Els Nobel bons de veritat, els IgNobel

Un any més ha arribat la setmana més especial de la ciència durant l’any, la setmana que s’anuncien els guanyadors de les diferents disciplines dels premis Nobel. I des d’aquest blog, com sempre, ens unim a la festa i, per fer les coses a la nostra manera, parlaré dels premis IgNobel, l’avantsala dels Nobel (sempre havia volgut dir això).

Per si no ho sabeu, els premis IgNobel es defineixen com “els premis a la recerca que primer fa riure i després fa pensar”. I poca conya, que els premis els lliuren guanyadors dels Nobel (els seriosos).

Bé, al lío. Cada any reparteixen diversos premis, sense haver-hi unes categories concretes. Així que, sense més, passaré a comentar els premiats (en categories més o menys científiques) d’enguany.

En la categoria reproducció, el premi va anar a un científic egipci, Ahmed Shafik, que va estudiar com portar pantalons de diferents teixits (polièster, cotó i llana) afectava la vida sexual en ratolins. No vull pensar a qui li va tocar abaixar els pantalons als pobres animals quan els tocava passar-ho bé. Afortunadament, se li va passar pel cap també comprovar-ho en homes. Per si us és d’interès, en ratolins va trobar una reducció de l’activitat sexual en fer-los dur pantalons de polièster i de polièster i cotó barrejats, sent més exagerada en els pantalons de només polièster.

Per la categoria de física, podem estar d’enhorabona, que entre els premiats hi ha un investigador d’un grup de la Universitat de Girona. Així, el premi va caure a diferents investigadors d’Hongria, Catalunya, Suècia i Suïssa. En aquest cas, es van premiar dos treballs diferents. El primer treball va consistir en estudiar per què els cavalls albins són millor repel·lent de tàvecs que la resta de cavalls. Van trobar que els tàvecs utilitzen la llum polaritzada que es reflexa al pèl del cavall fosc per detectar-los i que el pèl albí dels cavalls blancs despolaritza la llum. L’altre treball premiat consistia en estudiar l’atracció que senten els espiadimonis per les tombes de color negre, en funció, de nou, de la reflexió de certa llum polaritzada.

En la categoria de química van estar més catxondos i van donar el premi a Volkswagen per, literalment, “resoldre el problema de l’excés d’emissions contaminants generant, de forma electromecànica i automatitzada, produir menys emissions en testar els cotxes”. Aparentment, ningú va anar a recollir aquest guardó. No se m’acut pas per quina raó pot ser.

En medicina el guardó se’n va anar a uns investigador alemanys que han descobert que si et pica la part esquerra del cos pots alleujar la picor mirant a un mirall i rascant a la dreta i viceversa.  Útil útil igual tampoc seria, però escolta, té la seva gràcia.

En psicologia es va premiar el treball d’un grup d’investigadors de Bèlgica, Països Baixos, Alemanya, Canadà i els Estats Units. Aquesta gent van estudiar com evoluciona la freqüència i l’èxit de mentir amb l’edat, trobant que quan és menteix més, oh sorpresa, és durant l’adolescència. El comitè dels premis, però, els van premiar per “preguntar a mil mentiders com de sovint mentien i per decidir si es creien les seves respostes”.

I finalment, en biologia, el premi va caure a dos innovadors en l’estudi del comportament animal, Charles Foster i Thomas Thwaites. Al primer, per viure a la natura com a un teixó, una llúdriga, un cérvol, una guineu i un ocell. Al segon li van donar el premi per crear extensions prostètiques per les seves extremitats que li permetien moure’s pels camps i compartir el seu temps amb un ramat de cabres, actuant com a tal.

Aquí teniu en Thomas Thwaites en su salsa. (youtube.com)

Per cert, que a Catalunya tenim un altre grup guanyador d’un premi IgNobel. L’any 2014, un grup de l’IRTA de Monells va guanyar en la categoria de nutrició amb un treball titulat “Caracterització de bacteris àcid làctics aïllats d’excrements infantils com cultius potencials iniciadors probiòtics per embotits fermentats”. Ras i curt, van estudiar els bacteris procedents de la merda dels nadons per fer fuet que pogués funcionar com a aliment probiòtic. IgNobel 2 -0 Nobel.