. Que tampoc és com si hagués descobert la panacea, encara que ell ho cregui.

Plantes d’estèvia.

Però anem per pams. Què és, el que dóna aquest gust dolç, a l’estèvia? Com ja sabeu, l’estèvia és una planta i les plantes tenen moltes coses. Però moltes. Això de tenir tantes coses implica que sigui bastant difícil determinar dosis concretes (i adequades) així com evitar alguns efectes secundaris. En qualsevol cas, el que dóna el gust dolç a les fulles d’estèvia és una molècula coneguda com a glicòsids d’esteviol. Aquesta molècula, per cert, fa poc que s’ha aprovat com a additiu sota el nom d’E-960 i d’aquí n’ha derivat una gran varietat de productes. Per quan el senyor Pàmies digui que se’l silencia per interessos comercials i tal. La gràcia d’aquesta molècula (igual que la de la resta d’edulcorants tradicionals) és que aporten dolçor sense necessitar l’acció de la insulina, que és el que manca en diabètics.

Estructura molecular del glicòsid d’esteviol.

La pregunta, en aquest punt, seria per què el glicòsid d’esteviol està autoritzat pel consum humà i la planta de forma natural no (sí, ja sabem que el senyor Pàmies la ven i la recomana). Quin sentit té autoritzar i utilitzar abastament un component d’aquesta planta i no la planta en si? Doncs, en el fons, és bastant simple. Com he dit més amunt, en una planta hi ha moltes coses. I quan parlem de moltes coses, s’hi inclouen molècules que poden tenir efectes secundaris. Sí, amics, l’estèvia consumida com a planta té efectes secundaris.

Més enllà del fet que prendre estèvia així al natural i sense control pot suposar una hipoglucèmia, ja que ens és impossible conèixer la concentració del glicòsid d’esteviol, hi ha d’altres efectes secundaris que podríem considerar més inquietants.

L’efecte secundari més inquietant i, ja que hi som, del que se’n tenen més evidències, té a veure amb la capacitat reproductiva. Sí, s’ha trobat que, en casos de consum elevat i/o prolongat, pot reduir la fertilitat masculina i femenina, que se sospita que certes molècules de la planta puguin alterar els nivells hormonals humans, afectant especialment la testosterona. No en va, tradicionalment aquesta planta s’havia utilitzat com a anticonceptiu a Paraguay. Podeu trobar alguns estudis al respecte aquí, aquí i aquí.

A més a més, sabem també que té una acció hipotensora. Això, en persones sanes, no hauria de suposar gran problema, però no és així en persones amb certes patologies. Creieu que Pàmies alerta d’això als seus pacients? No, jo tampoc.

Finalment, també se n’ha dit que cura el càncer. No. I punt. No hi ha cap relació entre el càncer i l’estèvia. Ni en provoca ni en cura.

Així que no, Pàmies, gent d’Ets El Que Menges i demés, no és bona per tot. De fet, és bona com a alternativa al sucre. Igual que qualsevol altre edulcorant. I ja. Si sou diabètics, feu el favor de seguir les pautes que us marqui el metge. I si necessiteu insulina, no foteu el burro i no la canvieu per una planta.

Coca-Cola life

Ara, algun mèrit caldrà atorgar a Pàmies, no? Després de la seva lluita per aconseguir substituir el sucre per estèvia (és a dir, fer-lo servir d’edulcorant), ha aconseguit que fins i tot la Cola-Cola hagi tret un producte edulcorat amb esteviol, amb la típica nomenclatura aquella basada en una E i uns números que la converteix en un producte letal, cancerígen i maligne. Dubto que això el faci massa feliç però mira, a mi em fa riure i tot el que sigui tocar-li els collons em sembla bé.