Homeopatia (II): què no és?

Amb l’encara recent polèmica per l’eliminació d’un màster universitari (!!!) sobre homeopatia de la UB (enhorabona, per cert) he vist certes coses que m’han fet plantejar que si aquesta pseudoteràpia té cert èxit és, simplement, perquè molta gent no sap què és exactament.

No, la homeopatia no té res a veure amb tractaments basats en plantes. No és el mateix que la fitoteràpia, la qual és (habitualment) una disciplina científica i seriosa. Sí, és habitual fer servir la fitoteràpia com a coartada per enxufar-te pastilles de sucre. La diferència, però, és que una planta hi ha les molècules d’interès i les podem detectar. En l’homeopatia, ni hi són ni se les espera.

No la homeopatia no és natural. Vulgui dir el que vulgui dir natural. El màxim de natural que trobareu en un tractament homeopàtic és que us curareu de forma natural. És a dir, que sense tractament passaríeu pel mateix. Em pregunto què hi ha de natural en agafar una matèria primera, diluir-la en aigua milers de vegades en uns moviments estranys (i antinaturals), posar la barreja sobre sucre refinat i envasar-ho en tubs de plàstic. Tot molt natural, ui sí.

No, la homeopatia no és un tractament personalitzat. Que m’expliquin com individualitzen un tractament que està produït i envasat de forma industrial. Tradicionalment, a cada pacient se li receptava una combinació diferent a concentracions diverses de productes homeopàtics i era feina del farmacèutic preparar-ho. Ara us ho fa Boiron, us ho envasa i no, no us ho deixa individualitzar. Tanmateix, els arguments dels defensors de la homeopatia no han canviat des de llavors.

No, la homeopatia no són envasos on es barreja fàrmac real a concentracions terapèutiques amb productes diluïts que són els que se suposa que li donen l’efectivitat. I atenció, perquè aquest punt és important. Cada cop més hi ha productes que barregen ambdues coses. Jo ho he vist, sobretot, amb xarops molts cops d’ús infantil. Estem parlant del fet que es fan passar components farmacològics actius com a un producte homeopàtic justificant que és la part homeopàtica de la barreja la responsable de la millora del malalt. I això és perillós des del moment que estem donant un fàrmac real, amb els seus efectes secundaris (i primaris) sense ser-ne conscients.

No, la homeopatia no és un medicament. Per més que es vengui en farmàcies, per vergonya eterna del gremi de farmacèutics. Per més que el receptin metges, per vergonya eterna del gremi de metges. Recordo que els “medicaments” homeopàtics, per poder-se vendre com a medicaments, no cal que demostrin eficàcia, només seguretat. Estem parlant del fet que es dóna una categoria equivalent als fàrmacs reals i a aquesta estafa, mentre només a una se li exigeix que demostri que funciona.

En definitiva, homeopatia no és allò que funciona en base a una reacció química entre molècules farmacològicament actives. Simplement, perquè no n’hi ha cap. Sabeu que sí que és, la homeopatia? Un placebo molt car. I com a tal s’hauria de vendre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s