Reprogramar el DNA tot cantant

L’altre dia, per Twitter, ens van fer arribar publicitat d’un taller de “reprogramació de DNA cantant”. No, de veritat, que ho dic seriosament, sé que costa de creure, però aquí ho teniu.

Total, que, sense saber ben bé com, vaig acabar en aquesta pàgina web on expliquen (o intenten explicar) de què va tot plegat. Tot el web en si és un despropòsit pseudocientífic, però aquest post ja és absolutament surrealista. La qüestió és que avui em toca fer un d’aquells articles que m’agraden i trinxar tota la merda què hi ha en el post gràcies a la ciència. Comencem, doncs (i ja em disculpareu les faltes d’ortografia, però penso fer copy&paste descarat del web i no em mataré a corregir-ho).

Para aprender a utilizar nuestro ADN, para mejorar nuestra salud, vida y evolución debemos recordar que todas las órdenes y programas que gobiernan nuestro cuerpo, mente y espíritu se encuentran en el interior de nuestro ADN. La remodificación del ADN comprende Liberación, Equilibrio y Activación Hormonal en los niveles Físico, Emocional, Mental y Espiritual.

Aviam, aquí hi ha alguna cosa de certa: sí, el DNA regula tot el que passa en el nostre organisme. És, bàsicament, la seva funció. Però no, no té res a veure el DNA i un suposat esperit que ningú ha vist mai (bé, quasi ningú, tots sabem que Iker Jiménez segur que sí). Vol dir això que podem “fer servir” el nostre DNA per millorar la nostra salut? Bé, això ja és més complex. Primer, no podem modificar a la nostra voluntat el DNA de forma natural, tot i que sí que ho sabem fer en un laboratori. El que sí que existeix, però, és l’epigenètica (que vol dir per sobre la genètica), que ens permet regular l’expressió de gens, activant-los o inactivant-los i/o incrementant-ne l’expressió. Sabem que la regulació epigenètica es pot donar de forma natural, però també a causa de certs hàbits o accions, així com del tipus de dieta, etc. La última part del fragment seleccionat no la comento perquè, sincerament, no crec que calgui. És ridícul i punt, cosa que sap veure algú que apliqui el sentit comú.

Para transmitir sus mensajes o instrucciones a las células el ADN emplea ARN, el cual actúa como un “teléfono”.

Mira, veus? Aquí diuen una de les poques coses científicament acurades de tot el blog. És una estratègia bastant comuna en el món pseudocientífic, aprofitar el coneixement científic per dotar d’una falsa validesa tota la seva ideologia barrejant termes correctes i mentides. En aquest cas, aquí del que parlen és del que els científics anomenem dogma central de la biologia molecular, que va ser proposat originàriament per Crick i ens explica com la informació continguda en el DNA passa a ser una proteïna i pot fer la seva funcionalitat específica, mitjançant una molècula intermediària que coneixem com a RNA.

La espiral de ADN que vuelve a enrollarse sobre sí misma, es sensible a influencias magnéticas. El ADN posee un campo vibratorio y electromagnético que responde a la intención declarada por los seres humanos. El ADN además cambia de forma de acuerdo a los sentimientos, (Greg Braden lo comprobó en sus investigaciones.

No, evidentment, el DNA no respon a cap intenció de res. Crec (i això ja és un tema d’opinió personal) que pretenen fer-nos pensar que el DNA funciona com la homeopatia i pot distingir entre paraules positives i negatives o així. Bé, el DNA funciona, sinó no podríem viure, no com l’homeopatia, sinó tampoc podríem viure. Llavors, què va comprovar aquest tal senyor Gregg Braden? Que per cert, és Gregg, no Greg.

Gregg Braden és un escriptor new age que defensa que el camp magnètic de la Terra afecta el DNA, que les emocions poden alterar el DNA i que pregar en comunitat pot curar malalties. També es va fer conegut per defensar les hipòtesis maies de la fi del món l’any 2012. Ja veieu que la credibilitat va per davant, amb aquest home. Si busqueu publicacions en mitjans científics seriosos d’aquest home no en trobareu. Però tampoc vindria a ser cap sorpresa, això.

1- cuando los investigadores sintieron gratitud, amor y aprecio el ADN respondió relajándose y sus filamentos estirándose. El ADN se hizo más largo.

2- Cuando los investigadores sintieron rabia, miedo o estrés, el ADN respondió apretándose. El ADN se hizo más corto y apagó muchos de los códigos.

Aviam, sí, el DNA normalment està molt condensat i empaquetat, però quan s’ha de transcriure per produir alguna proteïna concreta aquesta condensació es desfà per poder accedir al gen que correspongui. Vol dir això que les emocions poden afectar aquesta conformació del DNA? No. Jo, personalment, em pregunto com ho van comprovar. En DNA aïllat? Dins de cèl·lules? Com van fer arribar les emocions fins el DNA? En quin idioma expressaven els sentiments? Com s’ho fa el DNA per entendre l’idioma? I així, anar fent. No, ni el DNA és capaç d’entendre el sentit del llenguatge ni les emocions són capaces d’interaccionar amb el DNA màgicament.

