Lliure de químics

Avui al nostre timeline de Twitter ens ha arribat aquesta imatge de la mà de l’amic Jesús Purroy (@jesuspurroy):

image

Ja tornem a ser-hi, maleïts químics! Com poden posar-hi química a tot, fins i tot a les sabates! Desgraciats! Bruixots! Que els cremin a la foguera!

Decideixo entrar a la pàgina web de l’empresa en qüestió Grotesque Shoes, per a veure si trec l’entrellat de tot aquest assumpte o resulta ser que hi ha una gent a Barcelona que fa sabates d’antimatèria i jo aquí al sofà tan tranquila preocupant-me per si dos partits polítics es posen d’acord…

Deixeu-me dir que són força maques, tenen bon gust. Ara bé, titllar de “lliure de químics” unes sabates fetes de pell, cautxú, escuma i cotó em sembla una mica agosarat.

Sembla ser que cada cop està més estès l’ús de la paraula químic com a antònim de natural, com si la natura no sigués feta de petits àtoms dels elements de la taula periòdica, com si nosaltres mateixos no fossim un compendi de materials químics que fan que siguem vius, ens movem, respirem, etc.

Deixant de banda l’assumpte dels materials dels que es componen les esmentades sabates, m’agradaria saber amb què cura i poleix la pell aquesta bona dona de l’entrevista? Amb què la tenyeix o la sella després per a que no es faci malbé. Què deu fer servir per als botons i les parts metàl·liques?

Deixo aquestes incògnites obertes, potser algun dia, buscant la seva marca a Google, arribi fins a aquest humil blog i ens ho expliqui.

Només una reflexió final:

Intenteu viure sense químics i deixareu d’existir.


3 thoughts on “Lliure de químics

  1. Està clar que s’utilitza el terme “quimics” de forma errònia. No obstant això, el concepte “químics” al qual es refereix la marca de sabates, existeix. Almenys en la seva ment. Per tant caldria que trobessiu un terme que el descrivís, de manera que així no calgués utilitzar el terme químics. Potser ja existeix, aquest terme. Hauria de ser cosa com “feta amb químics biodegradables o que no contaminen ni malmeten el medi ambient i la salut de les persones” però més curt.

    M'agrada

  2. De fet els químics som persones. El primer que fan els quimiòfobs és manllevar incorrectament el ‘chemicals’ per referir-se a ‘substàncies químiques’. I amb això escampen l’odi irracional, ja no a les substàncies sinó a les persones.

    De tota manera, jo em quedo més tranquil si unes sabates les han fet sense treure-li la pell a cap químic.

    M'agrada

Deixa una resposta a Bernat Cancel·la la resposta