Recentment, arrel de la conferència del clima de París, s’ha donat, de nou, altaveu als negacionistes del canvi climàtic. Negacionistes que, per cert, s’oposen al consens científic. Aquest cop, però, han rebut el recolzament d’una veu amb cert prestigi, el físic i premi Nobel Dr. Ivar Giaever.
Sincerament, les càrregues d’autoritat em cansen. I em molesten. Perquè, normalment, qui les usa no es pren l
a molèstia de contrastar-les. Això sempre que siguin certes, que a vegades ni això. En qualsevol cas, la raó i la validesa científica no es mesura en prestigi ni en premis, sinó a través del mètode científic. Ni que fos tant complicat d’entendre. Així que, per mandra de sentir-les, us he fet un recull dels best of d’aquest tipus de cites. Ni que serveixi perquè algú comenci a repensar-se l’expressió “el premi Nobel X ha dit que” ja hi haurem guanyat quelcom.
Giaever i el canvi climàtic: El Dr. Giaever (Nobel de Física l’any 1973 pels seus treballs en la física de l’estat sòlid) s’ha fet famós recentment per acusar Obama de ser ridícul per dedicar finançament a lluitar contra el canvi climàtic. També es mostra decebut que a París s’hagin acordat accions concretes per lluitar contra l’escalfament global. Directament, considera que l’escalfament global no és un problema real, que no cal dedicar-hi recursos i que deixem al planeta solucionar-ho per si sol. I punt. Allò del consens científic resultant de l’anàlisi de la literatura publicada fins la data li és completament indiferent
Watson i el masclisme, racisme i homofòbia: El dr. Watson (Nobel de Química l’any 1962 per descriure l’estructura del DNA) té un expedient de declaracions que fa por. Ha atacat a pràcticament tothom: les dones, els homosexuals, els irlandesos (sí, de veritat), els africans, els asiàtics… fins i tot contra els moviments polítics d’esquerres. Si bé les opinions masclistes sobre Rosalind Franklin es podrien emmarcar en el context de l’època en què van ser expressades (i més tenint en compte que se n’ha retractat al llarg dels anys), Watson s’ha dedicat a escampar idees racistes i homòfobes fins a l’actualitat.
Mullis i la SIDA: el Dr. Mullis (Premi Nobel l’any 1993 per la tècnica de PCR) és prou famós per haver inventat la tècnica més utilitzada en qualsevol laboratori de biologia molecular, la Reacció en Cadena de la Polimerasa, que ens permet copiar un fragment de DNA moltes vegades per poder-lo analitzar còmodament. Gràcies per tot i fins una altra. Perquè després s’ha dedicat a negar que el VIH causi la SIDA. No, segons ell el causant de la SIDA és, ni més ni menys, el sexe homosexual (gai) promiscu. El convido a passejar algun dia per Àfrica, on majoritàriament són dones heterosexuals les qui moren de SIDA. Per cert, també és contrari a la idea de l’escalfament global, ha descrit trobades amb OVNIS a casa seu i és un gran defensor de l’astrologia, allò tant absurd de pensar que la posició dels planetes pugui influir en la teva vida.
Montagnier i la homeopatia: Fins i tot ell, el Dr. Montagnier (Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2008 pel descobriment del VIH). Un dels meus científics admirats ha caigut en un pou fosc. La qüestió és que és bastant freqüent l’afirmació “el premi Nobel Montagnier ha demostrat que la homeopatia funciona”. I una merda. No ha demostrat res. Va publicar un paper, bastant mal publicat per cert, on exposava unes consideracions bastant exagerades d’un experiment seu que defensaven el concepte de “memòria de l’aigua”. La veritat és que, en cert punt, fins i tot semblava defensar la generació espontània i, si fos cert el que va trobar, molts processos d’esterilització que s’usen avui en dia fracassarien i seríem tots morts ja. Per sort, no tenia raó. L’aigua segueix sense tenir memòria i les dilucions extremes segueixen sent, tan sols, aigua.
La llista podria ser més llarga. Molts són els científics que han expressat en algun moment idees xenòfobes, masclistes, racistes o que han recolzat públicament l’eugenèsia. D’altres que s’han mostrat en repetides ocasions en contra del que la ciència ha provat simplement perquè no s’ho creuen. Recordeu, ser científic no et fa posseïdor de la veritat absoluta. Aplicar el mètode científic, en canvi, t’ha de fer dubtar i t’ha de motivar a provar allò que s’afirma. I si no ho proven, menteixen.
I per cert, és comú en el món pseudocientífic dedicat al càncer dir que el Dr. Otto Heinrich Warburg té dos premis Nobel, un dels quals per demostrar que el càncer es deu a una dieta antifisiològica. De ser cert, voldria dir que podem curar el càncer “normalitzant” el pH de les cèl·lules tumorals. Bé, ni el Dr. Warburg té dos Nobel ni el que té se’l va guanyar per això. I de fet, tampoc podem alterar a voluntat el pH del nostre organisme.
Això vol dir que tots aquests científics no mereixen el premi que van aconseguir? Els premis Nobel no valoren la trajectòria, la moral o l’ètica dels premiats. Valoren un punt molt concret (i molt important) de la seva trajectòria professional. I punt. Desconfieu de les frases “el premi Nobel X ha dit que…”. Especialment si el tal premiat ha parlat d’alguna especialitat diferent a la que va merèixer el més alt reconeixement científic.
Científics Malvats 