Existen varias fuentes que respaldan el hecho de que la configuración original de nuestro ADN incluía 12 hélices: La Sra. Kishori Aird descubre que existe una 13ª hélice que constituye una especie de envoltorio en forma de 8 superpuesto a las 12 primeras.

Sincerament, no sé ni per on començar. El DNA és una doble cadena, tal com TOTES les proves han demostrat des que Gosling i Franklin va fer la famosa foto 51 l’any 1952 i Watson i Crick la van interpretar. A partir d’aquí, evidentment, tota la bogeria aquesta de les 12 hèlixs no s’aguanta per enlloc. M’agradaria saber la formació científica de la Sra. Kishori Aird, on treballa, etc. Bé, de fet és “kinesiòloga holística”. És a dir, res seriós. 0 formació científica. Si aquesta dona ha de determinar res del DNA, anem servits, doncs diu que va trobar la 13a cadena de forma intuïtiva després de no sé quants anys de tractar pacients amb “medicina” holística.

Nosotros podemos recuperar la soberanía de nuestro propio ADN, y por consiguiente de nuestra vida, y este poder sobre nuestras realidades puede quedar de ahora en adelante, codificado en nuestros genes.

Recuperar la sobirania del nostre propi DNA? Perdoneu, però és que sóc completament incapaç de llegir aquesta frase sencera sense pixar-me de riure 10 cops. No comentaré res, perquè, simplement, és absurd. Ningú us pot prendre la sobirania del vostre DNA perquè us l’hauria de prendre dels milions de cèl·lules del vostre cos i això, senzillament, significaria la mort.

Pero actualmente nuestro ADN no funciona al 100%. Los biólogos que han trabajado en el genoma humano han definido únicamente el 3% de nuestro código genético y aún ignoran la finalidad del 97% restante comúnmente llamado “ADN basura o aleatorio” o “ADN no codificante”.

Aquí tornem a trobar el mateix cas d’abans. Sí, tenen raó en el que diuen, però això és només un oasi de veracitat en un desert de barbaritats acientífiques i absurdes. Així fan veure que tot plegat té un caràcter científic que no mereix tenir.

En el interior de nuestro “ADN basura” está el recuerdo de nuestras hélices desactivadas y dónde se encuentran los códigos necesarios para “reconectarlos, de acuerdo al plan original”.

Val, us he de confessar que aquí m’han desquadrat completament. Fins ara quan parlaven d’hèlixs creia que es referien a l’estructura del DNA en si, però llegint aquesta última frase començo a pensar que es refereixen a gens. També pot ser (i m’inclino més cap aquí) que no tinguin ni idea del que diuen des del primer moment i barregin conceptes. En qualsevol cas, sí, segueix sent una merda d’argument. I fals.

Al reprogramar su ADN se logra una mayor madurez emocional en conjunto, situaciones financieras más estables, conexiones más claras con su intuición, y sobre todo, la sensación de tener el control de su destino y más aún su espiritualidad ha dejado de estar atrapada en un universo etéreo, desconectada de la vida humana. Con ello tiene la oportunidad entre otras cosas de recuperar su poder, su identidad, de limpiar programas que ya no le conviene y/o que no tiene ni idea de que existían.

Pueden también más cosas acerca de sus temores y por lo tanto obtener más confianza. Reprogramar el ADN le ayuda a comunicarse de un modo carente de juicios, por lo que sus relaciones cercanas mejoran, son más gratificantes. Al confiar más en sí mismo/a, notará una sensación de paz interior.

De veritat? De veritat algú pot defensar que si alterem el DNA i activem encara no sé ben-bé-què podrem aconseguir una estabilitat financera i millorarem la intuïció i tot plegat? Algú té a mà algun estudi que correlacioni el nombre de gens activats o expressant-se amb la situació financera? Tenen els veïns de Pedret més gens activats que els de Santa Eugènia? (què passa, sóc de Girona i parlo de barris d’aquí). NO. Ningú té ni tindrà mai un estudi així perquè el DNA no és capaç de modificar el vostre compte corrent. Bé, si us dieu Borbó de cognom i teniu el seu DNA, segurament sí tingueu estabilitat financera, però no crec que la ciència hi tingui res a veure.

Al final, com sempre, paraules buides per vendre merda a preu d’or. Si de veritat algú es planteja participar en alguna broma d’aquestes, compreu-vos un llibre d’autoajuda, que us farà el mateix servei però us sortirà més barat. O aneu a fer una cervesa amb amics que encara us sortirà més a compte.

I fins aquí, que necessito anar a rehidratar-me, que em temo que he perdut massa líquid plorant de riure. Stop pseudociències, per favor si us plau ho demano.